Un sindicato de la Policia Nacional recorreix la declaració de la Cap de Barcelona com a Lloc de Memòria Democràtica
La Confederació Espanyola de Policia (CEP) acusa a l'Executiu de “estigmatitzar als policies” i demana la urgent nul·litat del procediment
Contingut relacionat: La Fiscalia de Barcelona empra, per primera vegada, diligències per tortures a l'era franquista
La Confederació Espanyola de Policia (CEP) a Catalunya ha sol·licitat la nul·litat de ple dret o, subsidiàriament, la suspensió cautelar del procediment pel qual el Govern pretén declarar la Cap de Policia de Barcelona, a Via Laietana 43, com a Lloc de Memòria Democràtica.
Segons ha pogut saber Crònica Global, les al·legacions van ser presentades aquest dilluns 27 d'octubre, davant el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, amb l'assistència de l'advocacia Durán & Durán Advocats.
El sindicat acusa l'Executiu de fer un ús polític de la Llei de Memòria Democràtica per “estigmatitzar els policies” i adverteix que aquesta decisió pot derivar en una responsabilitat patrimonial milionària per a l'Administració General de l'Estat.
“Fartiga policial”
La CEP denuncia el cansament i la fartiga dels agents destinats a l'edifici de Via Laietana, que —segons destaquen— “han suportat durant anys un clima d'hostilitat i assenyalaments públics”.
La incoació de l'immoble com a Lloc de Memòria Democràtica, afirmen, agreuja aquest estigma, convertint el seu centre de treball en “un símbol de confrontació política”.
Imatge d'arxiu d'un agent i un cotxe de la Policia Nacional
Risc psicosocial
La CEP adverteix a més que el Govern ha incomplert la Llei de Prevenció de Riscos Laborals al no realitzar una avaluació psicosocial actualitzada, malgrat l'impacte mediàtic i simbòlic que suposa la incoació de l'edifici.
Aquest nou context —al·leguen— altera les condicions laborals i genera un risc psicosocial derivat del “assenyalament simbòlic i reputacional”, la qual cosa obliga l'Administració, com a empleadora, a avaluar i prevenir aquest dany.
En aquest sentit, el sindicat recorda que la jurisprudència del Tribunal Suprem ha establert que la falta d'avaluació de riscos constitueix un funcionament anormal del servei públic, la qual cosa podria donar lloc a indemnitzacions per danys psicològics i reputacionals.
Deficiències en el procediment
El sindicat assenyala diversos defectes formals que, segons el seu criteri, anul·len de ple dret l'expedient:
-
Falta d'informe urbanístic municipal. La Secretaria d'Estat va sol·licitar aquest document a l'Ajuntament de Barcelona al juliol de 2025, però el consistori no ha emès resposta.
-
Absència d'informe de prevenció de riscos laborals. No consta cap estudi actualitzat per part de la Unitat de Prevenció de Riscos Laborals de la DGP ni de la Unitat de Coordinació Operativa Territorial.
-
Mancances tècniques i econòmiques. L'expedient manca d'inventari detallat de vestigis a protegir, memòria econòmica i pla de conservació, en contra de previst en la pròpia Llei de Memòria Democràtica.
Qüestionen l'expert designat
Un altre dels punts de fricció és la manca d'objectivitat de l'expert que va elaborar l'informe principal, l'historiador i exdiputat Xavier Domènech Sampere.
La CEP ha aportat a la seva impugnació declaracions públiques, articles i tuits en els quals Domènech —segons denuncia el sindicat— mostra un prejudici negatiu cap a la Policia Nacional, citant expressament el seu suport a la “resignificació” de Via Laietana perquè “no es multipliquin els torturadors”.
Al judici del sindicat, fonamentar el procediment en el dictamen d'un exresponsable polític amb biaixos partidistes compromet la neutralitat i credibilitat de l'expedient.
Un manifestant independentista, davant la Cap de Policia de Catalunya a la Via Laietana
L'activitat continua
Aquestes al·legacions arriben després que el Govern declarés, al juliol, la seu de la Cap de Policia de Catalunya com a Lloc de Memòria Democràtica, considerant-la un espai on es van cometre “crims de lesa humanitat o contraris als drets humans”.
El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) va recollir la resolució de la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica, que descriu l'edifici com el “nucli principal de la xarxa repressiva del franquisme a Catalunya”.
La decisió va arribar després de la proposta del conseller de Justícia, Ramon Espadaler, que va defensar que la Policia Nacional comptés amb una seu més moderna i funcional.
Tot i això, l'activitat policial continua a l'edifici, a l'espera d'una reubicació definitiva.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial
