La fe de Moncloa y los libros de Puigdemont
Portades

La fe de la Moncloa i els llibres de Puigdemont

Al complex presidencial creuen que Junts tornarà a la taula de negociació. Els missatges ocults dels llibres que ensenya l'expresident a Waterloo. Les llicències de taxi, a 160.000 euros

En portadaJuanma Moreno Bon-Illa: el president andalús que imita el seu homòleg català

Leer en Castellano
Publicada

Els consultors i zahorins de la Moncloa creuen que hi ha aigua a la piscina. Es basen en la radiestèsia, el mètode per detectar les vibracions de l'element líquid. Malgrat la persistència de Míriam Nogueras a negar que hi hagi ni tan sols una piscina, als passadissos del complex presidencial es percep un punt d'insinceritat en l'agresta portaveu a Madrid del veí de Waterloo.

Pel que sembla hi ha qui considera que l'aliança tàctica que propugna Junts amb ERC per explotar la feblesa de l'Executiu és un signe positiu, una evidència que el partit de Puigdemont no està en el "no" a tot, que les paraules de rebuig amaguen missatges subliminals. Si és per això, el que emet Puigdemont contrasta amb el que es nota al PSOE.

D'entrada i a El Español s'informa que "El Govern constata la possibilitat de tornar-se a asseure a negociar amb Junts, encara que li elevin el preu per la seva feblesa".

El titular ve acompanyat per aquest sumari: "Sánchez busca guanyar oxigen en la treva política de Nadal i fins al 7 de gener no tindrà intervencions públiques ni hi haurà Consell de Ministres".

El Govern, pel que es veu, es regeix pel calendari escolar. 

Del text de Fernando Garea: "Fonts de la Moncloa expliquen que, malgrat el que anomenen "soroll" i les dificultats objectives del Govern, han pogut constatar que hi ha possibilitats que Junts torni a asseure's a negociar".

"Per això, Sánchez va donar ordre de bolcar-se a tendir ponts amb qui van ser socis d'investidura. D'una banda, recuperant iniciatives del partit de Carles Puigdemont que estaven bloquejades i, d'altra, intercanviant missatges discrets per constatar la disposició de Junts".

"Públicament, els independentistes han assegurat a través de Míriam Nogueras que la feblesa del Govern permet arrencar moltes més concessions de Sánchez. És a dir, una posició que la Moncloa interpreta com una mostra de voluntat d'aprofitar el moment per tornar a negociar".

"Des que Sánchez va fer, el passat 2 de desembre, l'acte de contrició pública que li va exigir Puigdemont, el president ha multiplicat la seva política de gestos cap a Junts".

"Ha demanat la inclusió de Catalunya i el País Basc com a membres de la UNESCO i l'OMT (Organització Mundial del Turisme), ha intensificat la negociació amb Alemanya per al reconeixement de les llengües cooficials a la Unió Europea".

 Portada d'El País (Espanya)

"I ha acceptat tramitar i donar suport a normes proposades per Junts, com la que endureix les penes contra la multireincidència i la que rescabala els propietaris afectats per la suspensió de desnonaments per impagaments de lloguers".

"Amb ERC, gairebé tots els esforços estan centrats a aconseguir un acord que està pendent des de l'estiu de 2004, quan van pactar la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat: el finançament singular per a Catalunya, similar a un sistema com el concert basc i navarrès perquè la Generalitat recapti tots els impostos i només retorni a l'Estat una quota de solidaritat".

"Des de llavors, Hisenda treballa amb ERC sense haver aconseguit tancar un acord".

"També al gener, Sánchez rebrà Oriol Junqueras amb l'objectiu de, com a mínim, donar un impuls a aquesta negociació".

I: "El propòsit del Govern és presentar una proposta aquest mateix mes. La dificultat és com fer compatible la petició d'ERC amb el sistema comú de totes les comunitats autònomes".

Els gestos i senyals de Waterloo sobre la situació política a Espanya estan continguts en una singular informació d'El Confidencial. Antonio Fernández analitza els llibres dipositats sobre la taula camilla del saló de visites de la residència de Puigdemont.

"Els missatges ocults de Puigdemont en llibres a Sánchez i els seus socis independentistes" s'intitula una peça que comença així: "Hi ha fotos que valen més que mil paraules. És el que passa amb la instantània que recollia la visita de la presidenta del grup parlamentari de Junts per Catalunya (JxCat), Mònica Sales, al palauet de Carles Puigdemont a Waterloo. Sales, promoguda a aquest càrrec fa menys d'un mes, és ara la persona de confiança de l'expresident fugit a la Cambra legislativa".

Línies després Fernández explica que "els que coneixen les interioritats de Junts i les estratègies que maneja Puigdemont consideren que el fugit no fa puntada sense fil. La imatge difosa permet veure diversos llibres en primer pla que no han de deixar indiferent ningú. No són d'actualitat ni recents, excepte un d'ells. Però tenen un alt contingut simbòlic i revelen una inclinació cap a posicionaments radicals en el tira i arronsa que Puigdemont manté amb el president del Govern".

"L'obra més representativa que apareix en primer pla és Com fer caure un dictador, de Srda Popovic, de 2017. El títol de dictador no està directament atribuït a Sánchez, encara que hi ha qui estableix paral·lelismes, tenint en compte que l'independentisme en general (i alguns cercles molt propers a Puigdemont en particular) no deixen de repetir que Espanya és “una dictadura” i un “Estat feixista”".

"Popovic és actualment el director executiu del Centre for Applied Nonviolent Action and Strategies (Canvas). En el seu moment, però, va ser un dels fundadors i impulsors de l'organització Otpor!, que va ajudar a enderrocar el dictador Slobodan Milosevic. D'aquí el títol de l'obra".

Més endavant s'indica que "també pren especial protagonisme L'art de callar, d'Abbe Dinouart, una obra filosòfica de 1771 que denuncia “l'estupidesa i la violència verbal, que amenacen d'enfonsar la convivència humana”. L'edició de Puigdemont és en català i va ser realitzada el 2015. Es tracta d'una reflexió sobre els tipus de silenci i quan aplicar-los. Una eina de comunicació i estratègia social “per millorar la convivència i l'efectivitat personal” i recull que "ens cal revisar la relació entre el llenguatge i la veritat"".

Fernández revela que "hi ha un altre missatge mut, no menys important. Una de les obres presents a la taula en un lloc preeminent és Normandy 44, un llibre de 2010 sobre el desembarcament de Normandia durant la II Guerra Mundial. Escrit pels historiadors Charlotte i Peter Fiell, l'obra relata els combats a les platges franceses després del desembarcament aliat. “És just que tots encara recordem el sacrifici d'una regió i la seva gent, i el d'aquells homes que van venir de l'altra banda de l'Atlàntic i del Canal de la Mànega per descansar per sempre en aquesta terra que van alliberar”, resa la propaganda del volum".

I: "No és una elecció a l'atzar. Al míting de final de campanya de les eleccions europees de 2024, Puigdemont va recórrer al desembarcament de Normandia per esperonar els seus a anar a votar als comicis de l'any passat. “Aquells joves soldats no es van abstenir. Ens van regalar la democràcia davant dels qui la volien eliminar", va dir a Cotlliure davant la seva militància, rememorant les vides perdudes durant l'episodi bèl·lic".

Portada d'El Mundo (Espanya)

La conclusió és que "el cert és que la foto demostra que sobre la taula de Puigdemont tot està com estava fa anys. El llenguatge pactista és només una estratègia enganyosa per modular un discurs polític que en cap moment vol cedir ni un mil·límetre de les seves reivindicacions. A Waterloo no s'ha desmantellat res. Tot està preparat per a una altra andanada que s'està estudiant per no cometre els mateixos errors que en el passat".

Més notícies del darrer dilluns de 2025. "Catalunya acomiada un ‘annus horribilis’ del seu sector primari amb la por per la pesta porcina", destaca El País.

El subtítol assenyala que "Tres crisis sanitàries han afectat granges avícoles, de boví i de porcí, mentre els pescadors han patit les restriccions de la Comissió Europea".

Escriu Josep Catà Figuls: "Al camp català, l'any va començar amb un gran perill: la sequera. El Govern de Salvador Illa, que va començar a caminar a l'agost de 2023 amb els pantans buits, havia posat tota la seva atenció en aquesta amenaça, que es va dissipar amb les pluges de la primavera. Tanmateix, els problemes en el sector primari de Catalunya —petit en comparació amb altres sectors pel que fa a PIB i ocupació, però clau per a la sostenibilitat socioeconòmica d'una part molt important del territori— no van acabar aquí. Tres crisis sanitàries han convertit el 2025 en un annus horribilis per a la ramaderia".

"A l'octubre, un brot de Dermatosi Nòdular Contagiosa (DNC) va obligar a sacrificar milers de caps de bestiar boví a Girona; al novembre, la grip aviària va suposar el confinament del 14% de les granges de pollastres; i al desembre, el brot de Pesta Porcina Africana (PPA) a la muntanya de Collserola va portar a tancar la majoria de mercats exteriors de carn de porc, un sector clau per a les exportacions catalanes i espanyoles". 

"A aquestes tres crisis, que encara coeixen, s'hi sumen les queixes dels pagesos, que al febrer van aconseguir promeses d'Illa per desconvocar les seves tractorades, i els esculls de la burocràcia europea, que tenen indignats els pescadors d'arrossegament per la insuficiència dels dies per feinejar".

"Dels quatre sectors principals de l'activitat econòmica a Catalunya, l'agricultura és el més petit: 2.637 milions d'euros, el 0,83% del PIB català. Però si es té en compte tota la cadena de valor del sector agroalimentari, l'impacte és molt més gran: segons Prodeca, l'agència de la Generalitat que es dedica a la promoció dels productes agroalimentaris catalans, tot el sector, incloent-hi les explotacions agràries i ramaderes, però també la indústria transformadora i la indústria auxiliar, genera un volum de negoci de 48.231 milions d'euros, el 19% del PIB de Catalunya, i ocupa 175.600 treballadors". 

"55.000 explotacions agràries, 5.000 indústries d'alimentació i begudes i 872 establiments de la indústria auxiliar conformen tota la cadena de valor que va des de les càrnies a les fleques, o des dels pescadors a les empreses de làctics. Tota una indústria que tres virus i molta burocràcia han posat en dificultats en pocs mesos".

"Joan Carles Massot, president de l'associació agrària JARC, admet que les crisis sanitàries han “trastocat” completament el sector especialment en els últims mesos, però creu que el balanç de l'any no és negatiu. “Si fem una mitjana serà molt bona a nivell productiu, perquè la sequera ja ha acabat i no ha tingut impacte. S'assolirà un rècord de facturació, perquè el sector ramader porta una mitjana molt bona de preus, el sector de la fruita també... Així que ha estat un any bo, encara que ara aquestes crisis sanitàries el trastocin al final”, explica". 

"Les crisis sí que tindran un impacte econòmic l'any vinent, especialment en les exportacions, que afecten sobretot el sector porcí. “Hem d'intentar tancar aquestes alertes sanitàries que hem tingut, i aquests primers mesos de l'any seran claus. S'està fent una bona feina però hi haurà un impacte”, diu Massot".

"En l'última crisi que va esclatar, la de la Pesta Porcina Africana, el conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, es va esforçar en cada intervenció a calmar els ànims i transmetre el missatge que la situació estava controlada. Hi havia molt en joc".

I: "La indústria càrnia és el principal sector agroalimentari de Catalunya, amb un volum de negoci total de més de 10.000 milions d'euros, segons Prodeca. Gairebé el 80% de la producció de carn és de porc, que representa el 62% de les exportacions del sector càrnic. Un entrebanc a la indústria del porc a Catalunya té un impacte molt gran a Espanya, que és el principal país productor de porcs de la Unió Europea i el tercer a nivell mundial, i a més el tercer exportador de carn de porc del món".

Més economia. "Les llicències del taxi a Barcelona es revaloritzen: fins a 180.000 euros i unes 600 compravendes a l'any", destaca un titular de El Periódico.

El text és de Manuel Arenas: "Pedro Sánchez ven la seva llicència. No és el president del Govern sinó taxista a Barcelona, bromeja. Per això la seva llicència no és per governar un país: és per governar un Ssangyong XLV. Al març farà 67 anys i ja assaboreix la jubilació. "No tinc pressa i no estic disposat a negociar", aclareix". 

"La seva llicència està a la venda per 160.000 euros. 170.000 si el comprador vol incloure el seu vehicle de l'any 2020. Li queden cinc anys de vida útil com a taxi. La regulació obliga els taxistes de Barcelona a canviar de cotxe cada deu anys. Com menys anys tingui el vehicle, a més diners pot aspirar el venedor. A qualsevol assessoria de compravenda de llicències de taxi es poden consultar els preus d'aquest singular mercat. Avui dia fluctuen en una forquilla entre els 150.000 i els 180.000 euros aproximadament".

Portada de La Vanguardia (Espanya)

"Els motius pels quals les llicències de taxi pugen són variats. Un factor de pes és el dia festiu que porta aparellat cada permís. "Les condicions del mercat de llicències les està determinant la comunitat pakistanesa, que és la que està entrant molt fort al sector del taxi", assenyala Sánchez". 

"De fet, la comunitat compta amb una associació pròpia: Pak Taxi. El taxista explica que els potencials compradors fan els seus càlculs sobre els dies de la setmana en què es factura menys. Les llicències els festius de les quals coincideixen amb un d'aquests dies "són les que es venen més cares", assegura Sánchez, perquè no obliguen a descansar un dels dies amb suposades facturacions altes. "Però tot això són simplement càlculs a partir de percepcions", admet el conductor".

"L'Institut Metropolità del Taxi (IMET) calcula que a l'any es produeixen unes 600 compravendes de llicències a l'àrea de Barcelona. La mitjana per transferència que té registrada l'IMET és de 138.000 euros. Tot i això, el grapat de taxistes consultats per El Periódico assegura que la xifra és baixa en relació als actuals preus de mercat: "Les llicències s'han revaloritzat", coincideixen. Així es pot comprovar d'una ullada ràpida a les esmentades webs d'assessories que fan de pont entre compradors i venedors".

""Per 140.000 euros jo no he vist cap llicència: potser en surt alguna però es venen molt ràpid", explica Ismael, de 23 anys. El noi fa cinc mesos que intenta comprar una llicència i està inscrit a la plataforma que té disponible a tal efecte l'IMET. "N'he vist per 160.000 euros sense cotxe, i amb cotxe puja a 15 o 20.000 euros més", afegeix".

"Les empreses de VTC estan d'acord que les llicències de taxi s'han revaloritzat però porten la tendència al seu terreny. "Les VTC hem generat competència en el sector del taxi i això ha permès que les llicències es revaloritzin", explica un portaveu de Cabify a aquest diari". 

"Aquestes grans companyies sostenen que la liberalització del mercat no només els repercuteix positivament a elles i als clients, sinó també al sector del taxi. I defensen la tesi al·ludint als centenars de taxistes que estan començant a treballar amb elles. A Uber, per exemple, ja li donen servei 1.684 taxistes a l'àrea de Barcelona". 

I: "El nostre objectiu és treballar amb la meitat dels taxistes de Barcelona a finals del 2026". Això suposaria arribar a la xifra de 5.000 taxistes, ja que actualment hi ha 10.289 llicències de taxi operatives a la Barcelona metropolitana".

Exactament les mateixes llicències que hi havia fa trenta anys.

Ahir va traspassar l'empresari Carles Vilarrubí, xofer de Pujol en la seva primera campanya, impulsor de la ràdio en català, exdirectiu del Barça i espòs de Sol Daurella, entre moltes altres coses

Josep Maria Cortés signa la necrològica a Crónica Global. Del seu text: "Carles Vilarrubí, que va morir la passada matinada, és l'amic de tothom. Es va convertir en conseller de Telefónica en els pactes CiU-Aznar del 96 i va ser la corretja discreta de Villalonga a Catalunya en l'últim esplendor de la governabilitat. El fil micròfonic el va convertir en impulsor central de Catalunya Ràdio i d'Entitat de Jocs i Apostes de la Generalitat de Catalunya (EAJA); va inventar el grup d'emissores dels Godó, va fer créixer RAC1 i va posar en marxa la televisió, avui difunta, dels accionistes de La Vanguardia".

I: "Va fitxar per la Banca Rothschild i va aixecar el patronímic germànic --Rot ('vermell') i Schild ('escut')-- entre les empreses familiars catalanes, quan precisaven una OPV a Borsa o una fusió industrial a l'ombra de notari i Registre. Va col·leccionar pintura, pals de golf i receptes d'alta cuina. Va ser l'amic de tothom i va trencar el motlle del vell sector negocis de Convergència --lluny de Banca Catalana i de les apories empresarials de Lluís Prenafeta--, aportant operacions brillants com la consolidació del Deutsche Bank, a la M30 del Vallès tecnològic, en unir els interessos del banc alemany amb Pujol".

També ahir va morir Brigitte Bardot

29 de desembre, santoral: Tomàs Becket, Calixte, Bonifaci, Domènec, Creixent, Castrense i David, rei i profeta.