Els pisos del Govern i pals del fiscal als Pujol

La Generalitat s'ha posat mans a l'obra amb el seu ambiciós pla d'habitatges. Prova d'això és l'adquisició de mil pisos d'una tacada a InmoCaixa. Cal tenir en compte a més que els llogaters corrien el risc de desallotjament perquè els habitatges estaven a punt de perdre la seva condició de protegides per passar al mercat lliure. 

El Sindicat de Llogateres ven l'operació com un nou triomf dels seus postulats fruit de la vaga de lloguers contra l'entitat financera portada a terme per un total de 71 famílies. Poc sembla en comparació amb la magnitud de l'adquisició. 

Sigui com sigui, el Govern sembla estar a l'alçada de les promeses del seu president, Salvador Illa, pel que fa a l'accés a l'habitatge i a més de buscar terrenys per edificar més habitatges es mou en el mercat de segona mà com un nou i potent actor. 

A més i en el marc dels seus acords polítics, estudia amb els Comuns establir limitacions a la compra especulativa d'habitatge. Caldrà veure si la Generalitat aconsegueix condicionar el mercat i subjectar els preus.

Patronals i constructors objecten les implicacions sobre el dret a la propietat que poden tenir les mesures arbitrades pel Govern amb els Comuns. La contrapart, és a dir, els partits d'esquerra, el sindicat de llogaters i els pobres de solemnitat que viuen amb l'aigua al coll dels lloguers albiren la utopia que l'habitatge passi a ser un dret indiscutit en lloc d'una mena de "Monopoly" boig.

"Salvador Illa acorda la compra de 1.000 pisos a La Caixa per valor de 87 milions d'euros", resa el titular de El País. 

Al sumari s'indica que "El president afirma que l'adquisició persegueix augmentar el parc públic d'habitatge amb l'objectiu d'arribar al 15% del total".

Escriuen Àngels Piñol i Sergi Llanas: "A la conferència Catalunya Lidera, celebrada a la Fira de Sabadell, el president ha precisat que la compravenda, que signarà Incasòl, implica el desemborsament de 87,2 milions d'euros en 1.064 pisos distribuïts en una quinzena de municipis, inclòs Sabadell, per augmentar el parc públic d'habitatge de lloguer". 

"Vull recalcar el concepte inversió perquè són habitatges que incrementen el parc”, ha afirmat. L'adquisició comporta que els actuals llogaters puguin continuar vivint a les seves cases en règim de lloguer".

"Amb aquest acord, el Govern ha tancat ja la compra aquest any de 2.000 habitatges, 1.900 d'elles procedents de La Caixa. Entre elles, també hi figuren 170 pisos de l'esmentada immobiliària per valor de 15 milions d'euros". 

"Precisament, aquest dimarts el Consell Executiu va certificar aquesta transacció. A més d'aquestes dues operacions, l'Executiu i Inmocaixa van tancar a l'octubre de l'any passat la compravenda d'altres 450 pisos per 30 milions d'euros -Illa ho va anunciar al congrés de la UGT- a més d'un altre lot de 214".

"L'operació s'inscriu en el pla estrella del Govern de construir 50.000 pisos fins al 2030 amb una inversió de 4.100 milions d'euros. “Són gairebé 2.000 pisos en un any. Es tracta de l'adquisició més gran feta mai per la Generalitat”, ha subratllat el president, que té com a eix de mandat vetllar per l'accés a l'habitatge i estendre el concepte de la prosperitat compartida". 

"Illa ha destacat que l'acord d'aquest dimecres comporta garantir estabilitat residencial als actuals llogaters perquè podran continuar vivint als pisos que habiten. “Seguim sumant”, ha recalcat Illa. “Complirem el Pla 50.000 i no pararem fins a arribar al 15% d'habitatge públic del parc total. En habitatge anem a totes”, ha sostingut".

"Els pisos adquirits per Incasòl estan ubicats a Barcelona (182), Cornellà (112), L’Hospitalet (sis), Mataró (un), Montornès del Vallès (19), Sant Just Desvern (118), Sentmenat (109), Sitges (186), Terrassa (75), Sabadell (nou) i Tordera (41). Mentre que a Lleida seran 49, a Tarragona sis i a Olot (Girona), 16". 

I: "En un comunicat, el Govern sosté que InmoCaixa està realitzant des de 2021 un procés “responsable i gradual” de desinversió en habitatge, prioritzant la venda als propis llogaters que els han volgut comprar, així com a les administracions locals i autonòmiques".

A més de la compra d'aquests pisos, destaca entre les notícies aquest titular de La Vanguardia: "El Govern busca una via jurídica contra l'“especulació” en la compra d'habitatge"

La peça ve amb les firmes de Maite Gutiérrez i Luis B. García i comença així: "El Govern va constituir aquest dimecres el grup de treball per analitzar la prohibició de la compra d'habitatge per invertir, el que anomenen com a “compra especulativa”". 

"La consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque, va afirmar que s'estudiarà quin és “el camí jurídic més sòlid” per limitar aquestes operacions, amb l'objectiu d'oferir unes conclusions abans que acabi l'any. Durant el primer trimestre del 2026, es presentarà la proposta als grups parlamentaris per recollir suports".

"La iniciativa de regular aquestes adquisicions neix del grup dels Comuns com a part de la negociació política que manté amb el Govern de Salvador Illa. La seva activació ha causat estupor i preocupació en sectors empresarials i immobiliari, que la consideren anticonstitucional".

I: "El grup de treball que avaluarà la prohibició està format pel director de l'Àrea d'Habitatge i Ciutat de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) i ex portaveu del Sindicat de Llogateres, Jaime Palomera, l'autor de l'informe de l'Àrea Metropolitana de Barcelona favorable a limitar aquestes compres, Pablo Feu, i les juristes Fuensanta Alcalà i Rosa Fornàs, a més de membres del departament de Territori i Habitatge i dels Comuns".

Més notícies. Tribunals. "El fiscal acorrala el clan Pujol: 'Era una trama complexa i d'estructura compartimentada'", destaca un titular de El Confidencial.

Després de dos dies de qüestions prèvies i d'al·legats de les defenses sobre el suposat caràcter polític del judici, la presumpta prescripció dels delictes i el caràcter espuri de les investigacions va arribar el torn del fiscal Fernando Bermejo, un home tan preparat com deixat des del punt de vista indumentari.

Al sumari s'indica que "El Ministeri Públic retreu durant la seva intervenció al judici que la família retardés durant anys el judici i critica els intents de polititzar la causa per part de les defenses".

Escriu Antonio Fernández: "Els Pujol van començar a blanquejar diners en paradisos fiscals l'any 1992 i van acabar, almenys, el 2011. És l'actuació concreta que va llançar el fiscal Fernando Bermejo sobre els comptes de la família Pujol Ferrusola en paradisos fiscals, segons va exposar a la tercera jornada del judici". 

"Considera que hi havia una estructura delictiva al voltant de la família de l'expresident de la Generalitat: “Es tracta d'una trama complexa i una estructura compartimentada de societats a l'entorn de la família Pujol”. L'exposició, formulada després que les al·legacions de les defenses del clan i de la dotzena d'empresaris, ha estat rotunda i precisa".

"“Els fets de 1994 i 1945 no són fets aïllats, sinó que formen part del circuit de fons opacs la ocultació i reciclatge dels quals es prolonga fins a l'any 2011. Aquí es comença a blanquejar l'any 92 i no es para de blanquejar amb moviments bancaris fins a l'any 2011. Ho veurem en el conjunt de comptes bancaris que tenen en diferents països els senyors Pujol. I aquí haurem de provar i es provarà en aquest cas amb la presentació de comissions rogatòries i extractes bancaris dels diners”, va relatar".

"Bermejo va disseccionar el modus operandi del clan: “No es tracta que el delicte antecedent del qual provenen els béns s'hagi comès a l'estranger, sinó que les operacions delictives dirigides a emmascarar o ocultar l'origen delictiu dels fons rebuts pels acusats s'han dut a terme fora d'Espanya. Es tracta d'un delicte de blanqueig de capitals que comença a Espanya amb la decisió d'ocultar els diners en comptes corrents de societats constituïdes a l'estranger”".

"La execució del delicte continua amb la transferència a diferents països de les quantitats generades per l'activitat il·lícita amb la finalitat d'ocultar o emmascarar el seu origen delictiu. Veurem com hi ha moviments de diners d'Andorra al Regne Unit, transferències de Suïssa, ingressos de societats panamenyes i de Mònaco, etc. És a dir, moviments bancaris, tots ells des d'Andorra amb ingressos i sortides a altres jurisdiccions", va afegir".

"El fiscal va desmentir les defenses, que pretenen posar en una nebulosa i sembrar dubtes sobre l'inici legal i lícit de la investigació. Una teoria de la conspiració contra el procés o contra l'independentisme. No hi va haver operació Catalunya ni res semblant, segons va destacar".

Continua Fernández: "Els acusats havien fet servir el recurs fàcil: el 7 de juliol de 2014, una filtració a El Mundo va permetre conèixer una captura de pantalla amb el número de comptes corrents dels membres del clan Pujol Ferrusola i suposadament a partir d'aquesta prova a la qual qualifiquen d'il·legal, es va muntar la investigació".

I: "El fiscal rebateix aquesta idea. La informació no va influir en el procés, ja que “les investigacions ja estaven en marxa, tant per les declaracions de la senyora Álvarez com pels informes i les operacions de rastreig del Sepblac". "En conseqüència, no existeix investigació prospectiva al·legada per la majoria de les defenses. Una investigació prospectiva és quan s'explora a cegues, sense cap dada, però aquí hi havia dades i indicis més que suficients. A més, la Udef sempre va actuar sota control judicial i s'exclou la vulneració de l'article 24 de la Constitució”, va explicar"

Més política. "Junts, ERC, Comuns i CUP impulsen una proposta perquè el Congrés derogui els Decrets de Nova Planta", apunta El Nacional.

Es tracta d'una proposta amb càrrega simbòlica ja que aquests decrets, com qualsevol es pot imaginar, no estan en vigor. 

Escriu Marta Lasalas: "Debat al Parlament sobre els decrets de Nova Planta. Una proposta de Junts, ERC, Comuns i la CUP, que s'ha presentat a tràmit aquest dimecres, planteja que la Cambra catalana presenti al Congrés dels diputats una proposició de llei per a "la derogació expressa dels decrets d'abolició dels furs dels regnes de València i Aragó, i dels decrets de Nova Planta del Regne de Mallorca i el Principat de Catalunya"".

I: "La proposta situa aquesta iniciativa com un "exercici de reparació històrica i de justícia institucional", amb la derogació explícita i efectiva dels decrets de Nova Planta que van afectar els territoris històrics d'Aragó, València, Mallorca i Catalunya, i amb l'objectiu de reconèixer la seva continuïtat institucional d'aquests territoris com a nacionalitats i "eliminar qualsevol rastre normatiu o simbòlic d'aquella imposició"".

Societat. "Multa d'un milió d'euros a una empresa de les obres del Camp Nou per contractar 79 treballadors 'sense papers'", assenyala El Mundo.

Al sumari es diu que "Inspecció de Treball de la Generalitat ha detectat fins a 79 obrers extracomunitaris que no tenien la documentació en regla".

El text és de Cristina Rubio: "Multa de més d'un milió d'euros per a una de les empreses (Extreme Works) que ha realitzat les obres del Camp Nou per contractar treballadors sense papers. En concret, Inspecció de Treball de la Generalitat ha detectat fins a 79 obrers d'origen extracomunitari sense la documentació en regla per treballar".

"En total, la inspecció ha identificat 79 infraccions en matèria d'estrangeria tipificades com a "molt greus" relacionades amb altres tants empleats extracomunitaris sense autorització administrativa per treballar per compte d'altri, segons ha avançat El Periódico i han confirmat a aquest diari fonts del Departament de Treball".

"Ara, l'empresa té 15 dies per recórrer una proposta de sanció per part de la Generalitat que ascendeix a 1,1 milions d'euros".

"Aquesta multa se suma als 1,87 milions d'euros que Inspecció de Treball havia imposat a les subcontractes de Limak fins a principis d'aquest mes per 218 fraus laborals".

I: "En les últimes setmanes, desenes de treballadors d'Extreme Works s'han concentrat en dues ocasions davant l'estadi del FC Barcelona per protestar per l'acomiadament de prop de mig centenar de persones en situació irregular".

Doncs això és el que té remodelar un estadi a Barcelona com si en lloc d'Espanya s'estigués fent a Qatar.

27 de novembre, dia d'Acció de Gràcies i dia del mestre a Espanya.

Santoral: Mare de Déu de la Medalla Miraculosa, Virgili de Salzburg, Saturní, Basileu bisbe, Leonardo, Barlaam màrtir, Simeó Metafraste, Francesc Antoni Fasani, Acaci màrtir, Màxim, Jaume Intercís, Primitiu, Valerià, Gulstà, Fergust, Laveri, Sifrid de Carpentras, Bilhildis, Eusici, Acari de Noyon, Hirenarc, Facund i beat Ramon Llull.