Vaticanis sobre un home confús i una ruptura a mig camí

Les càbales de l'independentisme passen per l'escenificació d'una ruptura el proper dilluns, 27 d'octubre, data en la qual es compleix el vuitè aniversari de la declaració d'independència al Parlament.

Quina sessió la d'aquell dia. Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, a la saó president i vicepresident de la Generalitat, van posar-se al costat de la resta de diputats que van proclamar la república en una votació secreta. Per si de cas.

A les escales hi havia les diputades de la CUP somrient. Gabriela Serra, Eulàlia Reguant, Mireia Vehí... També hi era l'imprescindible Lluís Llach amb, ull al poll, una bandera de les Nacions Unides.

La resta, amb cara de vetlla. Aquell era la república més trista de la història. Fora del Parlament, una colla de seguidors esperaven els diputats. També a la plaça de Sant Jaume. Quan els membres del Govern van arribar a Palau algú va dir de baixar la bandera d'Espanya. Puigdemont els va demanar que deixessin de comptes i s'entressolí per a temps difícils.

El bo de Raül Romeva va ser captat per les càmeres sortint de Palau per la porta del darrere. Junqueras ni era ni se'l esperava. Mentre tant i al Senat s'aprovava l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.

Un dia per la història que l'independentisme no acostuma a recordar en el seu calendari de festes processistes. La coincidència (o no) ha volgut que la reunió extraordinària de Junts a Perpinyà coincideixi amb aquella data.

Junts escenificará la seva ruptura definitiva amb Sánchez a Perpinyà aquest dilluns

Les cases d'apostes donen per descomptat que Puigdemont anunciarà una ruptura light amb el PSOE, un amagatall de fins aquí hem arribat però sense parafaranyos sobre una moció de censura instrumental.

La tranquil·litat dels socialistes avala aquesta tesi. També que Pedro Sánchez s'hagi tret de la màniga una carta conjunta amb el govern alemany, de signe conservador, per "dialogar" sobre l'oficialitat del català a la Unió Europea. El text, per cert, està en alemany, espanyol i anglès. Sense cap elegància a la llengua de Pompeu Fabra.

Més que en el compliment o incompliment dels compromisos de l'Acord de Brussel·les del 9 de novembre de 2023 (una altra data, el 9 de novembre, per enmarcar, ja que nou anys abans es va celebrar la consulta-berenar d'aquell fenomen mundial de la política que respon pel nom d'Artur Mas), el que pesa en l'ànim de Puigdemont és l' avanc del silenci de Sílvia Orriols i Aliança Catalana (AC).

Puigdemont crida a mantenir una 'mirada llarga' davant l'independentisme de curt plaç que encarna Sílvia Orriols

Aquest incòmode corcó que li traslladen al veí de Waterloo els seus alcaldes. Aquestes converses al cafè en què els més atrevis anuncien amb tota solemnitat que a les properes eleccions, siguin quines siguin, votaran per AC. I no per la independència, sinó perquè coincideixen punt per punt amb el discurs contra la immigració de l'alcaldessa de Ripoll.

El món municipal posconvergent està en un estat de nervis poc dissimulable i aquesta és una de les claus de tota aquesta història.

"Puigdemont va activar la ruptura amb Sánchez davant la panxa d'una fuga de càrrecs a Aliança i el risc de 'descomposició'", destaca al respecte El Mundo.

En el sumari s'indica que "Els alcaldes de Junts i càrrecs territorials pressionen la cúpula perquè materialitzi un canvi de rumb".

La informació és de Iñaki Ellakuría: "Des de la primera vegada que es va entrevistar a Barcelona amb Pedro Sánchez el 2016, quan encara era president de la Generalitat i el socialista liderava l'oposició a Mariano Rajoy, Carles Puigdemont va entendre la seva relació amb aquell tipus que li va semblar 'molt ambiciós' i poc fiable a partir d'una lògica merament instrumental: usar-lo mentre li fos útil i llançar-lo quan ja no li aportés res".

"Nou anys després d'aquell contacte, i després d'anar sumant xantatges creuats i acords per garantir la seva mutua supervivència política, Puigdemont ha assumit que Sánchez ja li suposa un problema i que li toca alliberar pes si no vol que Junts esclati per dins".

"El fracàs de l'amnistia en el seu propòsit fundacional -permetre el retorn de l'ex president català- i el malestar que ha causat a Junts que el fiscal del TC hagi rebutjar aixecar la seva ordre de detenció; la consolidació del socialista Salvador Illa com a president de la Generalitat; i la manca de concreció en el trasllat de competències en immigració, de l'oficialitat del català a Europa i de la nova finançament, són 'traïcions i enganys' que han empès Puigdemont i el seu reduït grup de confiança a prendre la decisió -després de mesos d'amenaçes públiques que van quedar en no-res- de trencar, ara sí, amb Sánchez".

Segueix la peça: "Tot i que està per veure encara si aquella ruptura és total o controlada. És a dir, si deixa en evidència la solitud del president però li permet seguir uns mesos a la Moncloa. La direcció de Junts té por d'aparèixer davant l'electorat català com el partit que va propiciar un govern PP-Vox".

Junts obre la porta a negociar una moció de censura amb el PP

"Però tan important com aquesta llista de greuges que esgrimeix indignat Puigdemont per justificar el canvi d'estratègia de Junts, que concretarà el dilluns en una reunió amb la cúpula del partit a Perpinyà -i posteriorment amb una consulta a 6.000 militants-, és el pànic dels alcaldes, regidors i càrrecs territorials davant del tsunami que està suposant a la Catalunya interior l'emergència de Sílvia Orriols i la seva Aliança Catalana".

"Un partit ultranacionalista, amb connexions amb l'extrema dreta europea i el trumpisme, que en les enquestes creix molt ràpid gràcies, principalment, a la fugida de vots de l'espai neoconvergent, però també d'una altra part de l'electorat independentista amb ganes de passar factura per 'l'estafa' del procés als 'vells partits' nacionalistes: Junts, ERC i la CUP".

"Aliança està capitalitzant, doncs, aquest rencor independentista, que ha derivat en una radicalització de la xenofòbia -especialment contra els castellanoparlants-, però també en un discurs antisistema, crític amb la democràcia liberal i les dinàmiques de la globalització".

"A Junts comença a haver-hi por a Orriols i al lideratge natural en el nacionalisme que està assumint. 'Cal fer alguna cosa ja, canviar de rumb abans que sigui massa tard, o pot ser el final del projecte de Junts', és el missatge que alguns dels set alcaldes que encara conserva el partit -entre ells Albert Castells (Vic) i Jordi Masquef (Figueres)- van traslladar al secretari general de Junts, Jordi Turull, en reunions recents. Evitar la 'descomposició'".

I: "El seu dolor de cap ve provocat per la possibilitat, cada vegada més real, que, si el creixement d'Aliança no s'atura, sigui inevitable que a la fugida de vots de Junts cap al partit d'Orriols es sumi la fugida de quadres i dirigents territorials de cara a les eleccions municipals del 2027".

La peça conclou amb una anotació sobre Giró: "L'inesperat dimissió al setembre de Jaume Giró, ex conseller d'Economia, i una persona molt relacionada amb la família Pujol, David Madí i Artur Mas, criticant el rumb del partit, va ser un primer i clar símptoma d'aquestes esquerdes internes. Reclamen un partit que torni al pragmatisme de l'etapa Pujol, connectat amb la realitat econòmica de Catalunya i que no descarti pactar amb el PP a Madrid si Alberto Núñez Feijóo arriba a Moncloa".

A El Español consta la versió i posició del Govern respecte a les maniobres júniques. "El Govern creu que Junts escenificarà una 'ruptura definitiva' però només fins que Puigdemont sigui amnistiado" és el titular de la nota.
Al sumari es diu que "Moncloa considera que el final de les reunions fora d'Espanya no impedeix que els de Puigdemont puguin recolzar iniciatives al Congrés que els pugui beneficiar".

Escriu Fernando Garea: "L'orquestra del Titanic seguia tocant com si res mentre el transatlàntic s'enfonsava i el passatge buscava les insuficients barques d'emergència per posar-se a salva. El Govern segueix tocant i mostrant normalitat mentre Junts es planteja trencar, el PNV comença a veure el final de la legislatura, Podem executa una estratègia de trencament amb l'escenari de possibles eleccions el 2026 i Sumar s'allunya del PSOE per no patir el cost polític del desastre de l'accés a l'habitatge".

"De fet, el Govern nega rotundament que s'acosti l'enfonsament del transatlàntic i intenta amagar que l'aigua arriba fins als turmells. Manté que no hi haurà naufragi i que podran seguir navegant. Almenys, de moment, amb el rumb i l'horitzó d'acabar la legislatura el 2027, com insisteix a repetir el president del Govern, tot i que el seu missatge no concorda amb la realitat".

"De fet, Sánchez ha tornat a jugar totes les seves cartes i, de nou, s'ha mogut amb rapidesa per fer públic un comunicat conjunt en què el Govern alemany accepta negociar l'ús del català a les institucions de la UE. Pedro Sánchez aconsegueix llançar així a Junts el missatge que segueix esforçant-se per complir els seus compromisos, amb la finalitat d'evitar que el partit de Puigdemont acordi el dilluns retirar el seu suport al Govern".

El Govern negocia amb Alemanya l'oficialitat del català a la UE per frenar la ruptura amb Junts

"Varios membres destacats del Govern consideren que els de Carles Puigdemont escenificaran des del dilluns una 'ruptura definitiva', però sense forçar el final de la legislatura. Almenys, fins que l'expresident sigui finalment amnistiado i pugui tornar a Catalunya, la qual cosa no succeirà previsiblement abans de la propera primavera".

"Junts necessita que es materialitzi l'amnistia. I això és qüestió d'esperar una mica. I a partir d'aquí, veurà les coses d'una altra manera amb Puigdemont a Catalunya. Per a ells, un mal pas en aquest moment pot tenir conseqüències nefastes", hi afageixen".

"Per això, entenen que Junts no recolzarà una moció de censura que inclogui a Vox. Al Govern no es creuen la possibilitat d'una moció amb