Federico González Tejera: «Radisson vol quatre hotels a Barcelona abans del 2030 tot i la moratòria»

Federico J. González Tejera és un dels espanyols més poderosos del turisme mundial després d'una carrera consagrada al sector hoteler. És CEO de Radisson Hotel Group des de 2017 i de Louvre Hotels Group, ambdós propietat del conglomerat xinès Jin Jiang International. 

El directiu atén Crónica Global per parlar del seu llibre Viure i treballar a l'estranger: manual de supervivència, que acaba de reeditar en una edició revisada i ampliada. A l'obra, explica la seva experiència fent negocis amb executius suecs, portuguesos, francesos i xinesos, i dona detalls sobre què suposa ser un directiu espanyol en terres estrangeres. 

Durant la xerrada, també explora els plans d'expansió del grup Radisson, que planeja tenir 30 hotels a Espanya dins de cinc anys. Actualment, la hotelera ja ha plantat bandera a Madrid, Barcelona, Bilbao, Sevilla i les illes Canàries.

Al seu llibre Viure i treballar a l'estranger: manual de supervivència detalla quines experiències ha extret del que significa dirigir i transformar empreses a l'estranger. Quin pla recomana?

El primer que has de fer és desenvolupar la capacitat de canviar i d'adaptar-te. Després, tenir un bon pla, entendre la cultura en què estàs treballant, estar disposat a dur a terme un pla, i posar tots els recursos per fer-ho. Finalment, és molt important el lideratge a tots els nivells de l'organització.

Canviar sempre és complicat.

El canvi és part de la nostra naturalesa, però algú ha de liderar aquest canvi, perquè hi ha moltes resistències internes. El primer que et trobes quan arribes nou és una negació, i després ve la fase del convenciment. Per això és molt important un diagnòstic ben fet, amb unes estratègies clares que detallin com de concret és el canvi que vols aplicar. 

Vostè, a més, ha treballat majoritàriament per a empreses estrangeres. Com són aquells dies en què arriba un executiu de fora a transformar una empresa?

És una cosa a la qual t'acostumes i aprens. Jo sempre preparo un resum de quatre o cinc pàgines on figura qui sóc, què busco, què vull aconseguir i com ho farem. Intento comunicar amb transparència la meva manera d'actuar, com parlo, el que m'agrada, el que no, com funciono... Així no hi ha malentesos. Per exemple, quan entro sempre dic que “sóc molt directe, però després estic disposat a canviar d'idea”. En entrar, m'obsessiono amb les coses que no tenen solució i intento eliminar aquells problemes que siguin irrealitzables, estèrils.

Un executiu de la seva talla es recolza en la IA per elaborar els seus plans?

Fins ara no l'he fet servir en cap pla, perquè no existia. Pot ajudar-nos en l'execució dels plans i a optimitzar recursos. Però espero que per fer un diagnòstic encara sigui necessari un equip i un talent, i que la IA serveixi per guanyar velocitat i recollir dades. Fins avui encara no l'he utilitzat. 

Parlem ara d'una de les dues empreses que dirigeix: Radisson Hotels. Quin pla de futur immediat i a mig termini té per a Espanya i Catalunya?

Espanya és un país important per a nosaltres. Jo m'he posat l'objectiu de tenir 30 hotels en aquest mercat el 2030, i Barcelona en aquest pla és molt important. Crec que, en els propers cinc anys, en aquesta ciutat hauríem d'obrir un Radisson Red, un Collection i un d'estàndard, que se sumarien al Blu que ja operem. Hi ha espai per a molts Radisson. 

És complicada Catalunya per als hotelers?

El català és un mercat amb molt propietari que té el seu propi hotel, la seva marca i gràcies a com ha anat el negoci a Espanya, li ha anat molt bé. Per això moltes vegades no necessiten operadors internacionals, però han de saber que som capaços d'afegir molt valor a un actiu que ja s'estigui operant. D'aquí al 2030 totes les marques grans de Radisson haurien d'estar presents a Catalunya.

Federico J. González Tejera GALA ESPÍN Barcelona

Tot i la moratòria…

Hi ha hotels en conversió que encara es poden aconseguir, tot i que farem el que ens diguin les autoritats.

I a la resta d'Espanya?

Una mica el mateix. A Madrid ara tenim el Red, el Blu, el Collection a l'edifici Generalli i ens falta un Radisson. Volem més habitacions, i créixer a València, Màlaga, Sevilla, Bilbao, Balears i Canàries.

Es va parlar molt d'un efecte rebot del turisme després de la pandèmia, però les xifres no han minvat. El turisme no perd força.

No, i continuarà creixent si et fixes en les evolucions històriques, com el creixement de la població, de la classe mitjana, la facilitat del transport… Quan la Xina torni a viatjar i la classe mitjana de l'Índia guanyi poder adquisitiu, el turisme augmentarà encara més. El difícil serà com aconseguir una experiència raonable i sostenible per al turista que vingui i per al veí que habita el país visitat. És normal que augmenti la consciència dels ciutadans de viure en una ciutat raonable. Que el turista sigui benvingut, però que l'experiència de ciutat sigui bona. La massificació és negativa.

A Barcelona és un dels grans debats a nivell municipal.

Ho sé. A Radisson sempre estem oberts a ajudar qualsevol institució a intentar fer les coses bé. Cal tenir la quantitat de visitants adequada per oferir una bona experiència, i que el veí senti que el turisme li aporta valor. 

A les autoritats els falta comunicació sobre els beneficis del turisme?

Jo sempre defenso que les autoritats haurien de ser capaces de dir-me a mi, com a ciutadà de Madrid, que gràcies al turisme tenim aquest o altre hospital obert. Si no hi hagués turisme a Barcelona o a Madrid, hauríem de treure la despesa que generen d'algun lloc. Aquest debat s'ha tornat molt populista. A ningú li agrada la massificació. Quan ets com a visitant en algun lloc amb molta gent no vols tornar-hi més, i això no és bo. I els mateixos habitants d'aquesta ciutat tampoc hi estan d'acord. 

Cal trobar un punt mig…

Al final, tot es resumeix a un nombre de visitants per metre quadrat, com als parcs d'atraccions. Jo he treballat durant vuit anys a Disneyland i als parcs temàtics això es fa. Saps que a partir d'una determinada quantitat, el visitant que ve no té una bona experiència. Per això cal posar un límit. No caldria reinventar res, no és tan complicat. 

Federico J. González Tejera GALA ESPÍN Barcelona

No cal créixer per créixer.

Efectivament, el nombre de visitants és irrellevant en qualsevol negoci, no només en el turisme. Si tens un restaurant, no només vols més i més persones, vols que els clients puguin tenir una bona experiència i tornar, que deixin els diners adequats, un benefici… En el turisme passa igual. Si algú ve a Barcelona jo vull que torni, no que s'endugui una mala impressió.

I els pisos turístics?

El 2012, quan el fenomen dels pisos turístics va esclatar, jo treballava a NH. Li vam dir al Govern que no tenia sentit que jo tingués un edifici com a hotel i demanar permís per tenir habitacions per a minusvàlids, accessos, incendis, assegurances i empleats, mentre que a l'edifici del davant no es compleix cap d'aquests requisits. 

Què haurien de fer les autoritats amb aquest tema?

Han permès que, per una falsa creença de democratització, creixi aquest mercat de manera desorganitzada, mentre els hotelers es mantenen en els seus cupos i definicions. Igual ha de decidir quantes places hi ha d'haver, quanta gent volem rebre i on els posem. El que no té sentit és que hi hagi límits per als hotels i no per als apartaments. Cal seure, parlar-ho i regular-ho.