El laberint de 14 quilòmetres ocult sota el sòl del Priorat: una visita al passat miner de Catalunya
Convertida avui en museu i espai de divulgació, les seves galeries permeten entendre la història del lloc
També et pot interessar: La ciutat catalana que proposa un escape room pels seus carrers als seus visitants: reconstrueix un crim real
Notícies relacionades
- El barri de Barcelona que aspira a convertir-se en la nova zona de moda: 12.000 nous habitatges i un pla municipal de 338 milions
- És zero turístic, però es menja de meravella en aquest poble de menys de 200 habitants: "Menjar exquisit i vistes de 360° increïbles"
- Prohibit agafar aigua de les fonts públiques: multes de fins a 750 euros en aquesta ciutat de Barcelona
Les mines més famoses de Catalunya són, potser, les mines de sal de Cardona. En canvi, n'hi ha d'altres que són tant o més espectaculars i que passen molt més desapercebudes.
Es troben al sud, en una zona de vinyes i muntanyes de pissarra com és el Priorat. Per tant, la visita pot anar acompanyada, abans o després, de la degustació d'un bon vi. També de calma.
Bellmunt del Priorat, on es troba aquesta mina, té menys de 300 habitants. És un d'aquells pobles d'interior per descobrir, sobretot perquè va ser un lloc clau per a l'economia catalana.
El seu passat industrial està lligat a l'activitat minera. Durant dècades, aquest enclavament va ser una peça estratègica per a la producció de plom a Catalunya i un dels complexos miners més ben desenvolupats del nord-est peninsular.
Què s'extreia
Convertida avui en museu i espai de divulgació, la mina Eugènia permet recórrer les seves galeries, entendre la seva història i descobrir com es treballava en condicions molt dures: foscor, humitat i silenci absolut a desenes de metres sota terra.
No era fàcil, però va contribuir a enriquir el poble. L'extracció de galena, el mineral d'on s'obté el plom, va marcar profundament la vida del Priorat des de finals del segle XIX.
Una mina de referència
La demanda industrial i la modernització del sector van convertir aquella explotació en un referent estatal. No només s'excavaven quilòmetres de galeries, sinó que al voltant de la mina es va aixecar un autèntic complex metal·lúrgic.
Foses, tallers mecànics, magatzems, sala de màquines i fins i tot habitatges i oficines van començar a construir-se en aquest petit racó del Priorat. Ara, aquests espais són gairebé relíquies del passat que expliquen la història industrial de Catalunya.
Colònia minera de Bellmunt del Priorat MNACTEC
En els seus anys de màxim rendiment, l'explotació va arribar a comptar amb fins a 14 quilòmetres de galeries i prop de 20 nivells subterranis, assolint més de 600 metres de profunditat.
Aquella magnitud la va convertir en una mina excepcional dins el territori català, tant per la seva capacitat productiva com per la complexitat tècnica que implicava extreure mineral en un terreny dur i fracturat.
Com era
A les mines de Bellmunt es van desenvolupar mètodes de treball avançats per a l'època, com la instal·lació de compressors, bombes d'aigua i sistemes de ventilació que permetien als miners sobreviure sota terra. Però no només s'extreia mineral: també es processava.
El complex incloïa forns i àrees de fosa que permetien transformar la galena en lingots de plom llestos per a la seva distribució comercial.
Augment, caiguda i recuperació
La presència d'aquesta infraestructura industrial va fer que, al voltant de la mina, naixés una petita colònia obrera, amb habitatges, serveis i un teixit social propi.
La vida girava al voltant del ritme de la mina, marcat pels torns, els xiulets i la sensació permanent que, sota els peus, a les fosques, desenes d'homes treballaven picant roca. Per això, el tancament de l'explotació el 1972 va suposar un cop econòmic per al Priorat.
Construccions de la colònia minera de Bellmunt del Priorat MNACTEC
Durant anys, les instal·lacions van quedar abandonades, com tants espais industrials del segle XX condemnats a l'oblit. Tanmateix, la singularitat de l'enclavament va fer que, amb el temps, s'impulsés un ambiciós projecte de recuperació patrimonial.
L'any 2002 va néixer un museu que avui és una referència dins la xarxa catalana de patrimoni industrial: una reivindicació de la memòria minera del país i de qui va treballar en condicions extremes per sostenir l'economia local.
Una visita a la mina
La visita actual, que costa poc més de tres euros, permet endinsar-se uns 35 metres sota terra, equipat amb casc i acompanyat d'un guia especialitzat.
En el recorregut es travessen antigues galeries, zones d'extracció i espais on encara es conserven rails, eines, restes de maquinària o perforacions a la roca.
Escales de la mina Eugènia de Bellmunt del Priorat MNACTEC
La sensació és immediata: la temperatura baixa, l'ambient es torna humit i l'eco de les passes recorda que el silenci era allí una constant.
En superfície, el museu conserva les antigues oficines, l'habitatge del director, tallers i espais metal·lúrgics, tot restaurat per mostrar com era l'activitat minera, des de l'extracció fins a la fosa del plom.
Com arribar-hi
El millor de tot és que és fàcil arribar-hi. Des de Tarragona són uns 45 minuts. Es pren la N-420 fins a Falset i, des d'allà, es continua per la carretera T-710 en direcció a Bellmunt del Priorat.
El camí és pràcticament el mateix des de Barcelona, encara que el trajecte és una hora més llarg. Es creua l'AP-7 fins a la sortida 34 i s'enllaça amb la N-420 en direcció a Falset. Després, només cal seguir la T-710 fins a Bellmunt del Priorat.
