No es Cataluña: estos son los más quejicas de España, según un estudio
Vida

No és Catalunya: aquests són els espanyols més queixosos, segons un estudi

La investigació també revela els noms de les persones que tenen més queixes

Altres notícies: Alerta a les carreteres catalanes: les deu vies on tens més risc de patir un accident

Leer en Castellano
Publicada

Notícies relacionades

Durant anys, Catalunya ha carregat amb la fama, justa o injusta, de ser una de les comunitats més crítiques i exigents. Tanmateix, un nou estudi desmunta aquest tòpic i assenyala altres regions i perfils molt diferents com els veritables campions de la queixa a Espanya.

L'anàlisi ha estat elaborada per Casinos-online.es i s'ha basat en més de 141.000 ressenyes de Google Maps corresponents a bars, restaurants i locals d'oci de tot Espanya.

A partir d'elles, l'estudi ha identificat qui són els espanyols que més protesten a la xarxa i on viuen, prenent com a referència les valoracions negatives d'una i dues estrelles. I Catalunya no apareix al top.

L'informe també analitza el comportament per comunitats autònomes, ajustant les dades a la població de cada regió per obtenir una comparativa més precisa. El resultat torna a trencar alguns tòpics.

Els espanyols més queixosos

Andalusia se situa com la comunitat on més es protesta en espais públics i locals d'oci, amb prop de 4.000 persones queixoses per cada 10.000 habitants i un 39 % de la seva població identificada com “top complainer” en restaurants i cafès.

La segueixen Galícia (37 %) i Extremadura (36 %), regions que també destaquen per una alta proporció d'usuaris que recorren a internet per expressar el seu descontentament quan una experiència no compleix les seves expectatives. Astúries, Múrcia i Cantàbria completen el grup de comunitats més crítiques.

Melilla, la regió més pacient

A l'extrem oposat de l'estudi es troba Melilla, que destaca com la regió més pacient d'Espanya. Segons les dades analitzades, és el territori on menys es recorre a les ressenyes negatives per expressar descontentament, fins i tot en contextos tan propensos a la crítica com l'hostaleria o l'oci nocturn.

L'informe interpreta aquest resultat com una major tolerància davant errors o contratemps en el servei, tot i que adverteix que les dades reflecteixen únicament el comportament digital i no necessàriament l'opinió general de la població.

En qualsevol cas, Catalunya no apareix entre les primeres posicions del rànquing, cosa que contradiu la imatge habitual de comunitat especialment exigent o protestona.

L'estudi, que ofereix també una lectura sociològica del fenomen, aporta a més dades cridaneres, com el rànquing de noms propis associats a un major nombre de ressenyes negatives.

Els noms que més es queixen

Segons l'informe, les persones anomenades José gairebé dupliquen el volum de queixes del segon nom del rànquing, cosa que converteix aquest nom en l'equivalent espanyol de l'estereotip anglosaxó del “client problemàtic”.

En el cas dels homes, José encapçala la llista amb 1.730 queixes, molt per davant del segon classificat, Juan, que acumula 946. Completa el podi David, amb 795 ressenyes negatives, superant fins i tot noms tan comuns com Antonio o Javier.

En el cas de les dones, el lideratge és igual de clar. María ocupa la primera posició amb 1.366 ressenyes negatives, seguida a distància per Ana (706) i Laura (440).

Entre les deu primeres també apareixen noms habituals com Carmen, Cristina, Marta o Sara, cosa que suggereix que la freqüència del nom juga un paper rellevant en els resultats, tot i que no explica per si sola el fenomen.

Per què es queixen els espanyols

Les ressenyes negatives solen aparèixer en situacions de baixa tolerància a la frustració: serveis lents, menjar fred, expectatives no complertes o un tracte percebut com a deficient. En aquests casos, la queixa ja no es formula en persona, sinó que es trasllada directament a internet, on queda registrada de manera permanent.

Per obtenir aquestes dades es van analitzar més de 60.000 ressenyes negatives, extraient i classificant els noms dels usuaris per gènere. Posteriorment, aquestes dades es van creuar amb estadístiques de freqüència de noms per comunitats autònomes per determinar la densitat real de "queixosos" per regió.