I això de l'Iran, què?

No sé si Podemos encara rep diners de l'Iran (com els rebia de l'Stasi la banda Baader-Meinhof), però em sembla sospitosa la poca atenció que la nostra presumpta extrema esquerra està prestant a aquests disturbis al país dels aiatol·làs que aviat compliran dues setmanes.

Potser estan molt ocupats defensant a Nicolás Maduro, no debades devien rebre pasta via Monedero (el pilota primer del conductor d'autobús, amb qui ha compartit escenaris d'autobombo a Caracas). I també és cert que és més fàcil per a ells defensar una dictadura pseudocomunista que fer-ho per un règim tirànic dirigit per la capellanada local.

Se suposa que a Podemos són feministes, i no hi ha res menys feminista al món que l'Iran dels maleïts capellans. Aquí tindrien un estendard perfecte per carregar contra els aiatol·làs, però no veig que s'hi estiguin matant en aquesta direcció. No podria Ada Colau muntar una altra flotilla que es plantés a l'Iran per retreure la conducta al règim? O és que encara queda algú en la nostra deplorable extrema esquerra que considera el de l'Iran democràtic?

Potser els molesta que alguns manifestants reclamin el retorn de Reza Pahlevi, el fill de l'últim Xa de Pèrsia, actualment exiliat als Estats Units. Al cap i a la fi, va ser el pogressisme europeu (Déu li conservi la vista!) qui va mantenir a París durant anys l'aiatol·là Khomeini (en comptes d'assassinar-lo i que semblés un accident). No dubto que el Xa fos un sàtrapa, però, comparat amb el que va venir després, sembla un cabdill providencial.

Atès que l'esquerra sembla que no sap, no contesta, sobre la repressió que ja ha causat més de 40 morts, estaria bé que ho fes la dreta, però tampoc se sent dir gran cosa. Aquí ningú promou un consell de Nacions Unides per posar al seu lloc els aiatol·làs. Per no haver-hi, no hi ha ni manifestacions al respecte, com n'hi va haver, i de ben sonades, quan Israel va respondre a la provocació de Hamàs esclafant Gaza i matant de fam els seus habitants.

És com si hi hagués situacions de les quals ningú per aquí confia a treure'n cap profit (causa principal de la solidaritat, encara que es maquilli d'indignació justa de les ànimes belles). Fa l'efecte que, a Espanya, a tothom li és igual el que està passant a Teheran. Fins i tot la premsa informa una mica en sordina, ocupada com està a donar veu als fans de Trump i als de Maduro.

No mereix sancions i boicots el règim dels aiatol·làs? Jo diria que sí. I que, de fet, el que mereix és ser enderrocat a bombes perquè el seu és un crim contra la humanitat permanent.

Deu ser que unes causes són més fotogèniques que altres, donada la frivolitat dels nostres polítics d'esquerres i de dretes a l'hora de decidir per què val la pena manifestar-se i per què no. Ni al sonat de Donald Trump li ha passat pel cap bombardejar l'Iran, ocupat com està a quedar-se amb Sud-amèrica i amb Groenlàndia, mentre segueix sense entendre per què no li han concedit el Premi Nobel de la Pau.

Causes que sí i causes que no. M'agradaria que algú m'ho expliqués.