La Generalitat ja no és bo escombraria i pistoles barates

Màxima cautela a Veneçuela i a la diàspora veneçolana. Els macarrons del chavisme controlen els carrers mentre la ciutadania corrent i patidora acumula provisions i medicaments per si de cas. Confusió. En teoria, presideix el país la senyora Delcy Rodríguez, aquella vicepresidenta de Maduro que tenia prohibida l'entrada a la UE i va fer escala a Espanya en una controvertida parada amb quaranta maletes.

La maniobra trumpista ha descol·locat els qui donaven suport a la senyora Corina Machado, darrera premi Nobel de la pau i rostre visible de l'oposició juntament amb Edmundo González, el candidat que va guanyar les darreres eleccions amb les quals Maduro es va netejar el cul.

A Espanya, tota l'oposició estava amb Machado i contra Maduro. La decisió de Trump de confiar el poder a la senyora Rodríguez ha deixat el portaveu del PP Tellado amb el cul a l'aire. A la formació conservadora es freguen les mans creient que l'operatiu nord-americà afectarà José Luis Rodríguez Zapatero. Està per veure.

Mentre s'enfosqueix o s'aclareix el futur de Veneçuela, un d'aquests països convertits en tragèdia, l'any polític a Espanya s'obre amb la reunió el proper dijous entre el president del Govern, Pedro Sánchez, i el president d'ERC, Oriol Junqueras, qui explicava ahir a El Periódico que es veurà les cares amb el líder socialista el dijous 8 per tal de desbloquejar el finançament singular.

De passada, Junqueras aprofitava l'entrevista per desqualificar la proposta de Joan Tardà i Gabriel Rufián sobre un "front popular". Això és el que deia el dirigent republicà: "El que té sentit a les europees, perquè la circumscripció és única, té menys sentit en unes eleccions en què hi ha 50 circumscripcions.

En tot cas, dues reflexions. Una: si algú té alguna proposta, la pot portar als òrgans del partit. I dues: la ciutadania no espera de nosaltres que ens posem a parlar de com fem una candidatura i ens repartim unes cadires o llocs en una llista. El que espera de nosaltres és que afrontem el tema de l'habitatge i el tema del transport públic".

Arran de la imminent trobada entre Sánchez i Junqueras, El Español publica una enquesta que reflecteix una notable oposició a les negociacions del president amb els independentistes.

"Els espanyols rebutgen les mesures de Sánchez per salvar el suport de Junts i ERC: del cupo català a la immigració" es titula la peça.

En el sumari s'indica que "Un de cada tres socialistes s'oposa, a més, a l'amnistia, la foto de Sánchez amb Puigdemont i la supressió del delicte de malversació per als líders del 'procés'".

El text ve signat per Ángela Poves i comença així: "Una gran majoria dels espanyols rebutja les contínues cessions que Pedro Sánchez ha fet als partits independentistes per mantenir-se en el poder, segons la macroenquesta elaborada per SocioMétrica per a El Español".

"Però també la majoria dels votants del PSOE rebutja la decisió de Pedro Sánchez de cedir a la Generalitat el control de la immigració, suprimir el delicte de malversació als líders del procés i impulsar que Catalunya i País Basc siguin membres de la Unesco i ONU Turisme, com si es tractés de nacions independents".

"A més, almenys un de cada tres votants socialistes s'oposa a altres concessions de Sánchez als independentistes, com la llei d'amnistia, el cupo català o el reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea (UE)".

"La intenció del president del Govern de fer-se una foto amb Carles Puigdemont, per legitimar el líder del procés fugit de la Justícia, també crea una profunda divisió entre els votants del PSOE: al 48% li sembla que és una bona idea, però un altre 43% s'hi oposa".

"En conjunt, el 64,3% dels espanyols s'oposa a la decisió del Govern de concedir l'amnistia a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, mitjançant la llei que el Govern va aconseguir aprovar el juny de 2024, amb un Parlament dividit i per un sol vot més de la majoria exigida per normativa".

"El 61,2% dels votants del PSOE dona suport a la decisió, que va permetre a Sánchez afiançar-se a la Moncloa. Però gairebé un de cada tres, el 31,8%, la rebutja".

"El Govern sosté que la llei d'amnistia ha permès "normalitzar" la situació política de Catalunya i "recuperar la convivència"".

"Tanmateix, un any i mig després que la llei d'amnistia entrés en vigor, només el 38,5% dels espanyols creu que ha resultat positiva. Un ampli 56,6% la considera negativa".

"Els més partidaris són els votants de Sumar: el 87,7% afirma que l'amnistia ha tingut efectes positius. També ho sostenen així el 84,7% dels votants de partits nacionalistes i el 76,3% dels socialistes. En canvi, el rebuig supera el 90% entre els votants del PP (91,74%) i de Vox (92%)".

"Segons l'enquesta de SocioMétrica, el 72,4%, dels espanyols veu injust suprimir el delicte de malversació als líders del procés, en consonància amb els quatre fiscals del Tribunal Suprem, que van considerar inaplicable la llei d'amnistia a aquest delicte".

"Aquesta mesura ni tan sols té el suport dels votants socialistes: el 60,5% la rebutja. Per segments de població, els joves d'entre 17 i 35 anys són els més crítics: el 80% s'hi oposa".

"Amb la finalitat d'intentar recuperar el suport de Junts, Pedro Sánchez ha promès transferir a la Generalitat les competències de control de la immigració i fronteres (que la Constitució reserva com a exclusives de l'Estat)".

"També en aquest cas, Sánchez compta amb el rebuig majoritari del conjunt dels espanyols (el 81,2%), i també dels votants socialistes (el 68%)".

"El Govern encara no té garantit el suport necessari per tirar endavant aquesta mesura (Podem s'hi oposa), com tampoc el finançament privilegiat a Catalunya, que ha provocat el ferm rebuig de diversos barons socialistes, com Emiliano García-Page i Adrián Barbón".

"El 67,6% dels espanyols rebutja el cupo català, que minvarà els recursos financers de la resta de Comunitats Autònomes".

"Hi ha un percentatge de gairebé el 40% de votants socialistes que són crítics amb que el president del Govern atorgui a la Generalitat un sistema de finançament singular, similar al que disposen al País Basc".

Doncs d'això és precisament del que parlaran Sánchez i Junqueras, qui en l'entrevista esmentada també al·legava que no està en les seves previsions deixar caure el Govern per més casos de corrupció que surtin.

Així s'expressava Junqueras: "L'alternativa és el PP i Vox. No sembla la millor. Ara bé, el PSOE ha de decidir si vol fer tot el possible per continuar governant o no. I si vol, el que ha de fer és netejar la corrupció i netejar els casos d'assetjament sexual. El que no té cap sentit és que passin els anys i les dècades i el PSOE sempre tingui casos de corrupció. Potser al PSOE els casos no són tants com al PP i potser no són tan greus, però no s'hauria de permetre. Què li suggerim? Doncs que parli amb les forces de tradició democràtica, busqui solucions i demostri que vol acabar amb la corrupció i els casos d'assetjament sexual".

Doncs en contra d'aquesta tesi, una informació de Vozpópuli amb aquest titular: "Els socis de Sánchez ja descompten eleccions anticipades davant la 'majoria negativa' del Govern".

Escriu Beatriz Jiménez Pérez: "L'any comença amb dos relats superposats en la política espanyola. L'oficial, acuradament elaborat pel PSOE, parla de fortalesa, de continuïtat i d'una legislatura que, segons l'entorn de Pedro Sánchez, no només està a salvo, sinó que té recorregut".

"L'altre, molt menys visible però cada cop més estès entre els socis parlamentaris del Govern, apunta just en la direcció contrària: la sensació que l'Executiu ha entrat en una fase de desgast irreversible i que l'avançament electoral ja no és un tabú, sinó una hipòtesi assumida".

"L'aritmètica parlamentària fa temps que envia senyals d'alarma. L'Executiu encadena derrotes al Congrés, és incapaç d'aprovar uns Pressupostos i depèn d'equilibris cada cop més fràgils per tirar endavant qualsevol iniciativa".

"En privat, diversos aliats admeten que la legislatura se sosté més per por a un escenari alternatiu que per convicció política. D'aquí que comenci a imposar-se un concepte que ressona amb força entre els socis: la “majoria negativa”. Una suma heterogènia de forces que no construeix, però sí bloqueja".

Després de comentar les cites electorals i judicials d'aquest 2026, l'autora de la informació cita que "Gabriel Rufián ha verbalitzat el que molts pensen i pocs diuen en públic: si els casos de corrupció adquireixen una dimensió estructural, comparable a grans escàndols del passat, el suport parlamentari deixarà de tenir sentit. No es tracta només d'ètica, sinó de supervivència política. Cap dels socis vol quedar atrapat en la defensa d'un Govern percebut com a paralitzat o contaminat".

No és això, com hem vist, el que opina Junqueras, de moment per sobre del seu florit portaveu al Congrés dels Diputats.

Després d'anys de governs processistes encapçalats per genis de les finances en particular i de tot en general com Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès, El País titula: "La Generalitat aconsegueix la millor valoració creditícia en una dècada a l'espera de la condonació del deute i un millor finançament".

En el sumari s'afegeix que "L'Administració catalana comença el curs de 2026 amb les notes de ‘rating’ allunyades del bo escombraria".

La informació és de Dani Cordero: "Dos dels fites que té marcats en vermell el Govern de Salvador Illa estan relacionats directament amb la tresoreria autonòmica. Un és la proposta per a un nou model de finançament; l'altre és la condonació de part del deute que l'Administració catalana acumula del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), l'auxili financer amb què l'Estat va rescatar la majoria de les comunitats autònomes després de la Gran Recessió".

"Mentre ambdós instruments segueixen cuinant-se a foc lent a la Moncloa, la Generalitat obre 2026 amb la millor valoració creditícia en una dècada: les tres agències de qualificació que fiscalitzen els seus comptes han deixat de considerar el seu deute com a bo escombraria".

"La recuperació ha arribat a batzegades. Els analistes de les cases de rating Fitch i DBRS fa anys, el 2021 i 2022, que van prendre la decisió de donar al deute català el grau d'inversió. Però no va ser fins al setembre passat que Moody’s va optar per seguir la mateixa direcció, en elevar un esglaó la seva nota i situar-la en el Baa3 amb perspectiva positiva".

"Aquest codi suposa situar la qualitat del deute per sobre de la línia que separa el grau d'inversió i el d'alt rendiment. És a dir, el límit entre ser una inversió segura però amb rendibilitat moderada o un negoci més arriscat encara que millor pagat. Confiar més o menys en l'emissor del deute".

"El resultat de l'últim examen de Moody’s mostra una millora dels ingressos fiscals de la Generalitat que es dona per segura en els propers anys, una conjuntura econòmica a l'alça que hauria de permetre reduir el pes del deute i “l'extraordinari suport” del Govern com a suport per complir amb les obligacions amb els seus creditors. De fet, la millora del rating de Catalunya, com en el cas d'altres 13 territoris espanyols, obeeix a una millora preliminar de la nota del deute sobirà d'Espanya".

"No és difícil entendre aquest darrer punt: Espanya fa anys que és el principal, gairebé de manera monopolística, banc de la Generalitat a través del FLA. L'últim informe per a inversors internacionals elaborat pel Departament d'Economia que dirigeix Alícia Romero assenyalava que el 2025 el mecanisme de rescat tenia previst prestar 8.488 milions d'euros i que aquest curs aquesta xifra ascendiria a 8.538 milions. La Generalitat deu encara a l'Estat més de 75.000 milions d'euros d'aquest fons de liquiditat, gairebé el doble que el seu pressupost anual".

I: "La rellevància de la millora en la qualificació que ofereixen les cases de rating, a més de generar més confiança en l'administració, és que permet abaratir els tipus d'interès que la Generalitat ha de pagar. El FLA era una font barata de finançament en els seus orígens, amb tipus d'interès que rondaven l'1% i mai arribaven al 2%".

"Però a partir de 2022 les tornes van canviar al so del Banc Central Europeu i els diners que arriben de l'Estat s'han de retornar des de fa tres anys amb uns interessos del 3%. D'aquí que la Generalitat hagi buscat alternatives al mercat, sempre amb l'autorització del Ministeri d'Hisenda, ja que beneficiar-se del FLA també compta amb el condicionant de la fiscalització estatal i la manca d'autonomia per buscar diners alternatius".

Més notícies de l'administració autonòmica. "La Generalitat aprofundeix la intervenció en l'habitatge amb noves regulacions", destaca un titular de La Vanguardia.

La peça és de Maite Gutiérrez: "Catalunya augmenta el seu lideratge com la comunitat autònoma més intervencionista en el mercat de l'habitatge aquest 2026. L'any comença amb importants novetats en matèria habitacional, la majoria, fruit dels acords d'investidura de Salvador Illa amb els comuns. L'extensió del topall de preus al lloguer de temporada, que acaba d'entrar en vigor aquesta setmana, referma la regulació de les rendes".

"El control regeix ja en la pràctica totalitat del territori a través de la declaració de zones tensionades, així com en tot tipus de contractes residencials, independentment de la seva durada. No hi ha cap altra comunitat autònoma amb una aplicació tan intensa de la llei d'Habitatge estatal".

"Ara, el Govern es disposa a fer un pas més enllà amb una mesura d'alt voltatge: la limitació de la compra per invertir. Des de la Generalitat i els partits d'esquerres ho anomenen “compra especulativa”, si bé no han definit exactament quins supòsits entren al sac".

"Segons el que s'ha exposat fins ara, es tractaria de tota aquella compra d'habitatge que no correspongui a una primera residència o que no es destini a un lloguer permanent, amb algunes poques excepcions".

"La Generalitat vol tenir llesta una proposta durant el primer trimestre d'aquest any. L'objectiu és desincentivar aquest tipus de transaccions i ho faran tocant la fiscalitat i introduint condicions a través de l'urbanisme, segons ha avançat la consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque, en una entrevista a l'ACN".

"La iniciativa ha posat en alerta el sector immobiliari i empresarial, que veu en aquestes polítiques un atac a la propietat privada i una socialització de facto. “En la pràctica, suposa una restricció indirecta de l'exercici de drets patrimonials, com el dret de propietat o la llibertat de disposició de l'habitatge, que es veuen condicionats pel risc sancionador i per la intervenció administrativa”, considera Montserrat Junyent, presidenta del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i jurista".

"Pel que fa a la intenció de tocar els impostos per desincentivar la compra per invertir, fiscalistes consultats veuen poc marge de maniobra per part de la Generalitat. Les comunitats autònomes gestionen dos gravàmens en la compravenda d'habitatge: l'Impost de Transmissions Patrimonials (ITP), aplicable als pisos usats, i l'impost d'Actes Jurídics Documentats (AJD)".

"El Govern ja va reformar el primer l'estiu passat, fruit d'un altre pacte amb els comuns, per elevar el tipus al 20% en el cas dels grans tenidors, aquells amb cinc habitatges o més sense comptar el de residència habitual del propietari –pel topall de rendes, sí compta el pis on es viu–".

"D'aquesta manera volen dissuadir les adquisicions per invertir i redirigir el mercat d'habitatge a les primeres residències. Fonts del sector consideren que el Govern podria tornar a reformar aquest impost si vol frenar la participació de fons o empreses".

I: "Catalunya no podria anar gaire més enllà d'elevar de nou els tipus sobre l'habitatge usat o crear algun recàrrec. Un impost específic tindria un recorregut legal incert, perquè no es pot gravar dues vegades una mateixa transacció, i reformar l'IVA per als habitatges nous és competència estatal".

A El Mundo, per la seva banda, reparen que "Puigdemont busca un 'mirlo blanco' per Barcelona després de superar-lo Orriols: sondeja l'economista Sala i Martin i l'ex conseller delegat del Sabadell, Jaume Guardiola".

En el sumari es recull que "Artur Mas i el fundador de Mediapro, Tatxo Benet, ja van rebutjar ser el candidat de Junts a l'Alcaldia de la capital catalana".

Escriu Víctor Mondelo: "Carles Puigdemont reactiva la recerca d'un «mirlo blanco» per convertir-lo en el candidat de Junts a l'Alcaldia de Barcelona després de comprovar com l'Aliança Catalana de Sílvia Orriols ja els supera en intenció de vot a la capital catalana, segons l'últim baròmetre municipal, publicat la setmana passada".

"La pretensió de Puigdemont sempre va ser fitxar una figura reconeixible de la societat civil nacionalista catalana per convertir-lo en el seu cap de llista, sense importar que no tingués el carnet de Junts. D'aquí, que, tal com va revelar El Mundo, sondegés sense èxit l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, o el fundador del grup audiovisual Mediapro, Tatxo Benet".

"Aquestes dues temptatives -realitzades a través del secretari general de Junts, Jordi Turull, i del president de la federació barcelonina del partit, Joan Rodríguez- van fracassar i això va portar Puigdemont a decantar-se com a alcaldable pel vicepresident i portaveu de la formació neoconvergent, Josep Rius, un home de la seva total confiança: va ser el seu cap de gabinet com a president i el va acompanyar en la seva fugida a l'estranger després del referèndum il·legal de l'1-O".

"Tanmateix, la seva designació mai no es va produir, en no ser acceptada pel delfí de Xavier Trias a l'Ajuntament de Barcelona: Jordi Martí, que exerceix com a president del grup municipal al Consistori després de la retirada de Trias, qui va abandonar definitivament la política després de no aconseguir convertir-se en alcalde de la Ciutat Comtal per segona vegada tot i guanyar els comicis de 2023 (l'escollit va ser el socialista Jaume Collboni gràcies als vots del PP i els comuns)".

"Puigdemont vol evitar a tota costa la celebració d'unes eleccions primàries per escollir el seu candidat a l'Ajuntament de Barcelona, en considerar que generarien un soroll que desgastaria encara més la malmesa imatge del partit, afavorint el sorpasso d'Aliança".

"Per aquesta raó, i segons confirmen a aquest diari fonts de Junts, el pròfug es va reunir a principis de desembre amb el mateix Jordi Martí a Waterloo i va arribar a una entesa cordial, segons la qual el delfí de Trias no forçarà unes primàries si Puigdemont aconsegueix una persona de rellevància i notorietat com a candidat, però sí que ho farà si acaba designant Josep Rius per manca d'alternatives. Testimoni d'aquest pacte va ser el president de la federació de Barcelona de Junts, Joan Rodríguez, també present a la trobada".

I: "Després d'assolir aquest acord, Puigdemont va reprendre la recerca del seu anhelat candidat independent i, segons fonts de Junts, abans de Nadal va contactar amb dos perfils del seu gust: l'economista Xavier Sala i Martin i Jaume Guardiola, ex conseller delegat del Banc Sabadell i president del Cercle d'Economia fins l'any passat; sense haver rebut per ara resposta de cap dels dos a la seva oferta".

Societat. "El narcotràfic abarateix el mercat negre d'armes a Catalunya: una pistola per 500 euros", apunta un titular de El Periódico.

En el sumari es diu que "Fa uns anys, aquest mateix objecte valia entre 3.500 i 4.500 euros".

Escriu Germán González: ""La marihuana ha servit perquè ara hi hagi moltes armes de foc al carrer". D'aquesta manera l'intendent Toni Rodríguez, adjunt a la Prefectura dels Mossos d'Esquadra, alertava fa uns dies sobre l'increment de pistoles, escopetes i fins i tot armes de guerra a Catalunya com a conseqüència de la implantació de narcotraficants dedicats al cultiu i distribució de la marihuana. I això ha comportat una davallada del preu de les armes al mercat negre".

"En aquests moments és tan fàcil aconseguir una arma de foc a Catalunya que el seu preu ha baixat considerablement. Per 500 euros es pot comprar una pistola a bandes locals o de països de l'Est al mercat negre. Fa poc, aquesta mateixa pistola valia entre 3.500 i 4.500 euros, expliquen a El Periódico fonts policials. Per aquesta quantitat, els delinqüents s'asseguren una "arma neta", és a dir, amb el número de sèrie esborrat i que no ha estat utilitzada en delictes anteriors, segons solen garantir els venedors".

I: "Si es vol una arma de més potència i de més precisió, el preu augmenta. Darrerament, el mercat negre d'armes ha augmentat amb pistoles o escopetes que han estat inutilitzades però que gràcies al perfeccionament de tècniques d'arranjament es posen a disposició d'aquests grups criminals. D'aquesta manera, es compren aquestes armes inútils, que tenen el canó o el percutor malmesos, i se solen tornar operatives per ser reutilitzades".

5 de gener, Dia de la Nata Muntada. Santoral: Diosgracias, Simeó l'estilita, Joan Nepomucè Neumann, Eduard el confessor, Emiliana, Sinclètica, Convoion, Gerlac i Genoveva Torres Morales.