Catalunya posa en marxa la Càtedra d'Altes Capacitats al sol identificar el 0,3% dels estudiants

La Càtedra d'Altes Capacitats engega des de la Universitat de Girona amb una missió ambiciosa: arribar al 10% de detecció entre els estudiants que hi ha a les aules, segons la xifra mitjana que hi ha a la població. No obstant això, només hi ha un 0,30% d'estudiants sota aquest paraigua a Catalunya, conclou el seu nou director, Teo Jové.

El propòsit sota el qual es constitueix aquesta primera càtedra és unir la investigació acadèmica amb la reclamació social, ja que s'estima que dos de cada tres menors amb altes capacitats fracassen a l'escola a causa que no hi ha un seguiment, una adaptació i integració adequada. 

L'alt abandonament escolar i les ràtios expliquen la "baixa titulació" a Catalunya

Inversió

La planificació de la càtedra ha estat sobre la taula durant molt de temps. En concret, dos anys des que el Govern de Pere Aragonès va iniciar els tràmits. El canvi de legislatura va provocar la paralització del procés administratiu i l'actual Departament, liderat per Esther Niubó, va decidir prendre la proposta dins del pla Marc per a la millora de la llengua i les matemàtiques.

Un pla que es va anunciar al maig d'aquest any a desenvolupar entre 2025 i 2028 amb una partida de 130 milions el qual té com a objectiu millorar les competències dels alumnes de l'escola catalana. La mesura era una aposta segura de l'administració que, finalment, pren forma. En l'actualitat compta amb la següent plantilla: el propi director i un funcionari a temps parcial, pel que encara és una estructura incipient. 

Presentació oficial

El patrocini de la Càtedra el comparteixen la Generalitat de Catalunya i l'Associació Promotora de la Fundació de Nenes i Nens amb Altes Capacitats (Fanjac), una iniciativa que des de 2005 que dóna suport a les famílies d'aquests menors i persegueix un canvi de mentalitat en la comunitat educativa per evitar el fracàs escolar.

Com a director de la recent càtedra està Teo Jové, professor de la Universitat de Girona, qui atén a aquest mitjà per explicar els propòsits d'aquest acord. Una signatura que es presentarà oficialment aquest dimecres 22 en un acte en el qual participarà Antoni Castelló, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la conferència Del potencial a l'excel·lència.

Què és la neurodivergència?

El primer que explica Jové és el significat de les altes capacitats. Es tracta d'una neurodivergència que permet a l'individu comprendre la informació millor i memoritzar-la amb més facilitat, a part de relacionar-se amb el seu entorn de forma singular, la qual cosa també permet ser molt creatiu, ja que es capaç de prendre diverses idees i connectar-les entre sí. 

"Davant tantes possibilitats, es poden sentir desbordats o, com aprenen d'una forma més fàcil, no aconsegueixen saber com estudiar perquè durant els primers anys, a primària i secundària, no han de fer esforços en absolut", apunta l'expert. Per aquest motiu, les etapes superiors, ja sigui batxillerat o a la universitat, poden ser un obstacle si no han integrat una bona metodologia d'estudi. 

Cal·ligrafia sense pantalles per "aprendre a pensar": el 'revolucionari' model que torna a l'escola

Diversos tipus d'intel·ligència

En principi, les investigacions consideraven el coeficient intel·lectual (CI) com la vara de mesurar per aquest tipus de persones. Per contra, Jové assenyala diverses particularitats, tal com defineix l'Associació Espanyola de Superdotats i amb Talent (AEST), com la intel·ligència lingüístico-verbal, la lògica-matemàtica, espacial, musical, així com la corporal-cinestèsica, intrapersonal, interpersonal i naturalista.

Aquesta manera particular d'entendre el món revesteix als alumnes d'una visió única. Aprenen d'una forma singular que no acostuma casar amb el sistema educatiu, amb interessos singulars i amb una gran capacitat de comprensió que, normalment, els porta a l'avorriment a les aules i a la desconnexió amb els seus companys.

Jové distingeix tres nivells en el desenvolupament dels menors: el primer, els infants precoces, aquells que adquireixen certs coneixements com la parla o la lectura abans que els altres i, amb el pas del temps, poden estabilitzar-se amb el seu grup d'edat o destacar entre ells. Si destaquessin, el següent nivell serien les altes capacitats i, finalment, estarien els superdotats, individus que trenquen la norma.

Alumnes atenen al professor Ceupe

A la recerca del 10%

A Catalunya, els equips d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) són els encarregats d'avaluar i determinar les altes capacitats i, en cas afirmatiu, els centres han de dissenyar un pla individualitzat (PI) pels menors. "S'ha complicat moltíssim la seva feina amb la diversitat que hi ha a l'escola. Davant una major consciència, hi ha una major identificació, però falten recursos. Van desbordats".

"Hi ha molt camí per recórrer, perquè tenim un percentatge per sota de l'1% de detecció en altes capacitats, però podríem tenir al voltant d'un 10% de la població", indica. "Arribem al 0,30%", indica el professor.

Descens

El Ministeri d'Educació recull en l'anàlisi sobre l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu, relatiu al curs 2023-2024, les altes capacitats com una de les categories. En total, hi ha 838.910 estudiants distribuïts en les ensenyances no universitàries que requereixen una atenció específica, dels quals un 7% correspon a les altes capacitats, uns 58.540.

Del total, hi ha 4.200 a Catalunya, 2.699 homes i 1.501 dones. Per províncies, hi hauria 2.612 estudiants identificats a Barcelona; mentre que a Girona correspon a 820; seguidament, Lleida, amb 371 alumnes; i a Tarragona s'arribarien als 397. 

No obstant això, el creuament de dades topa amb els que el Departament va avançar al setembre. En el període entre 2022 i 2025 s'havia incrementat la proporció d'alumnes amb necessitats específiques d'un 18,6% a un 36,6%, pel que s'ha fet un reforç en contractació i baixada de ràtios. No obstant això, els menors atesos com altes capacitats havien descendit de 1.344 a 1.272.

Un infradiagnòstic que afecta més a les dones. "La societat tendeix a mirar més als nois que a les noies, i aquest és el primer gran problema", refereix l'especialista respecte al biaix de gènere. "Les noies desapareixen en tercer de l'ESO", lamenta, "tenen més pressió social i pensen que, si sóc més intel·ligent, m'aïllen, així que comencen a treure pitjors notes a propòsit".

Això significa que només arriba a identificar-se un terç de les menors amb altes capacitats. "La pròpia evolució de l'adolescència, més l'entorn social, moltes vegades fa que es perdin, així que tenim molt treball per fer", assegura.

Plans de la càtedra

La càtedra té per endavant un llarg camí a recórrer. Fomentarà el coneixement i la formació i, entre els recursos en marxa, hi haurà cursos formatius per al professorat de Catalunya —que va tenir la seva primera edició a l'estiu— amb recomanacions per identificar i adequar les altes capacitats. A més, preparen un pòdcast per fer divulgació i, entre les tasques pendents, confeccionaran una guia per ampliar el radi de detecció.

Posa deures al professorat: "La recomanació principal és formar-se i, la segona, és veure la realitat, oblidant els tòpics i prejudicis, tractant a aquestes persones amb la màxima sinceritat possible, preguntant-li què li passa". La intenció és reformar i millorar aquest aspecte en els plans de grau i màster de les universitats catalanes.

Mercè Andreu, directora de Digitalització: "Com a Govern, hem de millorar i revertir els resultats acadèmics"

Detectar l'avorriment i el descontentament

Jové alerta d'algunes actituds, com l'avorriment, l'enfrontament davant de les tasques repetitives o l'aïllament. Veu la contrapartida: que s'interessin i gaudeixin per temes concrets que els motivin, que busquin exercicis que els estimulin per crear noves solucions o atendre si tenen una bona relació social amb altres grups. Al final, contemplar l'alumnat des de la diversitat, no com un tòtem. 

"Hi ha una normalitat tan encasellada que, a vegades, ens impedeix veure més enllà. Cal obrir la ment i mirar a aquests nois per intentar entendre'ls", comenta, tot i que coneix que la tensió a les aules no és la més propícia per a una tasca que requereix de tacte i paciència. També, alerta sobre les falses creences i la pressió a la qual es veuen abocats, "poden suspendre una matèria com qualsevol altre".

La qüestió és no perdre'ls durant la trajectòria acadèmica i evitar que caiguin en una "espiral negativa". "Amb la intervenció educativa, l'objectiu és que se sentin integrats i feliços, és a dir, que tinguin una autoestima adequada i es potenciïn en allò que se'ls doni bé. Brillaran, i això és bo per a la societat", confia.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial