Oriol Junqueras y Pedro Sánchez en el Congreso de los Diputados
Portades

Gestos de Sánchez amb Junts i Junqueras

El president del Govern impulsa la projecció internacional de Catalunya i el País Basc. La promesa trencada de Pepe Serra (MNAC). La Barceloneta i el Born, els barris més gentrificats d'Espanya

En portada: Cerberus torna als tribunals per salvar el seu negoci al Port Fòrum

Leer en Castellano
Publicada

Notícies relacionades

El president del Govern està disposat a esgotar la legislatura. Determinació absoluta. Res no pertorba el líder socialista. Sánchez diu que pot aguantar més "fang" i llança picades d'ullet a l'independentisme.

Presumeix, a més, de guanyar més del noranta per cent de les votacions al Congrés dels Diputats, fita que li permet continuar al capdavant del Govern segons la seva percepció de la situació política. I no ha de trepitjar l'hemicicle fins al proper mes de febrer.

Sánchez resisteix i fa dels exercicis d'equilibri una manifestació de força. Està tranquil. I cada cop més prim. Asseguren que practica el dejuni intermitent, que l'autofàgia li va de meravella, que ha prescindit de sucres i hidrats i que està en la seva millor versió, el seu "prime". Gran part del públic opina, en canvi, que sembla desmillorat.

Sigui com sigui, no s'albira en l'horitzó res que pugui pertorbar el seu ànim. Al seu principal rival, Alberto Núñez Feijóo, no li surten els números per a una moció de censura. Junts passa olímpicament i ERC no el farà caure. Encara menys quan Sánchez està disposat a compartir protagonisme amb l'espiritual Oriol Junqueras en una trobada a mode d'inici d'any.

Però hi ha més gestos de cara a la galeria independentista. "Sánchez impulsa que Catalunya i País Basc entrin a la Unesco i l'OMT donant-los perfil d'Estat per seduir Junts, ERC i PNB", destaca un titular de El Español.

Al sumari s'explica que "ONU Turisme només reconeix sis membres associats: Aruba, Flandes, Hong Kong, Macau, Madeira i Puerto Rico".

El text és de Íñigo Zulet i comença així: "Pedro Sánchez impulsarà que Catalunya i País Basc siguin membres associats de la Unesco i de l'ONU Turisme, l'antiga Organització Mundial del Turisme".

"Es tracta de dos organismes que depenen de Nacions Unides i en els quals, a dia d'avui, Espanya figura sense territoris diferenciats".

"El moviment del president del Govern, anunciat dilluns durant el seu balanç polític de l'any, busca refer ponts amb Junts i també atreure el suport d'ERC i el nacionalisme basc".

"El que és habitual és que el subjecte de representació sigui un Estat, que actua com a membre de ple dret i concentra la veu internacional dels seus territoris".

"La figura de "membre associat" està pensada per a territoris no sobirans que no gestionen la seva política exterior. No és el cas ni del País Basc ni de Catalunya".

"És a dir, és una categoria per a regions que per raons concretes —com el seu marc administratiu o la seva insularitat— compten amb una presència diferenciada respecte a l'Estat en alguns fòrums multilaterals".

"Per exemple, a l'ONU Turisme només existeixen sis membres associats: Aruba, Flandes, Hong Kong, Macau, Madeira i Puerto Rico".

"A la Unesco, aquesta categoria inclou, entre d'altres, Aruba, Curaçao i Sint Maarten, les Illes Fèroe, Groenlàndia i diversos territoris d'ultramar del Regne Unit".

"Aquestes regions compten amb delegació pròpia, però tenen un estatus més limitat, sense dret a vot. No es consideren membres de ple dret. Madeira, per exemple, figura com a membre associat de Portugal per la seva condició insular".

"No passa el mateix amb altres territoris espanyols amb característiques similars, com podrien ser Canàries, Ceuta o Melilla".

I: "Per això, la proposta per pretendre ara desglossar d'Espanya Catalunya i País Basc introduiria una excepció inèdita".

Hi ha més versions del balanç de l'any del president del Govern i dels seus plans de futur. "Sánchez situa l'amnistia plena com un "hito" de 2026 per normalitzar les relacions amb Junts", indica un titular de El Nacional.

Escriu Abel Degà: "Pedro Sánchez ha situat aquest dilluns l'amnistia plena com un dels “hitos” de l'any 2026 per normalitzar les relacions del PSOE amb Junts per Catalunya. Així s'ha pronunciat —entre canapès— en una conversa informal amb periodistes a la tradicional copa de Nadal que celebra la Moncloa en aquestes dates".

"Preguntat per si planeja reunir-se amb Carles Puigdemont igual que ho farà amb Oriol Junqueras, ha remarcat que a hores d'ara la relació entre socialistes i juntaires està “trencada”. Però el president del Govern confia que tornin a situar-se com un dels seus socis al Congrés dels Diputats. Pretén que els seus gestos "obrin una finestra d'oportunitat"".

"“Els hem d'enviar alguns bombons, algunes entrades al teatre i algunes cartes d'amor”, bromejava un dels seus ministres de màxima confiança també amb periodistes en aquesta copa. Aquest dilluns, Sánchez s'ha compromès a publicar els balanços fiscals, tal com exigeix aquesta formació independentista. Aquí es produeix una contradicció, però. Perquè el president socialista ha dit que caldrà acordar la metodologia de publicació; acord que sembla impossible de produir-se si aquestes relacions estan trencades i les negociacions són inexistents".

"Sigui com sigui, en aquesta conversa informal amb periodistes Sánchez ha dit que el gest dels balanços fiscals és “substancial”, no una petita concessió. De fet, aquest dilluns també ha anunciat que en els pròxims dies demanarà que Catalunya i Euskadi siguin membres associats de la UNESCO i de l'Organització Mundial del Turisme (OMT)".

"Confia, doncs, en anar fent gestos fins que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre l'aplicació de la llei d'amnistia a Carles Puigdemont. Tant ell com la seva vicepresidenta primera, María Jesús Montero, assenyalen que aquest escenari pacificarà les coses i permetrà un millor enteniment entre ambdues bandes".

Línies després Degà assenyala: "Resumint, Sánchez pretén que amb l'amnistia plena, el nou model de finançament i la negociació i recepció dels fons europeus pugui continuar governant fins al 2027 i llavors esgotar la legislatura. Tot això, però, en una tempesta sense precedents de trames de corrupció i d'assetjaments sexuals dins la Moncloa i del PSOE. “Sento dolor i decepció, però he actuat ràpid; només se'm pot retreure haver actuat tard, però amb contundència”, ha reivindicat".

Més notícies. Campanya d'imatge del director del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Pepe Serra, que ha concedit una ronda d'entrevistes als mitjans de la seva preferència.

L'insigne directiu es felicita molt per la conservació de les pintures murals del Reial Monestir de Sixena. És escoltar-lo o llegir-lo i sembla que mantenir unes obres d'art en un museu sigui una disciplina d'alt risc, una cosa així com creuar un estany ple de piranyes i sortir-ne sense rascades.

"Pepe Serra (MNAC): “El Ministeri de Cultura haurà de donar permís per moure les pintures de Sixena”", assenyala El País.

Portada d'El País (Espanya)

De manera que el director del MNAC confia que arribi el senyor ministre de Cultura, Ernest Urtasun, i impedeixi el trasllat de les obres decidit per una jutgessa a Osca i ratificat pel Tribunal Suprem.

Signa l'entrevista Dani Cordero. A continuació, les preguntes i respostes relatives a les obres romàniques de Sixena:

P. No arriba cansat als treballs de l'ampliació, ara que ja fa sis mesos que viu el litigi per les pintures murals de Sixena?

R. Entre maig i setembre, Sixena va donar per tenir un director que s'encarregués tot el dia d'això i un altre director diferent per al museu. Ha estat duríssim. Però estem bé, l'equip és una pinya.

P. Diu que són una pinya, però vist des de fora, amb el patronat, no ho sembla. Ha demanat al Ministeri de Cultura un informe sobre els riscos del trasllat i no han fet res. Us considereu desemparats?

R. En la dimensió política el museu no hi ha d'entrar i jo l'únic que he intentat és protegir el meu equip. Tot el que el museu volia fer s'ha fet i el patronat li ha donat el vistiplau per unanimitat. Però jo als meus governants no els puc dir què han de fer i si el Ministeri ha decidit adherir-se a un informe de la Generalitat i l'Ajuntament abans que fer el seu, doncs ho respecto. Entenc els seus equilibris polítics.

P. Com canvia el relat del futur del MNAC sense Sixena?

R. En res. No és la nostra obra, és un dipòsit. És una obra que arriba aquí, durant la guerra, que l'he cuidat i que l'he posat al mapa del món. Si hi ha algú que, coneixent informació i evidència científica, creu que pot moure-la i assumeix les responsabilitats, es podrà complir la sentència. Si no, la jutgessa haurà de decidir si és executable. Empatitzo enormement amb algú que vol un museu a casa seva perquè tinc totes les pintures del Pirineu. Ara, el lloc i les condicions [del monestir de Sixena] són els adequats? No ho sé. Ningú ho assegura. Té sentit una cosa rescatada de la guerra, que ha trobat aquí un lloc i un relat, portar-la als Monegres, a una població que es buida i que no té personal tècnic?

P. Un diari, el 2016, recollia en un titular unes paraules seves en què deia que no seria director si es traslladaven les obres.

R. Es va interpretar malament. La pregunta era ‘si a tu t'obliguen a fer’, però aquí no hi hem arribat i no crec que passi. Tenim els millors historiadors del món en art romànic, però no en arrencar coses. Si es diu que es faci, nosaltres licitarem un concurs. En un moment com el de la complexitat de Sixena, saltar del vaixell seria de rata. I després hi ha una cosa que serà divertida, que és que el Ministeri de Cultura haurà de donar el permís per moure-les, perquè són un Bé d'Interès Cultural. És obligatori, per llei. Nosaltres tècnicament hem arribat al límit.

Quin gran aquest Pepe Serra, un percebe aferrat a la roca. Dimiteix? Això és de rates...

Portada d'El Mundo (Espanya)

Notícies municipals. "L'Hospitalet de Llobregat, segona ciutat més gran de Catalunya i capital del 'cinturó vermell', celebra els seus 100 anys amb el Rei Felip VI", apunta El Mundo.

La peça ve signada per Gerard Melgar: "Per commemorar l'efemèride, el Rei ha visitat avui el municipi amb una doble parada. En primer lloc, l'Ajuntament, on s'ha reunit amb diversos membres del Consistori, ha signat al llibre d'honor de la corporació i ha rebut una insígnia de solapa com a obsequi".

"Posteriorment, s'ha desplaçat fins al barri de La Florida, una de les zones amb més densitat de població d'Europa. L'Hospitalet concentra 23.500 habitants per quilòmetre quadrat, el valor més alt a Catalunya, però a la seva àrea nord aquesta quantitat és molt més gran i a La Florida arriba a superar els 80.000 habitants per km²".

"Allí, Felip VI ha visitat les modernes instal·lacions del centre de transformació digital La Florida 6.0, un equipament municipal dedicat a la tecnologia i els serveis, que va ser inaugurat fa només tres mesos i té com a objectius combatre la bretxa digital, millorar l'atenció al ciutadà i fomentar el talent local".

""La diversitat que trobem a les nostres ciutats, i que no sempre és fàcil de gestionar, és un mirall del temps que vivim, que també és divers, complex i que exigeix grans dosis de diàleg", ha assenyalat en el seu discurs el Monarca. "Els apriorismes o sectarismes són mals consellers i les solucions simples no solen ser duradores ni solidàries", ha apuntat".

I: "Així mateix, Felip VI ha instat la població de L'Hospitalet, que als anys 50 va assolir taxes de creixement de més del 70%, a "fer una ciutat cada dia més moderna, cohesionada i amb més qualitat de vida", a partir "del diàleg, la inclusió i la convivència". Per això, ha volgut reconèixer a aquelles onades migratòries i les posteriors d'aquest segle el seu "coratge i gran dignitat en intentar prosperar i complir somnis".

La nota pintoresca de la visita del Rei ha estat la concentració d'un grup menor de ciutadans sota la tutela de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), acte minúscul però que ha servit per desmentir el rumor que l'ANC s'ha dissolt i Llach ha tornat al Senegal.

La Vanguardia aporta una dada a la seva portada. "Els barris més gentrificats d'Espanya: la Barceloneta i el Born a Barcelona, i Malasaña a Madrid", diu un petit titular.

La informació és de Mayte Rius: "Investigadors del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB han elaborat un índex de Gentrificació que permet analitzar la intensitat i expansió d'aquest fenomen a les deu ciutats espanyoles més poblades entre 2011 i 2021, i els resultats confirmen que el procés és més intens i de més abast a Barcelona i Madrid, però també està introduint canvis significatius en el paisatge urbà i l'estructura social d'altres municipis".

Portada de La Vanguardia (Espanya)

"Segons aquest índex, la gentrificació, que fins al 2010 es concentrava en uns pocs barris ubicats principalment als centres històrics, ha començat a colonitzar altres espais, com es constata al mapa interactiu que han elaborat. A més, el fenomen s'ha intensificat després de la pandèmia de la mà de fortes pujades en el preu de l'habitatge".

"Els investigadors defineixen com a barris gentrificats aquells en què s'ha produït un augment de població jove, amb estudis universitaris i empleats en les categories laborals més altes, nascuda en països rics, que viu sola o en llars compartides amb persones que no són familiars, i on s'ha incrementat significativament el preu del lloguer".

I: "Segons aquestes variables, encapçalen el rànquing dos barris de Barcelona, la Barceloneta (amb un valor de 0,941 en un indicador el màxim del qual és 1), i el Born. En tercer lloc, figura Malasaña, de Madrid, amb un valor de 0,919. I després s'alternen altres zones de les dues metròpolis, com Sagrada Família, Sant Antoni, Tetuán o Arganzuela Sur, fins arribar al lloc 62 en què, amb un valor de 0,665, apareixen els barris de Mercat, Sindicat, La Seu o Calatrava del centre de Palma de Mallorca".

Línies després, Rius escriu que "la conseqüència -subratlla- és l'expulsió d'aquestes zones dels residents de classes més populars o dels seus fills, que no poden independitzar-se als barris on han crescut. I no només desapareix aquesta població. També ho fan els comerços tradicionals, substituïts per un altre tipus de negocis".

"I si fins ara tot aquest fenomen es circumscrivia al centre històric de les ciutats, ara -diuen els autors- ha arribat a barris que semblaven estar al marge per la seva situació geogràfica i la seva composició social, com és el cas de Sants o de Poble Sec a Barcelona, i dels districtes de Tetuán, Carabanchel o Latina a Madrid".

16 de desembre, dia internacional contra la soledat no desitjada. Santoral: Adela, Ageu, Adó, Azaries, Beà, Macari de Collesano, Everard i santes verges màrtirs d'Àfrica.