Reptes de Catalunya per a l'"hospital virtual" del futur: digitalitzar i garantir el cura a casa
L'Infanta Leonor de Madrid redueix els costos hospitalaris en més de 500 euros gràcies a l'aplicació de la tecnologia
L'Hospital Vall d'Hebron acull l'International Congress on Health Communication
Més informació: Abadías: "El repte de Vall d'Hebron és resoldre les consultes externes en un dia"
Notícies relacionades
El futur ja està aquí, tot i que encara costa imaginar-lo en certs camps, com el sanitari. Ja no es tractarà d'acudir a la consulta o quedar ingressat en una sala asèptica, sinó de tenir els suficients recursos com per oferir una monitorització a distància en el confort del llar. Aquest és el plantejament de Germán Gutiérrez per a la transformació dels hospitals en els pròxims anys.
La celebració de l'International Congress on Health Communication a l'Hospital Vall d'Hebron va oferir aquest dijous al director de Medtronic Ibèrica l'oportunitat de portar un cas pràctic durant la ponència Hospital beyond walls. A new paradigm in communication with patients. El Hospital Infanta Leonor, de Madrid, és on s'ha desenvolupat diversos projectes que han permès reduir els costos d'hospitalització de 737 euros a 150 euros gràcies a la digitalització.
Hospital del futur
Davant una població cada vegada més envellida, per a la qual es preveu que en 2050 més del 30% siguin majors de 65 anys, hi ha una qüestió cada vegada més acuciante: la pressió assistencial. Gutiérrez va assenyalar que només un 38,2% d'aquesta franja d'edat viu al nucli urbà proper a un servei sanitari. No obstant això, prop d'un 22% viu en entorns rurals i un altre 39,7% en llocs intermedis. És a dir, es necessita ampliar la xarxa d'influència.
Per això, l'expert va posar l'accent sobre l'"hospital del futur" que funciona com una xarxa sinèrgica on coexisteixen els aspectes físics i virtuals. Una part dins les parets dels centres hospitalaris, com a zona de coordinació, però afegit amb un aspecte cada vegada més transversal: "Imagineu tenir 70 anys, no serem tractats en un futur com els nostres pares són tractats avui en dia".
La metamorfosi s'aconseguiria amb l'optimització de tres eixos clau: la monitorització a distància, la tecnificació dels processos clínics i la unificació dels serveis. Segons l'expert, el propòsit ha de ser mantenir els pacients a casa seva el màxim possible, sempre i quan la seva salut estigui garantida.
Reducció d'ingressos
Tornant a l'Hospital Infanta Leonor, de la capital madrilenya, va narrar l'evolució que ha experimentat en l'última dècada. El 2014, ja hi havia més de 700 pacients dins de la Unitat d'Hospitalització al Domicili. Un "escenari perfecte per digitalitzar el procés clínic", va sostenir, per la qual cosa la pandèmia va ser la excusa perfecta per posar en marxa el projecte europeu Better Home.
Els resultats van ser "increïbles" i van convèncer els treballadors sanitaris dels "beneficis" en l'atenció al pacient i en la seva pròpia feina diària. Després d'aquest primer tram, van continuar en pos de convertir-se en un "hospital virtual" mitjançant el projecte Hospital Home, a implementar entre 2022 i 2027.
Els resultats van deixar entreveure que el cost de l'hospitalització estàndard, valorat en 737 euros, havia decregut fins als 150 euros mitjançant la monitorització i tractament a distància de malalties com l'anèmia o cirurgies menys invasives. A més, va citar Gutiérrez, es va reduir un 7% la readmissió de pacients, també hi va haver un decreixement del 18% de l'estada diària i l'admissió hospitalària va créixer un 20%, igual que hi va haver un 70% de pacients estabilitzats.
Germán Gutiérrez, director a Medtronic Ibèrica durant la seva ponència a l'International Congress on Health Communication, a l'Hospital Vall d'Hebron Barcelona
Acceleració
L'adopció de l'"hospital virtual" ha escalat ràpidament en l'últim lustre als països desenvolupats, va exposar. Mentre que en el període 2020-2021 eren menys del 3%, en l'actualitat hi ha una ràpida adopció que roda al 10-12%. Aquest procés "s'està accelerant", va afirmar l'especialista, i "no hi ha manera de retrocedir".
Un factor imprescindible és la implicació del pacient en el seu propi procés de curació, va incidir: "El major canvi es dona quan el pacient es converteix en un agent actiu en lloc d'un passiu". A aquest respecte, va cridar a l'escolta activa per part dels professionals, dedicant-los temps i oferint-los un diàleg obert i significatiu. "Fer la comunicació digital una part essencial del procés", va sentenciar.
Catalunya, en el camí
Un exemple d'aquest desenvolupament en territori català no deixa de ser la pròpia Vall d'Hebron, els programes d'intel·ligència artificial dels quals pretenen monitoritzar quan no s'acudeix a la cita i centralitzar els serveis cap al pacient. Paral·lelament, la Conselleria treballa en aplicacions per agilitzar la transcripció de converses que puguin anar directament als historials clínics o l'optimització de recursos.
Un horitzó encara per explotar a Catalunya, però en el qual s'estan donant passos gegants. La recerca acadèmica dóna algunes pistes, per exemple, el Hospital del Mar va comprovar que a partir dels recursos digitals podien posar-se en contacte amb els pacients i revisar la presa diària de medicaments, amb la qual cosa es contribuïa a una major ingesta i major efectivitat del tractament.
En aquest sentit, les farmàcies han demanat recentment al Parlament més inversió i implicació dels recursos sanitaris per estendre el seu camp d'acció, com la dispensació de medicaments a domicili entre les persones dependents. Així, la reforma de la llei d'ordenació i atenció farmacèutica de Catalunya és només una mesura dins d'un immens univers de possibilitats.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
