L'aldea 'maleïda' i deshabitada que ningú espera trobar a un pas de les platges de Sitges

A escassos quilòmetres del bullici turístic i les platges massificades de Barcelona, existeix un lloc on el soroll desapareix de cop. És un racó esborrat dels mapes moderns, un espai on la natura reclama la història. El Parc del Garraf actua aquí com un mur de silenci impenetrable que separa la civilització urbana de l'oblit rural.

No cal viatjar a la Catalunya profunda per trobar pobles fantasma. Aquest s'oculta en un massís litoral i vigila el mar des de la solitud de les seves pedres calcàries i les seves finestres buides. El seu paisatge càrstic, sec i ple de simes, converteix l'entorn en un escenari gairebé lunar.

Realitat històrica

El seu nom és Jafra. Situada en el terme municipal d'Olivella, aquesta antiga baronia no va quedar buida per una maledicció bíblica ni crims en sèrie, sinó per un enemic molt més tangible: l'economia. Durant segles va funcionar com un nucli agrícola pròsper abans de sucumbir a l'aïllament.

Ruïnes de Jafra LUÍS MIGUEL AÑÓN

La fil·loxera, la plaga que va devastar les vinyes a finals del segle XIX, va ferir de mort l'aldea. La falta d'electricitat i aigua corrent va forçar després un èxode lent fins a l'abandonament total en la dècada dels seixanta. Els últims masovers van tancar la porta per sempre i van deixar enrere un mas condemnat a l'erosió.

La millor ruta de senderisme de Catalunya: és una de les muntanyes més visitades dels Pirineus

Silenci sepulcral

El visitant troba a l'arribar la bellesa decadent d'una església sense sostre sota el cel obert. Uns xiprers centenaris custodien el que queda d'un cementiri oblidat. La vegetació salvatge envaeix les làpides i esborra a poc a poc els noms de qui van habitar aquestes terres.

L'església de Jafra David Palleja Flickr

Sembla un escenari postapocalíptic clavat en una zona de senderisme popular. Tanmateix, l'atmosfera es torna densa al caure la tarda i molts excursionistes acceleren el pas. La falta de llum artificial en quilòmetres a la rodona transforma les ombres en presències inquietants.

Mites propers

La geografia del lloc alimenta la seva llegenda. L'enclavament es situa a l'interior del massís que voreja la famosa costa del Garraf, una carretera vinculada a la tragèdia i al famós mite de la 'nena de la corba'. Aquest tram d'asfalt sinuós acumula moltes cròniques negres.

Encara que el folklore popular barreja les històries, aquest poble té els seus propis fantasmes. Aquí no hi ha autoestopistes, sinó rumors d'ecos infantils i ombres darrere dels murs de l'antiga casa senyorial. Els amants de la parapsicologia acudeixen amb freqüència a la recerca de psicofonies entre les runes.

Pedra inestable

L'esquelet de la Baronia de Jafra resisteix amb prou feines. Destaca l'església de Santa Maria, documentada ja en el medievo però reformada segles després, avui desposseïda de la seva volta. Només els arcs de pedra romanen ferms com a testimonis muts de les antigues litúrgies.

També aguanta en peu la casa dels masovers. Convindria recordar el mal estat de les estructures: el veritable perill de Jafra resideix en els esfondraments, no en els esperits. Qualsevol pas en fals sobre bigues podrides podria convertir l'excursió en un accident greu.

El poble amb menys població de Catalunya: només queda un veí i una casa habitada

Contrast espiritual

La ironia del destí col·loca aquest icona del tètric a només un passeig del Palau Novella. Aquest palauet modernista funciona avui com el primer monestir budista de Catalunya. Aquesta antiga colònia agrícola d'indians va renéixer el 1996 com un centre de pau i meditació.

El Palau Novella al Garraf Diputació de Barcelona

El contrast resulta brutal. És possible escoltar els mantres i contemplar les estupes daurades per, vint minuts després, submergir-se en el gris absolut de les ruïnes. Aquesta transició entre l'olor d'encens i la pols de la història defineix l'experiència.

Ruta senzilla

L'accés és apte per a tots els públics. El cotxe ha de quedar al pàrquing del Monestir Budista del Garraf, accessible des d'Olivella o Castelldefels. La carretera serpentejant ofereix vistes espectaculars del Mediterrani abans d'endinsar-se a la muntanya.

Des d'allí, una pista forestal ampla surt a l'esquerra del recinte. Després d'uns 3 quilòmetres i uns 40 minuts de marxa entre margallons i roca, les ruïnes apareixen en el camí. El recorregut no té dificultat tècnica i regala una immersió total en el silenci del parc natural.