La única comarca catalana que tiene dos capitales: una disputa histórica
Vida

L'única comarca catalana que té dues capitals: una disputa històrica

El poder industrial que totes dues van desenvolupar des del segle XIX va ser clau per a les dues ciutats i per a tota Catalunya

Altres notícies: El petit municipi de Girona amb nom de fruita que amaga una joia de Salvador Dalí: té menys de 500 habitants

Llegir en Castellà
Publicada
Actualitzada

Notícies relacionades

La rivalitat de Catalunya amb la resta d'Espanya és alguna cosa que ve de lluny. Però, a nivell intern, els catalans tenen altres relacions de fricció. En el futbol és el Barça i l'Espanyol, i a la perifèria de Barcelona, el beef entre Terrassa i Sabadell.

El refranyer popular així ho evidencia. Uns pesteixen per “Terrassa, mala raça; Sabadell, bona pell” i altres creuen que és a la inversa: “Terrassa bona raça; Sabadell, mala pell”.

Aquesta rivalitat és històrica, però, en canvi, totes dues ciutats estan unides. Les dues comparteixen la capitalitat d'un dels polos industrials més importants de Catalunya.

Amb Terrassa i Sabadell, el Vallès Occidental és l'única comarca catalana que té dues capitals. Una excepcionalitat ja centenària que es deu a aquesta rivalitat que arrela les seves arrels a la història econòmica d'aquest país.

Un equilibri difícil 

La dualitat administrativa del Vallès Occidental és fruit d'una decisió política establerta per primera vegada el 1936. Aquell any, abans del cop d'Estat, la Generalitat republicana de Lluís Companys va aprovar la primera divisió comarcal de Catalunya, impulsada pel geògraf Pau Vila.

En aquell moment, tant Sabadell com Terrassa eren dues potències tèxtils i centres neuràlgics de la indústria catalana. La seva població, la seva economia i el seu pes cultural eren tan similars que resultava impossible justificar una capital única.

Palauet modernista de Sabadell

Palauet modernista de Sabadell

El criteri de Pau Vila va ser clar: on hi hagués dos pols de desenvolupament equiparables, s'havia de buscar un equilibri. Així, en el decret de creació de les comarques, el Vallès Occidental va quedar amb co-capitalitat entre Sabadell i Terrassa, una fórmula inèdita que reconeixia la seva igualtat econòmica i social.

Ja han passat gairebé 100 anys des d’aquell moment i ningú ha canviat res. Tot i que després de la Guerra Civil, el sistema comarcal va ser suprimit, amb el retorn de la democràcia es va recuperar.

Arrel històrica

Eren ja els anys 80, però la Generalitat va decidir mantenir aquesta doble capitalitat, tant per respecte a la història com per evitar tensions entre les dues grans urbs vallesanes.

El poder industrial que les dues van desenvolupar des del segle XIX va ser clau. Terrassa va ser una de les pioneres del tèxtil llaminer a Espanya. 

Polos industrials

Les seves fàbriques, impulsades per la burgesia local, van crear una classe mitjana dinàmica i un paisatge urbà de xemeneies, magatzems i colònies fabrils. La ciutat va arribar a ser coneguda com la “Manchester catalana”, amb un teixit industrial que va marcar la identitat obrera del territori.

Sabadell, d'altra banda, va centrar el seu auge en el sector laner i financer. A finals del XIX ja comptava amb institucions com la Cambra de Comerç, i més tard seria bressol d'entitats bancàries com el Banc Sabadell, nascut el 1881. 

El seu dinamisme econòmic la va convertir en una ciutat d'empresaris, cooperatives i sindicats, un equilibri peculiar entre capital i treball.

El creixement paral·lel de les dues urbs va generar una estructura comarcal bicèfala, amb dos centres urbans de mida similar connectats per una xarxa de polígons, ferrocarrils i parcs tecnològics que formen un dels eixos econòmics més potents de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Competència sana

La coexistència, per això, no sempre ha estat pacífica. Entre Sabadell i Terrassa hi ha una rivalitat subterrània que encara s'expressa en l'esportiu, el cultural i, sobretot, en l'orgull identitari.

Ambdues han competir per atreure inversions, universitats o equipaments públics, i cadascuna defensa amb passió el seu caràcter propi.

Què tenen cada ciutat

Terrassa presumeix del seu Patrimoni de la Humanitat, amb les esglésies de Sant Pere, d'origen visigòtic, i del seu esperit cultural. És ciutat de cinematografia i jazz, amb un festival reconegut internacionalment i una Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb campus de referència en enginyeria i arquitectura.

Sabadell, d'altra banda, enarbora la seva vocació empresarial i tecnològica, amb el Parc de l’Alba, la presència de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a pocs quilòmetres. Així mateix té una oferta cultural on destaquen el Teatre Principal, el Museu d’Art i el llegat de la Nova Cançó, que va tenir aquí a alguns dels seus noms històrics.

UPC Terrassa

UPC Terrassa UPC

Fins i tot l'esport ha estat camp de disputa: el Centre d’Esports Sabadell i el Terrassa FC s'han enfrontat durant dècades en derbis carregats de passió, reflex d'una lluita que transcendeix el futbol.

Després està la seva població, també renyida. Avui Terrassa supera els 225.000 habitants i Sabadell ronda els 220.000. Res fa pensar que la co-capitalitat pugui perdre's.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial