El poble amb més mala sort de Catalunya: llegendes, oblit i un campanar sense església

Té només 84 habitants, però carrega amb una de les fames més estranyes del territori: ser el poble amb pitjor sort de Catalunya.

N'hi ha que intenten ser benèvols i comprensius: si es viu dalt d'una muntanya, en plena Edat Mitjana, és fàcil que la història acabi passant de llarg, sense prestar atenció al lloc.

Catalunya es tenyeix de vermell: més de 80 edificis i fonts canvien d'aspecte per una bona causa

D'aquesta idea neix la fama, meitat llegenda i meitat resignació, de un dels pobles més peculiars de Catalunya.

Bescaran és un d'aquests pobles catalans l'origen dels quals es remunta a temps immemorials. Se sap que els romans s'hi van assentar, però abans ho van fer d'altres, i fins i tot existeixen indicis d'ocupació des de la prehistòria.

On és

El primer document escrit que el menciona, però, no arriba fins a la Edat Mitjana, quan el poble formava part d'un petit entramat feudal típic del Pirineu.

Durant segles va ser cap d'un reduït terme amb castell propi, però mai va arribar a consolidar un paper rellevant en l'organització política de la zona.

Històries populars

Sempre va ser un lloc petit, però el pas del temps el va anar carregant d'històries absurdes, oblits administratius i relats populars que han acabat per donar-li fama. Bescaran és una raresa dins l'imaginari pirinenc.

Un dels episodis que van marcar la seva història va ser la cessió de les seves propietats per part del comte Borrell II al bisbat d'Urgell.

Vistes de Bescaran MONESTIRS.CAT

A partir d'aquest moment, el municipi va quedar sota domini eclesiàstic, una circumstància que va contribuir al seu progressiu aïllament i a la pèrdua de pes polític.

Ni tan sols el comte de Foix, que en altres territoris va reclamar drets amb insistència, va mostrar gaire interès pel lloc, cosa que va reforçar la idea d'un poble sistemàticament ignorat per tothom.

Ignorat fins al 1970

Durant segles, Bescaran va mantenir una independència administrativa poc habitual a la zona, una situació que es va prolongar fins al 1970, quan va quedar integrat al municipi de Les Valls de Valira. Aleshores, la fama de poble oblidat ja formava part inseparable de la seva identitat.

Però si la història institucional és discreta, la tradició oral ha estat molt més generosa. La fama dels habitants de Bescaran ha donat lloc a un reguitzell de relats burlescos transmesos de generació en generació.

Mites i llegendes

Es deia, per exemple, que les dones baixaven constantment a la Seu d’Urgell perquè mai no es recordaven de comprar oli en quantitat suficient i només en tornaven amb un got cada vegada.

Tampoc no falta el relat que assegura que, en el seu dia, els habitants de Bescaran no sabien encendre foc i conservaven brases durant dies per no haver de demanar ajuda a l'alcalde de la capital comarcal.

El bonic nom català del fill de Gemma Mengual: significa "el que Déu va regalar a la vida" i és molt comú a Barcelona

Aquestes històries, exagerades o directament inventades, formen part d'un imaginari col·lectiu que els mateixos veïns han acabat assumint amb humor.

Lluny de rebutjar-les, molts les expliquen avui com a part d'un patrimoni immaterial que defineix el poble i el distingeix de la resta.

Un campanar sense església

L'element més desconcertant de Bescaran, però, no pertany al terreny de la llegenda, sinó al de l'arquitectura. El poble compta amb un campanar… sense església.

La torre, aïllada i situada fora del nucli urbà, pertany a l'antiga església de Sant Martí de Bescaran, avui desapareguda. El temple es va perdre amb el pas del temps, però el campanar va resistir, convertint-se en una anomalia difícil d'explicar a simple vista.

Un projecte ambiciós

La tradició popular afegeix un capítol més a aquesta història. Segons el relat, els veïns van intentar arrossegar el campanar hasta el poble utilitzant cordes i un ramat d'ovelles, en ple mes de desembre.

El resultat hauria estat un fracàs absolut: animals malalts, cordes trencades i la torre immòbil, exactament al mateix lloc on segueix avui. Sigui cert o no, l'episodi ha passat a formar part inseparable del relat col·lectiu del poble.

Campanar de Bescaran WIKIPEDIA

Més enllà d'aquestes anècdotes, Bescaran conserva un notable interès històric. Al seu entorn es localitzen restes vinculades a antics nuclis monàstics altmedievals, relacionats amb el monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles.

Tot i que alguns d'aquests espais van ser abandonats ja al segle X, es van reconstruir entre els segles XI i XII, deixant mostres d'un romànic primitiu poc conegut a Catalunya.

Discreció i pocs habitants

Actualment, Bescaran compta amb menys de 90 habitants i una vida tranquil·la marcada per la ramaderia, les segones residències i el ritme pausat del Pirineu interior.

Passejar pels seus carrers permet descobrir un poble que ha sabut conviure amb la seva fama, transformant l'oblit i la burla en un relat propi. Un lloc on la història, la llegenda i l'humor es barregen fins a convertir la mala sort en senya d'identitat.