Sembla Colorado, però és a Catalunya: paisatge de roca i una tradició gastronòmica que desborda previsions

Existeix un racó a la geografia catalana on l'orografia sembla emular, a petita escala, les grans formacions geològiques de l'oest americà. Parets verticals de roca rogenca es precipiten sobre una làmina d'aigua que actua com a mirall, creant un contrast cromàtic que ha atret històricament fotògrafs i amants de la natura. Tanmateix, en els darrers temps, el perfil del visitant ha mutat. Ja no són només escaladors amb cordes a l'espatlla o famílies a la recerca d'una zona de pícnic; ara, el flux de vehicles respon a un estímul olfactiu i gastronòmic que ha transcendit els límits comarcals.

L'afluència de visitants durant els caps de setmana i festius ha crescut de manera exponencial, generant un fenomen curiós en què el paisatge competeix en protagonisme amb un producte elaborat en un forn de llenya. L'èxit és tal que resulta habitual observar cues a primera hora del matí i visitants que tornen als seus vehicles carregant safates de cartró, protegint una massa enfornada que s'ha convertit en el actiu més cobejat de la zona, superant fins i tot les postals panoràmiques de l'entorn.

No és un escape room: la sala de jocs de 1.000 metres quadrats on els adults s'ho passen com nens

Entorn singular

L'epicentre d'aquest moviment és Sant Llorenç de Montgai. Situat a la comarca de la Noguera, aquest nucli de població pertanyent al municipi de Camarasa s'ha consolidat com una destinació turística integral. La seva configuració geogràfica, dominada per l'embassament homònim i les parets de la Serra de Mont-roig, li ha valgut el sobrenom popular del "Colorado català". No obstant això, la viralitat recent de la destinació es deu a l'oferta culinària del municipi, específicament a l'elaboració tradicional de la coca de recapte.

Sant Llorenç de Montgai CAMPING LA NOGUERA

Tot i que l'entorn de l'embassament disposa de restauració consolidada, la fama recau amb força sobre l'obrador tradicional situat al nucli principal de Camarasa, a pocs minuts del pantà. El Forn Lluís Capdevila s'ha erigit com el referent indiscutible d'aquesta especialitat. La gestió de la demanda ha obligat molts visitants a reservar les seves comandes amb antelació, atès que la producció artesanal limitada no aconsegueix satisfer l'allau de peticions espontànies que es generen els dissabtes i diumenges.

Sabor centenari

La coca de recapte que s'elabora en aquesta demarcació es distingeix per una massa extremadament fina i cruixent, resultat d'una cocció precisa en forn de pedra i l'ús de farines seleccionades. La recepta respecta escrupolosament la tradició de Ponent: una base d'escalivada acompanyada d'arengada o llonganissa de proximitat. Aquest producte, abans un recurs d'aprofitament a les despenses rurals, ha estat elevat a la categoria de delicatessen rústica.

Coques de recapta EP

La mecànica de la visita s'ha estandarditzat: el turisme gastronòmic actua com a motor d'arrossegament per a la resta de sectors. El visitant acudeix atret per la fama del producte i, un cop a la zona, allarga l'estada per gaudir dels recursos naturals. Això ha dinamitzat l'economia local, beneficiant no només el sector de la fleca, sinó també els serveis d'allotjament rural i les empreses de turisme actiu que operen a la vora del pantà.

Renaixement hídric

En l'àmbit mediambiental, la situació de Sant Llorenç de Montgai el 2025 mostra una cara renovada respecte als exercicis anteriors. Després dels episodis de sequera que van afectar greument les conques internes i la conca de l'Ebre, l'embassament presenta actualment uns nivells òptims. Com que es tracta d'una presa de regulació del riu Segre, situada aigües avall dels grans embassaments d'Oliana i Rialb, la seva làmina d'aigua sol mantenir-se més estable, però la recuperació del cabal ha retornat la intensitat al color turquesa característic de les seves aigües.

Pantà de Sant Llorenç de Montgai WIKIPEDIA

Aquesta recuperació ha estat vital per a la Reserva Natural de Fauna Salvatge que acull la zona humida. La presència d'aus aquàtiques, com el cabusset, l'agró reial o diverses espècies d'anàtides, s'ha estabilitzat, permetent que el turisme ornitològic recuperi el seu espai. Els observatoris d'aus situats estratègicament al voltant del pantà tornen a ser punts d'interès rellevants per als naturalistes que cerquen albiraments sense pertorbar l'ecosistema.

El poble màgic de Catalunya ideal per visitar aquest hivern: té una església romànica del segle XIV

Turisme actiu

L'oferta esportiva manté la seva vigència i es beneficia del bon estat de l'entorn. La Paret de l'Ós i el Cilindre continuen sent referències nacionals per a l'escalada esportiva, oferint vies de diversa dificultat tècnica sobre roca calcària i conglomerat. Per al públic generalista, la ruta de la "Volta al Pantà" ofereix un sender pla i accessible d'uns quatre quilòmetres, lliure de dificultats tècniques, que permet envoltar la massa d'aigua i gaudir de les vistes de les parets des de la base.

Finalment, la connectivitat sostenible segueix garantida mitjançant el Tren dels Llacs. La línia ferroviària que uneix Lleida amb la Pobla de Segur té parada a l'estació de Sant Llorenç de Montgai, facilitant l'accés directe al cor del paratge sense necessitat de vehicle privat. Aquesta combinació d'accessibilitat, patrimoni natural recuperat i una gastronomia de referència converteix l'enclavament en una de les destinacions de proximitat més sòlides de l'actual temporada turística a Catalunya.