El Govern negocia amb Alemanya la oficialitat del català a la UE per frenar la ruptura amb Junts

Espanya i Alemanya han acordat aquest divendres negociar la oficialitat del català a la Unió Europea. És la primera resposta de Pedro Sánchez a la intenció de Junts de trencar amb el Govern, motivada per "l'incompliment dels acords de Brussel·les" que a priori quedarà en mans de la militància del partit després de l'executiva que se celebra aquest proper dilluns al sud de França. 

"Els nostres dos governs han acordat avui obrir un diàleg amb l'objectiu de trobar una resposta a la sol·licitud espanyola que les seves llengües cooficials diferents de l'espanyol siguin reconegudes com a oficials d'una manera que sigui acceptable per a tots els Estats membres", reza el comunicat conjunt.

El moviment del Govern, així, obre la porta a un canvi normatiu que necessita de la unanimitat dels 27 estats en el Consell de la Unió i que fins ara bloquejaven principalment els alemanys. La oficialitat del català i també del gallec i el basc podran ser una realitat, si l'acostament amb Alemanya prospera, en les properes setmanes. 

Reticent

Alemanya era fins ara un dels països més reticents a incloure el català, el basc i el gallec en el reglament lingüístic de la UE. En l'última ocasió que aquest assumpte es va discutir al Consell d'Assumptes Generals de la UE, el passat 18 de juliol, el país germà encapçalava el bloc de prop d'una dotzena de països que mostraven reticències a la oficialitat del català i la resta de llengües cooficials per les dubtes legals i financers que els suscitava.

L'encarregat de defensar la proposta espanyola, el secretari d'Estat per a la UE, Fernando Sampedro, va mantenir un debat, tens per moments, amb el ministre d'Assumptes Europeus alemany, Gunther Krichbaum, que defensava que seria necessària una reforma dels Tractats per assegurar la base legal de l'oficialitat del català, basc i gallec. En aquella ocasió, Espanya es va topar amb la negativa de la UE per setena vegada des que va posar aquest assumpte sobre la taula l'any 2023.

En només 24 hores

Aquest moviment tractant de reavivar l'ascens del català tan sols 24 hores després de l'òrdag llançat per Puigdemont demostra que a la Moncloa se l'han pres seriosament i temen les seves conseqüències.

El conclave que celebra Junts a Perpinyà el proper dilluns té l'objectiu de concretar els passos a seguir després d'una ruptura definitiva amb el Govern que es ve cuinant des de l'estiu i que s'escenificarà després de l'executiva del partit al sud de França. La militància tindrà l'última paraula i negociar una moció de censura amb el PP per convocar eleccions és un dels escenaris que es valoren, asseguren fonts pròximes a la direcció de la formació.

L'Executiu de Pedro Sánchez confia que es tracti d'un nou ultimàtum i res més, argumentant que els acords d'investidura que estan a la seva mà s'estan complint i que treballen "intensament" en resoldre els que segueixen encallats. Malgrat tot, ja han mogut fitxa, com demostren els esdeveniments.

El PP, pendent

A Gènova, malgrat celebrar la amença dels neoconvergents de fer caure el Govern i de tenir una "molt bona relació" pels passadissos del Congrés, temen que Puigdemont els utilitzi per pressionar Sánchez i aconseguir noves concessions.

No obstant això, Alberto Núñez Feijóo podria tindre més a prop la convocatòria d'eleccions que tant desitja no només per "fer fora Sánchez", sinó per aturar l'avanç de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que es deixa estimar en segons quins cercles de la capital com a propera líder dels populars enfront de les enquestes que asseguren que Vox està en condicions de lluitar el podi. 

"Esperarem al dilluns", expliquen des del PP. No presentaran una moció de censura si no tenen els suports necessaris però, com va succeir a l'estiu del 2023, estan disposats a parlar amb Junts si així ho decideixen fins i tot si l'exigència és que la maniobra únicament serveixi per anar a les urnes.

Illa aplaudeix

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha celebrat l'acord entre el Govern i Alemanya perquè situa "més a prop" l'assoliment del català com a idioma oficial de la Unió Europea (UE). "Tinc plena confiança que ho farem possible", ha valorat el president, en un missatge en X, en el qual ha adjuntat el comunicat emès per ambdós països.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial