‘Me Too’ al PSOE
"El partit ha d'iniciar un procés de desconstrucció d'aquesta desfermada masculinitat, però començant per dalt, com a gest sincer de la sensibilitat que predica respecte a la protecció de les dones"
Fa unes setmanes va esclatar la notícia de les denúncies d'assetjament al PSOE, que ja ronden la desena.
Des del famós Me Too iniciat el 2006 per Tarana Burke, ha passat gairebé una dècada i el moviment continua creixent a causa de la sensibilitat –cada cop més gran— que hi ha en la defensa de les dones en les seves relacions professionals, socials i personals.
Des de llavors, els debat sobre drets civils i llibertat sexual han estat en el dia a dia de la nostra societat i han portat a la condemna d'il·lustres personatges del cinema, de la política i del món de les finances.
A conseqüència d'això, s'han impulsat noves lleis i fins i tot s'han millorat els protocols interns de les empreses, tant des del punt de vista laboral, com des del punt de vista de compliance; tanmateix, continua sent insuficient.
Insuficient, perquè continua existint la creença de superioritat d'alguns homes sobre les dones, ja que en l'àmbit professional el “cap” continua considerant que dir-li a una dona –en el marc de relacions laborals— que guapa que està o com li escau la roba que porta, o el tipus que té, és d'agrair.
Perquè es continua pensant que és una cosa per la qual s'haurien de sentir honorades; que el “cap” els faci compliments, que posi a la seva disposició les seves influències, les porti a bons restaurants o els faci generosos regals, sense tenir en compte que tots aquests cavallerosos gestos tenen cabuda en una relació estrictament personal, sense condicionaments laborals, però quan els gestos neixen del superior respecte a la seva subordinada, sobren.
El motiu és que, a més, davant d'aquests gestos la dona subordinada no té moltes sortides, i el dia que decideix manifestar la seva oposició a tan “atent” tracte, generalment és relegada o acomiadada directament.
El PSOE –que tant es ven com a partit feminista per no dir feminazi—, tot i comptar amb un Protocol d'intervenció i protecció davant l'assetjament, ha fet com si sentís ploure a les denúncies que havia rebut a través dels seus canals interns i ha resultat esquitxat per presumptes delictes d'assetjament sexual comesos per alts dirigents del partit.
El partit que lidera el Govern d'Espanya, lluny d'actuar amb contundència –ja fos quan va rebre les denúncies que va silenciar com quan un cop fetes públiques en diferents mitjans de comunicació havien de reaccionar— apel·la un cop més a llevar tota importància a allò que els perjudica.
I en aquest cas, davant d'un assumpte tan greu, no se'ls acut altra cosa que dir que no és una qüestió de quants, sinó de com s'actuarà, oblidant que és tan important quants possibles delinqüents hi hagi com què es farà des del punt de vista del partit amb aquells sobre els quals existeixin indicis que efectivament hagin comès un delicte o hagin mantingut conductes inapropiades envers companyes del partit, i és que sembla que en alguns partits hi ha molta “masculinitat”.
Potser, el PSOE ha d'iniciar un procés de desconstrucció d'aquesta desfermada masculinitat, però començant per dalt –que és com es comencen les coses—, com a gest sincer de la sensibilitat que predica respecte a la protecció de les dones.
