Així és Nova Barcelona: la ciutat sèrbia fundada per exiliats catalans

Que hi ha catalans a tot arreu del món és un fet, però això no ve d'ara. Des de fa segles aquest poble s'ha escampat pel món fugint de guerres, conflictes o, simplement, amb la voluntat de tenir una vida millor.

La història és plena d'aquests exemples. Illes al Canadà i el Carib, ciutats a Llatinoamèrica i una població menys coneguda situada a Sèrbia: Nova Barcelona.

Adéu a la costa de gener: els 5 errors que tots cometem per Nadal i com evitar-los segons experts catalans

El nom és clar i té una explicació. La ciutat, que ja no té aquest nom, va ser fundada al segle XVIII per exiliats catalans. La seva història és per recordar. Els seus ingredients: derrota, exili i utopia 

Nova Barcelona va ser un projecte singular, gairebé oblidat, que durant uns pocs anys va aspirar a reproduir als Balcans les institucions, les lleis i fins i tot l'urbanisme de la capital catalana perduda després de la Guerra de Successió (1701-1713).

Àustries i borbons

Aquest va ser l'origen d'aquesta ciutat. La victòria borbònica i l'entronització de Felip V van provocar l'exili de milers de partidaris de l'arxiduc Carlos d'Àustria, especialment procedents dels territoris de la Corona d'Aragó. 

Temorosos de represàlies polítiques i econòmiques, molts van emprendre un llarg periple per Europa amb l'esperança de trobar refugi sota la protecció del ja emperador Carlos VI.

Catalans pel món

Abans d'arribar a Viena, bona part d'aquests exiliats va intentar establir-se a Nàpols, Sardenya o Milà, territoris que havien passat a mans de l'Imperi després dels tractats d'Utrecht i Rastatt. 

Els més qualificats van aconseguir integrar-se a l'administració imperial o a l'exèrcit, però els exiliats provinents de les classes populars van viure una situació molt més precària.

No és el xoriço: aquest és l'ingredient secret del plat d'hivern favorit de José Andrés

Per gestionar aquesta crisi humanitària, el 1713 es va crear a Viena el Consell Suprem d'Espanya, encarregat de vetllar pels austracistes desplaçats. Tanmateix, els recursos eren escassos i la presència creixent de refugiats sense mitjans va generar tensions socials i recels dins la pròpia cort imperial. 

Va ser en aquest context quan va sorgir una idea tan ambiciosa com improbable: fundar una ciutat nova per acollir els exiliats catalans.

L'impulsor

El principal impulsor del projecte va ser Josep Plantí i Mateu, jurista barceloní, antic catedràtic de la Universitat de Barcelona i ferm defensor del bàndol austracista. 

Ben connectat a l'administració imperial, Plantí va concebre una colònia agrícola i defensiva que servís alhora per donar sortida als exiliats i reforçar una de les fronteres més vulnerables de l'imperi dels Habsburg davant l'Imperi Otomà.

On és

L'emplaçament escollit va ser el Banat de Temeswar, a la plana de Panònia, una regió estratègica però poc poblada. Després d'anys de gestions, el projecte va rebre llum verda el 1734, i la colònia va ser batejada oficialment com a Nova Barcelona.

Es va aixecar a la riba esquerra del riu Begej, prop de la seva desembocadura al Danubi, al lloc on avui es troba la ciutat sèrbia de Zrenjanin. 

La ciutat sèrbia de Zrenjanin WIKIPEDIA

Plantí va seleccionar acuradament els colons: 122 famílies, en la seva majoria catalanes, valencianes i aragoneses, tot i que també procedents d'altres territoris mediterranis de l'antic imperi espanyol.

L'ambició del projecte anava molt més enllà d'un simple assentament. Nova Barcelona gaudia d'un règim autònom, amb un sistema jurídic inspirat en les lleis de la Corona d'Aragó i un govern municipal que recordava el Consell de Cent barceloní. 

Moneda pròpia

La ciutat comptava amb moneda pròpia, forces de seguretat i fins i tot un centre d'ensenyament superior on s'impartien classes en català, alemany i llatí.

Des del punt de vista urbanístic, responia als ideals racionals de la Il·lustració: carrers rectilinis, traçat ortogonal i edificis funcionals, allunyats de l'ornamentació barroca. Era, en molts sentits, un experiment polític i social avançat al seu temps.

El final de la utopia

Malgrat les seves ambicions, Nova Barcelona va tenir una vida molt curta. La precipitació amb què es va posar en marxa el projecte, la manca de recursos, la poca experiència agrícola de molts colons i un entorn hostil van acabar passant factura. El cop definitiu va arribar amb una epidèmia de pesta que va delmar la població.

Cap al 1740, tot just sis anys després de la seva fundació efectiva, els prop de 400 habitants que quedaven van abandonar la ciutat. Molts es van dirigir a Viena o Budapest, sovint en condicions d'extrema precarietat. Nova Barcelona va desaparèixer sense deixar restes visibles ni continuïtat històrica.

No és Catalunya: aquests són els espanyols més rondinaires, segons un estudi

Avui, de la Barcelona dels Balcans no en queda més que el record en arxius i estudis històrics. Tanmateix, la seva història continua fascinant com a símbol d'un exili forçat i d'un intent singular de reconstruir una identitat política i cultural lluny de la pàtria perduda. 

Nova Barcelona va ser, durant un breu instant, el reflex d'una Catalunya derrotada que es va negar a desaparèixer.