Acorralat

Sylvester Stallone es va convertir en John Rambo i va marcar l'inici d'una saga amb Acorralat. Certament ho estava perquè el perseguia la policia i la guàrdia nacional perquè després que s'ensanyessin amb ell es va rebel·lar i els va fer mossegar la pols. Sens dubte, va ser un abans i un després de les pel·lícules d'acció que van marcar tota una generació que avui ja estem una mica baldats.

En l'estrena el 1982 d'Acorralat, Alberto Núñez Feijóo tenia 21 anys. No tinc ni idea si li va agradar la pel·lícula plena de violència però avui Don Alberto deu sentir-se acorralat com John Rambo. Les enquestes li dibuixen un panorama ombrívol. Guanyarà les eleccions, però apunto els meus dubtes. Serà president Núñez Feijóo?

La dreta sumarà més de 200 diputats apunta El Mundo, però Feijóo dependrà de Vox, un partit a l'alça i amb molt de múscul. El País li atorga una intenció de vot superior en cinc punts a la registrada a les eleccions de 2023. Opina 360 vaticina gairebé un cataclisme amb un PP amb 118 i Vox amb 74. Com reaccionarà el PP a una situació així?

Segurament malament. N'hi ha prou amb seguir analitzant les enquestes. El País dona una estocada, realment diverses, al líder popular. Primera, el president preferit pels ciutadans és Pedro Sánchez amb un 23%. Feijóo, que guanyaria les eleccions, només és el preferit per un 17%. Aquesta dada sorprenent queda en no res davant la preferència que registra Santiago Abascal, que és el preferit per a un 20% dels ciutadans. El líder ultadretà té més suports entre els votants populars que Feijóo al partit de la dreta extrema, per la qual cosa la seva preferència rep un càstig sever. Per si no fos prou, Feijóo rep un zero com a nota per part del 33% dels ciutadans.

El setge definitiu el rep el successor de Pablo Casado dins el seu propi partit. Isabel Díaz Ayuso és la líder millor valorada amb un 7,9 davant d'un escanyolit 7,2 de Feijóo, que empata amb l'alcalde de Madrid, José Luís Martínez Almeida, i treu una dècima a Juanma Moreno Bonilla. Això sí, a Ayuso no li ha agradat gens. Ni curta ni mandrosa, ha acusat El País d'estar al servei de Pedro Sánchez per desgastar Feijóo. En fi, la ignorància és atrevida i no té límits.

Diu el guió d'Acorralat que quan John Rambo va a visitar un vell company d'armes i s'assabenta que ha mort víctima de les seqüeles de la guerra, deambula per un poble i la policia el deté per rodamón i s'ensanya amb ell i reacciona violentament. El seu coronel al Vietnam media en la situació per evitar que el veterà boina verda acabi víctima de les forces policials o viceversa, segons es miri. Hauria de prendre'n nota Feijóo. El coronel Ayuso no sembla que estigui de la seva part i els violents comandats per Abascal siguin tan inútils com els que estaven a les ordres del Sheriff magníficament interpretat per Brian Dennehy.

Ara Feijóo s'ho juga a Extremadura. Allà María Guardiola ha convocat eleccions perquè al davant té un líder socialista, Miguel Ángel Gallardo, que és l'icona d'oponent que tot polític vol tenir al davant. Però el problema no és Gallardo, és un desconegut Óscar Fernández, líder de Vox i candidat a amargar-li el triomf a Guardiola però, sobretot, a Feijóo. Avui per avui, totes les enquestes donen per fet que el PP no aconseguirà governar en solitari, la qual cosa traduïda significa que la política de Feijóo no allibera els populars de l'extrema dreta. Així ho deuen pensar els barons populars que suggereixen a Guardiola que deixi de banda la política nacional.

Jorge Azcón, el president aragonès, fa dues setmanes anava a avançar eleccions per no poder aprovar pressupostos, però ha frenat perquè per a aquest viatge no calen tantes alforges si el resultat continua sent dependre de Vox.

Feijóo està acorralat i mancat d'idees. A Catalunya, per exemple, diuen a Gènova que el líder visitarà més la comunitat per capgirar les enquestes. El problema no és venir a Catalunya sinó tenir alguna cosa a dir i, sobretot, que el missatge sigui clar i precís i no errant, i delirant, com fins ara. Feijóo, sens dubte, està pitjor que Rambo. Està acorralat i sense una política rellevant que li permeti trencar el setge.