L'Espanya del 2026, l'any Heisenberg
"El 2026 s'accentuarà la inestabilitat de la política espanyola. Com en la física quàntica, petits canvis —una sentència, una negociació pressupostària fallida, una decisió europea— poden produir efectes difícilment controlables"
En algun dels meus articles d'opinió he fet referència al principi d'incertesa de Heisenberg, una idea que semblava reservada a la física quàntica, que s'ha convertit en una metàfora poderosa per descriure la nostra realitat. La incertesa és la variable que millor defineix l'Espanya de l'any acabat de néixer
El principi d'incertesa de Heisenberg estableix que no és possible conèixer simultàniament i amb precisió absoluta, certes variables d'un sistema, com serien la posició, el moment i la velocitat d'una partícula; com més intentem controlar o anticipar una de les dades, més incontrolable es torna l'altra. En la vida política i institucional, com més s'intenta “mesurar” i controlar una variable —l'estabilitat parlamentària, la intenció de vot o la durada d'una legislatura—, més gran és l'alteració d'altres: la cohesió interna dels partits, la credibilitat institucional o la confiança ciutadana. L'observació intensiva (enquestes contínues, comunicació política, judicialització del debat) no redueix la incertesa, en molts casos, l'incrementa.
Durant el 2026 s'accentuarà la inestabilitat de la política espanyola. Com en la física quàntica, petits canvis —una sentència, una negociació pressupostària fallida, una decisió europea— poden produir efectes difícilment controlables. El sistema no és caòtic, però sí sensible a pertorbacions. La incertesa acaba essent una propietat inherent del sistema polític.
La societat, l'economia, la política i fins i tot les nostres vides personals estan subjectes a canvis imprevisibles. La tecnologia avança a una velocitat vertiginosa, les relacions humanes es transformen constantment i el futur ja no sembla previsible. Com més intentem controlar o anticipar el que vindrà, més evident es fa la complexitat del present: la incertesa.
Quines són les principals causes d'incertesa que poden acabar afectant l'Espanya de l'any 2026?
Un escenari caracteritzat per un avanç significatiu de l'extrema dreta, que creix no només pels errors del mateix Govern o la desorientada i confusa política del PP, sinó per l'absència de lideratge en les idees i en l'acció política. Vox recull no només el vot de la dreta ultra més conservadora, sinó també part del vot contestatari de la desafecció amb el sistema, la rebel·lia contra el statu quo bipartidista. Al partit ultra no li interessa formar part minoritària de governs autonòmics amb el PP, prefereix quedar-se'n fora, obligant el PP a assumir bona part del seu discurs. El seu principal objectiu continua sent debilitar i substituir el PP. Una dada a considerar és que l'avenç de Vox i l'amenaça que representa cada cop mobilitza menys l'electorat progressista. Això no vol dir que no haguem de continuar denunciant el perill que Vox suposa per a la democràcia.
Són el mateix el PP i Vox? Ens equivoquem si pensem que són el mateix. Un bon exemple és el Parlament Europeu, on el PP espanyol dóna suport a les propostes i mesures institucionals favorables a la integració europea, recolza les resolucions de la UE de suport a Ucraïna davant la invasió del totalitari Putin, es posiciona críticament en relació amb l'administració Trump… Per contra, el grup dels Patriotes, on està inscrit Vox i tota l'extrema dreta europea, nega tot l'anterior. Vox i els Patriotes actuen com a instruments de Trump per debilitar Europa, a qui tracta com a competidora i no com a sòcia.
Un PSOE tocat i cada cop més afectat pels casos de corrupció i la brutal guerra polític-judicial-mediàtica contra el partit, i especialment contra el president Sánchez, que ha aconseguit desmobilitzar una bona part de l'electorat socialista. Encara que sigui amb matisos, el balanç del Govern en general és positiu, funciona la macroeconomia, però a nivell micro (habitatge, salaris, cost de vida…) és preocupant. Entrem en un any carregat d'incertesa que pot desgastar encara més el partit socialista.
La bronca política produeix cansament i debilita la democràcia, però no afecta tothom per igual i no tots en són igualment responsables. L'estratègia de la bronca, la confrontació, l'enfrontament, aconsegueix enviar a l'abstenció molts votants socialistes. Analitzem l'escenari:
Els nacionalistes se sumen a la festa de l'any Heisenberg, aportant el seu “gra de sorra“ al context polític espanyol ple d'incertesa. Al PNB “nedaran menys i guardaran més la roba”, com ja han vingut fent últimament. ERC continuarà vivint entre la necessitat de criticar el PSOE alhora que el massatgeja, mentre Junts es tambaleja, cada cop més preocupat amb la competència de l'alcaldessa de Ripoll.
El sectarisme de Podemos que contribueix a la incertesa, en impedir qualsevol aliança a l'esquerra del PSOE. L'objectiu d'Iglesias és facilitar un Govern de la dreta, on Podemos lideri l'oposició.
La pregunta del milió: resistirà el Govern de coalició fins al 2027? La paradoxa és que la continuïtat de l'Executiu està sent facilitada per les presses d'un Feijóo accelerat, que es repeteix dia rere dia sense apuntar res de nou que pugui ajudar a millorar les condicions de vida dels ciutadans. A l'anterior s'hi sumen les dificultats del PP per comprendre que el veritable beneficiari de tanta agressivitat contra el sanchisme és Vox.
Epíleg: La intervenció militar dels EUA a Veneçuela indica que la nova doctrina de “Seguretat Nacional“ de l'Administració Trump s'ha imposat. Europa queda advertida. La incertesa “trumpista” estèn el seu mantell “protector” pel planeta.
