a) L'auge del turisme

En les darreres dècades, les preferències de les llars han variat notablement. La compra i l'ús dels productes duradors, com ara automòbils, electrodomèstics o mobles, ja no els satisfà com abans. Ara, amb els seus diners busquen obtenir quelcom diferent. El resultat ha estat una reducció percentual de la seva despesa en béns i un augment en serveis, especialment en el gaudi d'experiències.

Les empreses més beneficiades han estat les proveïdores d'oci, especialment les relacionades amb el turisme. Actualment, els viatges es gaudeixen tres vegades. En primer lloc, quan es fan. En segon, en el moment de recordar-los amb la família i els amics. En tercer, en pujar les fotos i els vídeos a les xarxes socials i rebre els comentaris dels seguidors.

En aquest període, la freqüència dels viatges ha augmentat, especialment la dels realitzats a l'estranger, i n'ha disminuït la durada. Els motius principals són tres: l'increment dels ingressos de les llars, la diferent concepció del turisme i el menor cost del desplaçament. Per a una part substancial de la població, viatjar ha deixat de ser un privilegi i s'ha convertit en una necessitat.

Dels tres motius anteriors, el més important és el darrer. L'aparició i proliferació de les aerolínies low cost ha transformat les característiques del turisme, ja que ha passat de ser una activitat efectuada per famílies benestants a un fenomen de masses. Abans, l'únic viatge anual que feien molts ciutadans era al poble on van néixer. Ara, gairebé qualsevol pot fer-ne més d'un a l'any a l'estranger, si es conforma amb viatjar durant les hores o dies amb menor demanda de bitllets d'avió.

b) Els habitatges d'ús turístic: el gran canvi

Al segle passat, els habitatges destinats a l'allotjament de turistes (VUT) es trobaven principalment als municipis costaners. Es llogaven durant l'estiu, especialment als mesos de juliol i agost, ja que gairebé no hi havia demanda durant la resta de l'any. Per als seus propietaris i la majoria de les agències immobiliàries que les gestionaven, els lloguers derivats de la seva explotació constituïen un complement, ja que la seva principal font d'ingressos era una altra.

Per llogar-les, els interessats utilitzaven tres opcions: reservar-la per telèfon (lloguer a cegues), viatjar prèviament a la localitat i acordar el lloguer amb el seu gestor o fer-ho el primer dia de les seves vacances. En algunes ocasions, l'última alternativa generava frustració als turistes. Una escassa oferta disponible els obligava a conformar-se amb un apartament amb prestacions inferiors a les desitjades o situat en un municipi diferent, encara que proper a l'escollit.

El 2007, la creació d'Airbnb va suposar un canvi complet de paradigma i un colossal èxit de l'aplicació al turisme de les empreses de plataforma. La nova companyia, juntament amb els seus posteriors competidors (Booking, Vrbo, Agodia, Expedia, etcètera), han convertit un negoci local en global, han portat les VUT a les grans ciutats i les zones rurals, han reduït els costos de l'allotjament i han canviat la manera de viatjar.

En primer lloc, han augmentat considerablement la demanda potencial de VUT. A través d'aquestes empreses, qualsevol llar pot llogar un apartament situat a milers de quilòmetres de distància de la seva residència habitual. En segon, han facilitat la cerca del lloguer desitjat, en agrupar en unes poques webs la major part de l'oferta.

En tercer, han ampliat la informació disponible sobre les propietats, ja que la descripció de les seves característiques i serveis és detallada i visual. Unes dades fàcilment contrastables mitjançant la lectura de les opinions dels seus antics llogaters. Finalment, han permès realitzar el seu lloguer amb notable anticipació i seguretat, ja que les plataformes asseguren la disponibilitat de l'apartament en les dates escollides.

c) Els resultats

La transformació del negoci de les VUT des de l'àmbit local al global afavoria els interessos de les empreses hoteleres. D'una banda, la nova oferta els permetia atreure un tipus diferent d'hoste, especialment famílies de quatre o més membres que no es podien permetre llogar dues habitacions o una júnior suite en un hotel.

D'altra banda, la seva experiència en allotjar visitants de diferents característiques i el coneixement de les seves preferències els situava en una posició immillorable per aprofitar l'expansió de les VUT. Fins i tot podien augmentar la rendibilitat obtinguda pels seus hotels, si oferien els seus serveis a les famílies allotjades en elles, si ambdós immobles es trobaven a una escassa distància.

No obstant això, la majoria de les empreses hoteleres va desaprofitar l'oportunitat. En termes futbolístics, equivaldria a llençar un penal sense porter i enviar la pilota fora de l'estadi. De manera increïble, alguns executius no van veure la transformació del turisme ni tampoc les diferències entre les necessitats dels nous viatgers i els habituals. D'altres sí que la van observar, però van considerar incompatibles ambdós models de negoci.

Un gran nombre de directius hotelers van creure que les VUT mai serien competència de la majoria dels seus establiments, donada la diferència de serveis oferts. Per a ells, les VUT constituïen una alternativa barata d'estada, la rendibilitat de la qual seria substancialment inferior a la generada pels hotels, ja que els semblava impossible que en elles s'hi poguessin allotjar turistes de negocis o d'alt standing.

Els reiterats errors comesos per les empreses hoteleres els van aprofitar emprenedors que sí que van detectar les magnífiques possibilitats que oferien les VUT. Entre ells, destaquen els que van convertir una agència immobiliària destinada al lloguer convencional en una altra dedicada al lloguer turístic i els que van comprar habitatges a prop dels llocs més visitats pels viatgers per destinar-los al seu allotjament.

d) Conclusions

Des de finals del segle XX, la globalització comercial ha generat una gran transformació econòmica a les nacions avançades. Un gran nombre d'empreses industrials va traslladar una part o la totalitat de les seves fàbriques des dels EUA i Europa als països emergents, especialment als del sud-est asiàtic. Als primers, la indústria va entrar en un declivi abrupte i els serveis van augmentar notablement la seva participació en el PIB, especialment els relacionats amb el turisme.

En les darreres dècades, entre les ciutats que no són capital del seu país, hi ha dos principals tipus: les que han substituït la seva activitat industrial per la turística i les que han caigut en declivi. Entre les primeres, hi ha Barcelona, València, Florència o Cracòvia; entre les segones, Detroit, Glasgow, Torí o Duisburg. A Espanya, ho hem fet molt bé, encara que una part dels polítics i de la població no en sigui conscient.

Al segle XX, el nou or (el negre) va ser el petroli; a l'actual centúria, almenys en les seves primeres dècades, ho és el turisme (el blau). Per aprofitar l'oportunitat, el nostre país ha d'invertir en magnífiques infraestructures, preservar els atractius turístics i ser molt competitiu en matèria d'allotjament. Per aconseguir l'últim, cal oferir una bona relació qualitat-preu i una diversitat de formats.

Un d'ells han de ser les VUT. En primer lloc, perquè constitueixen l'allotjament preferit per a un nombre substancial de turistes, tal com ho demostra la seva elevada taxa d'ocupació. En segon, perquè no són un subproducte dels hotels, sinó un tipus diferent d'establiment. La competència sempre és bona, ja que fa millors els uns i els altres. Els hotels i les VUT no constitueixen una excepció a la regla, sinó un exemple d'aquesta.