Hi ha llocs que semblen inventats per un escriptor romàntic, fins i tot pintats per un artista de l'època. Basses naturals de colors extraordinaris, boscos d'una frondositat que cobreixen la zona amb un halo de misteri…
Catalunya està plena d'aquest tipus de paratges, on el rumor de l'aigua i l'olor a bosc s'imposen a la imatge que es té de la seva gran capital, Barcelona. I, precisament, són aquests espais els que cada vegada comencen a cridar més l'atenció a la premsa estrangera i de viatges.
Sense anar més lluny, el diari Clarín d' Argentina dedicava aquest mes d'octubre un petit article a un d'aquests raconets que no tothom coneix: el Toll de l’Olla.
“L'entorn, cobert de vegetació autòctona, conserva intacta l'essència dels paisatges mediterranis de muntanya”, relata el mitjà per definir aquest paratge amagat entre les montanyes de Prades. Un dels paratges naturals “més sorprenents i fotogènics” de l'interior de Catalunya, prossegueixen.
Què és el Toll de l'Olla
Per als que no el coneguin i no sàpiguen català, el Toll de l’Olla és una piscina natural, encara que no una qualsevol. Es va formar durant milers d'anys gràcies a l'erosió del riu Brugent, que neix a les muntanyes de Prades i baixa serpentejant pels valls estrets abans de unir-se al Francolí.
En un dels seus trams més profunds, l'aigua cau sobre aquesta bassa i de forma espectacular. Un salt d'aigua d'un quinze metres d'altura presideix aquest gorg circular de roca calcària, creant un estany natural de color esmeralda.
Una excursionista per Farena
El resultat és un paisatge gairebé irreal. L'aigua freda i transparent quasi adopta el mateix color verd del bosc que l'envolta i que, en més d'una ocasió, es reflecteix en el seu fons.
Mentrestant, petites cascades i brolladors secundaris completen l'escenari d'aquest bosc que ben mereix una visita, com remarca el diari.
On és
La zona que envolta el Toll de l’Olla forma part del Parc Natural de les Muntanyes de Prades. Ser tracta d'un espai protegit de més de 30.000 hectàrees que abasta boscos de pi roig, alzines i roures.
La vegetació és densa, l'aire olora a humitat i resina, i la llum es filtra entre les capçades dels arbres. A l'estiu, el soroll de l'aigua es converteix en banda sonora permanent.
Llegenda local
Com en molts racons antics de Catalunya, el lloc també té el seu mite. Els habitants de Farena expliquen que fa segles una bruixa benevolent va viure prop del riu i utilitzava les seves aigües per guarir els malalts.
Alguns afirmen que d'aquesta història va néixer el nom de l'enclavament i la seva fama de lloc “màgic”. Sigui certa o no, la llegenda contribueix a reforçar l'aura misteriosa que envolta el Toll de l’Olla.
L'accés parteix del diminut poble de Farena, pertanyent al municipi de Mont-ral. Des de la seva entrada hi ha un petit aparcament, i a partir d'aquí comença el sender que condueix a la bassa.
Són uns sis quilòmetres de recorregut circular que creuen boscos i trams de riera. La caminada no presenta dificultat tècnica, encara que l'últim descens cap a la bassa requerix cuidat: el terra pot estar humit i relliscós.
Ruta accessible
El trajecte es completa en uns 45 minuts. Durant, el senderista camina entre el cant dels ocells i el murmur del riu, i l'aire fresc de la muntanya acompanya cada pas.
En arribar, el paisatge s'obre de sobte i apareix la bassa, amagada entre parets de roca, amb l'aigua vibrando sota la llum.
Ideal a la tardor
Encara que l'estiu atreu a la majoria dels visitants, la tardor és, sens dubte, la millor època per gaudir del Toll de l’Olla. Amb el descens de les temperatures, el cabal del Brugent es manté estable i l'entorn recupera la calma.
Els colors del bosc es transformen en una paleta d'ocres, vermellencs i daurats que tenyeixen els arbres i es reflexen sobre l'aigua. I, sobretot, hi ha menys gent.
Com arribar
Aquest paratge que enamora la premsa estrangera és a una hora i mitja de Tarragona. Només cal anar per la carretera N-240 en direcció Montblanc i abans d'arribar hi, a La Riba, es troba la desviació cap a Mont-ral i Farena.
Des de Barcelona, el recorregut és més llarg, d'unes dues hores. Es va per autopista, per l'autopista AP-2, on es pren la sortida cap a Montblanc i allà es segueixen les mateixes indicacions.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial