Illa anuncia la compra del darrer macropaquet d'habitatges a InmoCaixa i ja en suma 2.000
El Govern adquireix tots els actius a Catalunya d'InmoCaixa, que des de 2021 duu a terme un procés de desinversió d'habitatge residencial
Més informació: El Govern testa la seva sintonia amb els Comuns i ja negocia per prohibir la compra especulativa d'habitatge a Catalunya
Notícies relacionades
El Govern de Salvador Illa prem l'accelerador en la seva estratègia de compra d'habitatges d'InmoCaixa. L'Executiu no deixa de rastrejar els actius immobiliaris de CriteriaCaixa en el seu procés de desinversió d'habitatge residencial, i el president ha anunciat aquest dimecres que l'Incasòl invertirà 87,2 milions d'euros més per fer-se amb un nou paquet de 1.064 pisos repartits en 15 municipis.
En total, la Generalitat haurà adquirit prop de 2.000 actius, tots els que InmoCaixa té a Catalunya segons fonts del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.
"Vull recalcar el concepte d'inversió, perquè són habitatges que incrementen el parc públic del país. Rescatem pisos del mercat per convertir-los en habitatge públic permanent", ha dit Illa durant la conferència Oportunitats per liderar a la cocapital del Vallès Occidental, on es troben nou dels immobles mobilitzats; així ho ha explicat també a la alcaldessa socialista Marta Farrés en una trobada prèvia a les 9:30.
La resta es troba a les següents ciutats: 182 a Barcelona, 81 a Cornellà de Llobregat, 112 a l’Hospitalet de Llobregat (Carrilet), 61 a Mataró, 19 a Montornès del Vallès, 118 a Sant Just Desvern, 109 a Sentmenat, 186 a Sitges, 75 a Terrassa, 41 a Tordera, 16 a Olot, 49 a Lleida i sis a Tarragona. 1.064 en total, encara que podrien acostar-se als 1.100 si no fructifiquen algunes operacions en marxa que InmoCaixa ha iniciat amb alguns llogaters perquè adquireixin els immobles on viuen.
El dirigent socialista ha explicat que aquests immobles "estaven a punt de perdre la condició d'habitatge protegit", per la qual cosa els seus llogaters "podien veure augmentat el seu lloguer". "Garantim així l'estabilitat residencial a les persones que hi viuen i que podran continuar pagant la mateixa renda", en paraules d'Illa, qui ha defensat "un canvi de paradigma" per resoldre el "principal factor de desigualtat que amenaça la cohesió social a tot Europa".
2.000 pisos comprats
Amb aquest nou paquet, ja són prop de 2.000 els actius comprats en poc més d'un any, després de tres altres bosses de 450, 214 i 179. InmoCaixa està duent a terme des de 2021 un procés gradual de desinversió de l'habitatge residencial, prioritzant la seva venda als propis llogaters que els han volgut adquirir, així com a les administracions locals i autonòmiques.
El tanteig i retracte és una estratègia més amb la qual, en paral·lel a la construcció, l'Executiu català pretén complir el Pla 50.000 per acostar-se a l'anhelat 15% del parc públic que permeti equilibrar el mercat. Una fita que s'haurà de rematar amb la construcció de més de 210.000 habitatges que Illa va explicar en el darrer debat de política general del Parlament.
De fet, el Govern ja té identificats els solars necessaris per edificar 2.618 immobles protegits al Vallès Occidental.
Per la via ràpida
El Consell Executiu va ratificar aquest dimarts l'adquisició de 179 pisos més a Banyoles, Lleida i Mollet del Vallès, i la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va defensar que "aquesta és una forma més ràpida que la construcció per ampliar el parc d'habitatge protegit permanent". Aquest dimecres, la també portaveu ha defensat que el tanteig i retracte permet preus que estan per sota del que implicaria construir.
A més, permet pacificar les relacions amb plataformes socials com el Sindicat de Llogateres, que manté una vaga de lloguers en blocs de diferents municipis.
El president, que ha defensat que "compartir prosperitat ens fa més forts i justos", ha desgranat aquest dimecres les línies principals del pla Catalunya lidera, que suposa la mobilització de 18.500 milions d'euros fins al 2030, "la major inversió pública des de 2010, que suposa el 5,8% del PIB" del territori. A la comarca vallesana, ha destacat els inicis de la construcció de la Ronda Nord de Terrassa a Sabadell el 2028 o el corredor de bus ràpid de Sabadell a Castellar.
També un hospital de proximitat entre Montcada, Ripollet i Cerdanyola del Vallès i la inversió de més de 460 milions d'euros per actualitzar el Sincrotró Alba, a més de l'"èxit" de la primera convocatòria del Pla de Barris, entre altres accions dutes a terme des de la plaça Sant Jaume.