Els Certificats d'Estalvi Energètic: el motor que accelera la rehabilitació d'habitatges
Multiplicar el valor d'aquests certificats permetria cobrir fins a la meitat del cost de les obres, accelerant la rehabilitació d'habitatges sense necessitat de subvencions públiques i facilitant el compliment dels objectius climàtics europeus
Notícies relacionades
El cost de les reformes continua sent el principal obstacle perquè els propietaris millorin l'eficiència energètica dels seus habitatges. Encara que les obres permeten reduir el consum i, per tant, la despesa en subministraments, la seva inversió inicial resulta elevada. Aquesta realitat pot canviar si s'aprova una modificació legal que multipliqui el valor dels Certificats d'Estalvi Energètic (CEE).
Aquests certificats permeten monetitzar els estalvis generats per les actuacions de rehabilitació, transformant-los en un incentiu directe perquè els propietaris duguin a terme millores al seu habitatge, com canviar finestres per unes altres més aïllants, instal·lar un sistema de climatització més eficient o rehabilitar una façana amb aïllament tèrmic. Cada vegada que es realitza una millora d'aquest tipus, es generen CEE equivalents a l'energia estalviada.
Les companyies energètiques, obligades a reduir les seves emissions i a complir compromisos de descarbonització, poden comprar aquests certificats als propietaris d'habitatges que han fet les reformes. D'aquesta manera, el ciutadà converteix l'estalvi en una font d'ingressos, la qual cosa amplia la capacitat de cobertura del CEE sobre el cost de les obres i fa més accessible la rehabilitació energètica. Alhora, les empreses energètiques compensen part de les seves obligacions mediambientals.
Multiplicar el valor dels CEE
El problema és que actualment en la rehabilitació residencial només cobreixen al voltant del 10% del cost total de l'obra, un nivell clarament insuficient perquè els propietaris s'animin a invertir sense la coexistència d'ajudes o subvencions addicionals. Perquè el sistema CEE tingui un paper més protagonista, es planteja augmentar el factor de ponderació recollit en la normativa actual, de manera que passi de “1” a “5”. Aquest simple canvi podria elevar el valor dels certificats fins al punt de cobrir entre un 40% i un 50% del cost de les obres.
El parc d'habitatges necessita finançament per a rehabilitació
L'avantatge d'aquest model és clara: no suposa despesa pública i facilita que les famílies facin reformes sense dependre exclusivament de subvencions, que fins ara han tingut un impacte desigual al territori. A més, a diferència d'aquestes, el CEE és un mecanisme més àgil i de base permanent, capaç d'adaptar-se a la dinàmica del mercat.
De fet, el Govern ja contempla la possibilitat d'incrementar el valor dels CEE en sectors on les actuacions aconsegueixen una reducció intensiva de CO₂, com la indústria o el transport. L'experiència demostra que, en revaloritzar els certificats, s'estimula la inversió i s'aconsegueix un major impacte en la reducció d'emissions. Estendre aquesta lògica al sector residencial permetria aprofitar un mecanisme ja en marxa i adaptar-lo a un dels àmbits més endarrerits en matèria d'eficiència.
Un imperatiu europeu
L'urgència és evident. Amb el ritme actual de rehabilitació, Espanya trigaria segles a posar al dia el seu parc residencial. Multiplicar el valor dels CEE apareix, així, com una mesura immediata, viable i eficaç per impulsar la transformació que exigeix la normativa europea.
Actualment, només un 0,1% del parc residencial total espanyol es rehabilita cada any, una xifra deu vegades inferior a la mitjana europea, situada en l'1%. Aquesta situació converteix el sector residencial en un dels principals responsables de l'incompliment de la Directiva d'Eficiència Energètica d'Edificis, aprovada per la Unió Europea el 2024 i que entrarà en vigor l'1 de gener de 2030.
El Banc d'Espanya també ha advertit de la bretxa que existeix entre el que es fa i el que s'hauria de fer. En el seu informe anual de 2024 assenyala que el nombre de visats de rehabilitació d'habitatges va créixer un 7,3% en aquest exercici, fins a arribar a prop de 24.000 unitats. No obstant això, la xifra és encara molt lluny de les 300.000 rehabilitacions anuals que fixa el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència fins al 2030. El ritme actual és insuficient per complir amb els compromisos europeus i exigeix un canvi d'escala en la manera de finançar aquestes actuacions.
