El cafè de Junqueras divideix Junts i un rus d'Alay

Pedro Sánchez i Oriol Junqueras manen en les informacions polítiques. L'acord de finançament singular és la notícia del dia. El líder d'ERC va comparèixer davant dels mitjans en un aparcament situat fora del complex presidencial, expliquen alguns textos. Potser per la seva condició d'inhabilitat per malversació, el cap republicà no va respondre a les preguntes dels informadors a l'interior de la seu presidencial.

La novetat del pacte (que es va assolir per a la investidura de Salvador Illa) és el compromís d'aplicar el principi d'ordinalitat, el que segons els benintencionats càlculs republicans suposarà 4.700 milions d'euros més per a l'administració catalana. A Junts, sempre atents per portar la contrària, admeten que aquesta quantitat de diners no són engrunes. És, segons la seva impressió, cafè per a tothom però més cafè.

L'acord de finançament és per a totes les comunitats i així ho explicarà aquest divendres la vicepresidenta primera, ministra d'Hisenda i candidata in pectore del PSOE per a les eleccions andaluses, María Jesús Montero. La quadratura del cercle és que totes les regions guanyen, no només Catalunya.

Però tot això és sobre el paper perquè en la pràctica sembla complicat que el finançament singular superi el llarg, tortuós i costerut camí perquè entri en vigor. D'entrada, cal modificar tres lleis, cosa que requereix el concurs del Congrés i depèn d'una majoria d'investidura que a hores d'ara és un record del passat.

De tornada a Junts, els portaveus del partit de Puigdemont diuen que el que ha pactat Junqueras no és un concert basc i aquí s'hi esmercen i s'hi posen les botes. Tenen raó. I l'amnistia tampoc ha estat exactament una amnistia com bé pot assenyalar el veí del carrer de l'Advocat de Waterloo.

"Junts converteix el finançament singular en un fangar per desgastar ERC i Sánchez", destaca l'obertura de Crónica Global.

Al sumari s'explica que "Els de Puigdemont mantenen la seva amenaça de tombar la millora del finançament per a la Generalitat a risc de defraudar els agents econòmics i d'eixamplar la distància amb els seus crítics".

Escriu David Expósito J.: "Junts ha trobat en el finançament singular de Catalunya, cavall de batalla d'ERC en les seves relacions amb els socialistes, un altre fangar on arrossegar la política espanyola i catalana. Dos mesos després de la seva teatralització a Perpinyà, on va anunciar la ruptura de les converses amb el Govern, el partit de Carles Puigdemont ha arrencat 2026 amb l'amenaça de negar-li a la Generalitat 4.700 milions d'euros més a l'any".

"És la xifra segellada per Oriol Junqueras amb el president de l'Executiu central, Pedro Sánchez, en la primera visita de l'independentista indultat, a la Moncloa.

"És un bon acord en què ningú no perd, tothom guanya", celebrava el líder republicà a les portes del palau madrileny sobre un nou model que garanteix el principi d'ordinalitat perquè Catalunya no quedi en una pitjor posició relativa després de fer la seva aportació a la caixa comuna".

"Però els neoconvergents s'han acarnissat amb l'acord, forjat en unes negociacions que s'han dilatat tot un any i de les quals sempre han desertat. L'han qualificat de "frau" i d'"engany", rebaixant els prop de 5.000 milions d'euros extres per a les arques catalanes a la condició de "cafè per a tothom, però amb una mica més de cafè", tal com va sostenir ahir el seu portaveu Josep Rius".

"Junts ha estès així a Esquerra --que li arrabassa la segona posició a les enquestes-- el cos a cos que mantenia amb Sánchez pels incompliments de la legislatura. Insisteixen que el reforç financer de la Generalitat no va ser el que els republicans van pactar en fer president a Salvador Illa, i recorden les paraules de l'exsecretària general Marta Rovira quan va presentar l'acord d'investidura en el seu darrer servei: "Clau de la caixa" i "concert econòmic"".

Segueix la peça: "El partit mantindrà a la roda de premsa programada aquest divendres la seva amenaça de votar en contra de la modificació de la LOFCA al Congrés dels Diputats. Es tracta d'un pas necessari per a la reforma d'un finançament caducat des de fa 14 anys i que aplega el consens del bloc progressista del Parlament, així com d'agents econòmics i socials com Foment del Treball, Pimec, CCOO i UGT".

I: "Davant de micros, els neoconvergents criden a utilitzar "tota la força" per aconseguir un sistema de finançament just als seus ulls, és a dir, que resolgui l'anomenat dèficit fiscal i garanteixi que les inversions es compleixen, perquè al seu parer "les pluges de milions mai arriben a Catalunya". Algunes veus, però, no descarten presentar esmenes durant la tramitació parlamentària per valorar la possibilitat de canviar el sentit del vot dels seus set diputats".

El "no a tot" de Miríam Nogueras, la representant de Puigdemont al fòrum, suscita contestació interna a la formació independentista.

"Crítiques en el món municipal de Junts per no donar suport al nou sistema de finançament", apunta un titular de La Vanguardia.

La nota és de Iñaki Pardo Torregrosa: "“Catalunya sempre ha avançat pas a pas, mai ha avançat en el 'tot o res'”. Les paraules de l'ex conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, que milita a Junts i fins al passat mes de setembre formava part de la direcció del partit de Carles Puigdemont, han tingut ressò en l'agitadíssim món municipal de JxCat".

"L'exdirigent postconvergent va defensar ahir que si el nou finançament implica una millora per a Catalunya és incomprensible que el seu partit s'hi oposi i en aquest sentit s'expressen també veus de l'àmbit local de la seva organització".

"De l'últim congrés de JxCat, celebrat a Calella, en va sortir una direcció ordenada i alineada, de manera que avui la crítica i les resistències ja no arriben d'un sector de l'executiva, com passava abans, sinó del món municipal, que està a primera línia de foc i no sempre combrega amb les directrius que marca el partit".

Línies després, Pardo Torregrosa assenyala que "el president de la formació postconvergent al Maresme, Carles Bosch, s'ha expressat en públic a favor del nou sistema.

“La política implica negociació i en una negociació no es pot obtenir mai la totalitat del que es vol. En una negociació les dues parts han de quedar moderadament contentes o raonablement descontentes amb l'acord assolit”, expressa Bosch al seu compte de Facebook, on fa una defensa del “pragmatisme i del possibilisme” i compta amb l'adhesió de l'ex conseller Miquel Buch, que fa un any es va donar de baixa com a militant de Junts".

El suport de Miquel Buch... Doncs va llest el senyor Bosch. Més endavant la nota de La Vanguardia indica que "un post compartit per Giró al seu compte d'Instagram en aquesta línia va tenir ahir el suport de comptes locals del partit d'alguns municipis com Manlleu, per exemple, i d'alguns quadres locals".

A El Mundo resumeixen la perspectiva de l'Executiu en aquest titular: "El Govern blanqueja la cessió a Catalunya en finançament amb un cafè per a tothom: 'Està instal·lat que és un privilegi català'".

La informació és de Raúl Piña: "Pedro Sánchez i Oriol Junqueras, líder d'ERC, es van reunir ahir a La Moncloa per donar l'últim impuls a l'anomenat «finançament singular» per a Catalunya. El polític independentista, inhabilitat després de la condemna pel procés, va ser l'encarregat d'anunciar a la porta del complex presidencial «un acord entre ERC i el govern espanyol, un acord en el model de finançament», que va xifrar en 4.700 milions més a l'any per a Catalunya".

"Però tant l'Executiu com els republicans tracen l'estratègia d'oferir aquest pacte com una muesca d'una reforma completa del sistema de finançament. Ofereixen el menú als que eren a la barra asseguts".

"La vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, presenta avui el nou sistema de finançament autonòmic just després de la visita del líder d'ERC, amb qui els socialistes van pactar al juliol de 2024 una «finançament singular» com a condició per investir president de Catalunya a Salvador Illa, i en una situació de debilitat política i parlamentària del Govern, que necessita gestos als independentistes bascos i catalans perquè es mantinguin al vaixell de la governabilitat".

"«No és un model de finançament per a Catalunya és per a tota Espanya», defensen fonts governamentals. «No és un privilegi, és una millora del finançament de totes les comunitats. Serà un model just i equilibrat». Però a les files socialistes cundeix l'expectació i en alguns sectors el desànim, quan no el malestar pel que consideren una nova cessió als independentistes".

"A ningú se li escapa qui va capitalitzar aquest anunci i per què es fa. Fins i tot els més alineats amb Ferraz i La Moncloa saben que trepitjaran terreny hostil: «Està instal·lat que és un privilegi per a Catalunya, és veritat», lamenten fonts socialistes. En diverses federacions socialistes existeix preocupació pel dany que pot ocasionar aquesta mesura i el fet de veure si s'aconsegueix contrarestar el discurs del PP i fins i tot el dels independentistes, que treuen pit".

"El nou finançament, abans fins i tot que se sàpiguen els números, ja ha generat tensió interna. Emiliano García-Page va carregar contra la «finançament singular» catalana en considerar-la «major trencament de la ideologia socialista» i Diana Morant, ministra i líder dels socialistes valencians, va retreure la seva actitud: «Surten a protestar per protestar, com sempre. No saben més que protestar per un sistema que no coneixen. A veure què diuen demà -per avui-»".

"I dins del PSOE hi ha qui mostra la seva sorpresa pel fet que aquesta controvertida reforma, d'un sistema que porta caducat més d'una dècada, es llanci just ara en ple cicle electoral, amb uns comicis no gaire favorables, a priori, per als interessos socialistes -Aragó, Castella i Lleó i Andalusia-, i amb dues candidates clarament identificades amb el Govern com són Pilar Alegría i María Jesús Montero, aquesta última arquitecta del nou sistema i candidata a Andalusia".

Més notícies. L'any polític ha començat a tota pastilla, com demostra aquest titular de El Periódico: "Illa i el ministre Puente formalitzaran dilluns la constitució de l'empresa mixta de Rodalies".

Al sumari s'explica que "La nova companyia estarà presidida per la consellera de Territori i comptarà amb cinc membres nomenats pel Govern i altres quatre per Renfe Viajeros".

Sílvia Paneque, la consellera de Territori, assumeix una nova funció, a més de la portaveu. Ara serà el parallamps de Rodalies. Tasca complicada.

La informació és de Cristina Buesa i comença així: "Salvador Illa i el ministre Óscar Puente solemnitzaran dilluns la constitució de la empresa mixta de Rodalies. Serà un acte formal al Palau de la Generalitat, com també va protagonitzar en el seu dia el president amb l'acord per a l'ampliació de l'aeroport de Barcelona-El Prat, el passat juny. Aquesta vegada serà el titular de Transports qui es desplaçarà a la capital catalana per formalitzar un tràmit que ja només està pendent de la signatura oficial a la notaria per part del Govern i Renfe".

"Segons ha pogut saber El Periódico, en aquestes últimes hores s'estan ultimant els noms de les nou persones que formaran part del consell d'administració de la societat mercantil, cinc representants designats per la Generalitat i quatre per part de l'operadora ferroviària, que cedirà un lloc a un representant dels treballadors. Aquesta elecció de perfils i els compromisos d'Illa i Puente, en una setmana marcada per l'acord de finançament, han endarrerit la cita".

"De fet, a mitjans de desembre el comissionat per al traspàs de Rodalies, Pere Macias, ja va explicar en una entrevista amb aquest diari que només quedaven els últims serrells i que, abans d'acabar el 2025, es podria estampar la signatura. Tanmateix, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha anat justificant el retard per "motius d'agenda". L'última vegada que es va referir al tema, dimecres a la roda de premsa després del Consell de Govern, va ser per dir que seria abans d'acabar el mes de gener. Serà dilluns 12 de gener al matí, amb el 2026 estrenat".

"Justament Paneque serà la persona designada com a presidenta de la nova Rodalies de Catalunya SA. Els estatuts estableixen que la persona que dirigeixi el Departament ocuparà automàticament aquest càrrec. A més, hi haurà un director general que portarà el dia a dia de la companyia mixta, en què les decisions necessitaran el 60% del capital i estarà participada en un 50,1% per Renfe i, en un 49,9% per la Generalitat".

"La majoria accionarial de Renfe a l'empresa pública respon a les pressions que al març van fer els treballadors de l'operadora, amb una convocatòria de vaga inclosa que van anul·lar a l'últim moment".

I: "La presidència tindrà vot de qualitat, una cosa que ha enarborat el Govern com a garantia d'independència, però que l'oposició al Parlament, concretament Junts, ha considerat una "submissió" a Madrid. No pensen el mateix des d'ERC, que des del primer moment han avalat el nou ens, considerant que era un primer pas vàlid en l'assumpció de competències. A més, segons confirmen fonts republicanes, la designació d'alguns dels noms s'estaria consensuant amb ells en les últimes hores".

A El País reparen en les protestes dels agricultors per l'acord de la Unió Europea amb Mercosur. Asseguren els productors locals que fora d'Europa s'utilitzen fertilitzants, productes i mètodes prohibits per Brussel·les i que l'entrada de productes forans suposa un risc per a la salut dels consumidors.

El diari de Prisa assenyala que "L'extrema dreta intenta apropiar-se de les reivindicacions del camp català".

I al sumari d'aquest titular abunda en què "Tant Vox com Aliança Catalana llancen missatges per donar suport a les manifestacions dels agricultors contra l'acord europeu amb els països del Mercosur".

El text és de Josep Catà Figuls: "El camp català comença l'any com el va començar el 2025: amb els tractors als carrers per protestar contra decisions que es prenen a Brussel·les. Fa un any, el Govern de Salvador Illa va aconseguir desactivar la ira dels agricultors amb una sèrie de promeses per alleujar la càrrega burocràtica que pateixen".

"Enguany les protestes, que aquest dijous van aconseguir col·lapsar l'AP-7, la N-II i els accessos al port de Tarragona, se centren en el rebuig a l'acord de la Unió Europea amb els països de Mercosur, que s'està acabant de negociar, i potser en aquesta ocasió el malestar sigui encara més difícil de desactivar".

"El sector acumula molta ràbia i cansament, especialment després de la successió de crisis sanitàries que han afectat els ramaders durant els últims dotze mesos, així com pels constants desacords amb Brussel·les, entre els quals l'acord amb els països llatinoamericans ha resultat ser paradigmàtic. L'extrema dreta n'és conscient, i mentre els tractors bloquejaven les carreteres ja estaven llançant missatges de suport. I en aquest cas no hi ha distinció entre nacionalismes: tant Vox com Aliança Catalana han intentat fer seves les reivindicacions dels pagesos".

Línies després s'explica que "les reivindicacions dels agricultors i ramaders de Catalunya, ja des de les protestes de 2024, es vehiculen a través de la plataforma Revolta Pagesa, cosa que ha deixat en un segon pla els sindicats i associacions tradicionals del sector. L'origen de Revolta Pagesa és a les protestes de febrer de 2024, quan, inspirats per les manifestacions del camp francès, a Espanya es va començar a articular un moviment similar".

"Revolta Pagesa es va desvincular dels primers grups espanyols precisament perquè a l'organització van entrar persones relacionades amb l'ultradreta. La distància que d'entrada van marcar els agricultors catalans, però, no ha impedit que els partits d'ultradreta a Catalunya hagin intentat una vegada més apropiar-se de les reivindicacions".

"Vox, amb 11 dels 135 diputats del Parlament, ha aprofitat la seva tribuna a la cambra catalana per llançar el seu missatge. El portaveu de la formació ultra a Catalunya, Joan Garriga, ha assegurat que l'acord de la Unió Europea amb Mercosur “és una amenaça directa” al sector primari català i ha criticat el Govern per no qüestionar les decisions de Brussel·les que afecten el camp català. “No fan res”, ha dit, i ha demanat la compareixença del conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, Òscar Ordeig, a qui ha titllat d'“autèntic traïdor”".

I: "En el cas d'Aliança Catalana, que té dos diputats al Parlament i una presència cada cop més gran a les zones rurals i en capitals de comarca de l'interior de Catalunya, l'estratègia és anar fent-se amb els símbols i proclames dels agricultors. Per exemple, el símbol, importat de les protestes franceses, de posar cap per avall els cartells amb el nom dels municipis a l'entrada dels mateixos".

"Tot i que són diverses les poblacions on els agricultors van fer ús d'aquest símbol l'any passat, a Ripoll l'Ajuntament, governat per Sílvia Orriols, el va reivindicar com a propi: “No és cap error, és un crit d'alerta del camperolat català, que es troba en una situació límit. Des de l'Ajuntament de Ripoll donem suport a aquesta protesta de Revolta Pagesa i a qui lluita per defensar la terra”, va apuntar l'any passat l'Ajuntament de Ripoll al seu compte de X".

Més notícies. "El Kremlin promou el coronel que es va reunir amb el cap de l'Oficina de Puigdemont", apunta El Confidencial.

Al sumari s'explica que "L'independentisme va voler minimitzar les trobades amb espies i els viatges a Moscou de l'aleshores mà dreta del president fugit, però ara és premiat pel Kremlin".

La informació és de Antonio Fernández: "Els espies russos com a aliats en el procés de Catalunya no van ser una invenció de l'Estat espanyol. Ni tampoc era una mentida que els dirigents independentistes busquessin el seu suport explícit a la secessió. En alguns casos, l'independentisme es dedicava a negar l'evidència. En altres, assegurava que els contactats eren merament coneixedors de la política russa i s'hi acudien per utilitzar-los com a fonts d'informació".

"Un dels episodis més estranys que va protagonitzar l'independentisme és el que feia referència a Josep Lluís Alay, cap de l'Oficina de Carles Puigdemont, desplaçat a Moscou per entrevistar-se amb membres dels serveis secrets del Kremlin".

"Alay va utilitzar l'empresari Alex Dmitrenko per intentar apropar-se a un dels grans agents russos: el coronel Andrei Bezrukov. Va aconseguir participar amb ell en un col·loqui a la Universitat Mgimo a la tardor de 2018. El dirigent català es va desplaçar a Moscou en dues ocasions. En una d'elles, va visitar el diari Komsomolskaia Pravda i es va fotografiar amb una gran imatge de Vladímir Putin de fons. En l'altra, es va veure amb Bezrukov i amb la seva esposa Elena Vavilova".

"Aquest matrimoni va ser detingut el 2019 als Estats Units, on ell utilitzava l'àlies de Donald Heathfield i la seva esposa era Tracey Foley. Tots dos van ser acusats d'espionatge. Més tard, van ser intercanviats per espies occidentals, entre ells Ana Chapman. La seva història va ser la base per a la sèrie The Americans. Elena va escriure després el llibre La dona que sap guardar secrets, que Alay va traduir al català i va ser el mediador perquè l'exregidor de CiU, Jaume Ciurana, la publiqués a Barcelona".

I: "Tot i que l'independentisme ha intentat passar pàgina i minimitzar la trobada amb Bezrukov, la veritat és que aquest continua figurant a l'organigrama dels serveis secrets russos. És més: una plataforma russa que sovint s'utilitza per filtrar informacions interessades o per contribuir a campanyes informatives favorables al Kremlin, el presenta habitualment com a “coronel del Servei d'Intel·ligència Exterior (SVR) i professor del MGIMO”".

9 de gener, Dia Mundial de l'Electricitat Estàtica. Santoral: Llúcia i Eulogi de Còrdova, Àgueda Yi Sosa, Adrià abat, Eustraci taumaturg, Felà, Marcel·lí bisbe, Honorat de Buzançais i Teresa Kim.