Els cinc millors assaigs de 2025, l'elecció de Letra Global

Els llibres d'història, de geopolítica o els que aborden les guerres culturals porten el lector a un camp multidisciplinari. Tot està relacionat i cal saber trobar les claus. A Letra Global hem seleccionat cinc títols que entren en la categoria de l'assaig, del llibre de no-ficció, que necessitem per entendre el món contemporani i també el que ens ha succeït en el passat recent. Aquests són:

L'imprudent feliç

Portada del llibre de Ferran Sáez

Idealitzar alguna cosa perduda, alguna cosa que podríem haver estat, pot constituir un error, fins i tot una tragèdia. L'home ha buscat sempre intervenir en el medi natural, buscar la forma amb la qual ha pogut sobreviure i controlar aquesta natura desbordant. I això és civilització. Davant la resposta de molts pares i mares, “volem que els nostres fills siguin feliços”, mentre passen pels centres educatius, el principi que l'autor defensa és que aquesta actitud ens deixarà a l'estacada, sense instruments.

El filòsof i escriptor, Ferran Sáez, reclama deixar enrere el mite del bon salvatge, entenent que ha estat massa influent al llarg de la cultura occidental. A la seva obra, L'imprudent feliç, considera que aquest mite condiciona el pensament actual i ens porta a la paràlisi. Perquè, hi va haver un passat en què l'ésser humà, com a bon salvatge, va viure en plena harmonia amb el seu medi natural, assolint aquest grau de felicitat suprema? La figura va estar molt present en la literatura de viatges del segle XVII, i en els discursos de Rousseau, Marx i Bakunin. Però és que aquest passat, com l'American Great Again de Trump, mai va existir. L'ésser humà ha anat avançant com ha pogut, amb l'objectiu de seguir dret en contra, precisament, de la pròpia natura. Sáez escriu amb precisió i delecta el lector. I ha aconseguit un dels millors assaigs de l'any, necessari per als temps que corren, i editat a Rosamerón, una editorial que arrisca, que no tem anar en contra dels vents i que té darrere un altre tità, el pedagog i pensador Gregorio Luri.

La fam espanyola

Portada del llibre de MIguel Ángel del Arco

Les joves generacions d'historiadors aporten un cabal de coneixement que hauria d'arribar a la màxima audiència possible. Perquè, lluny de les posicions sectàries, el que aporten és ciència i bona narració. És el cas de Miguel Ángel del Arco, amb una obra de vital importància: La fam espanyola, a l'editorial Crítica. Cal apuntar que l'empenta de la seva editora, Carmen Esteban, està sent determinant per publicar nous angles sobre la història recent d'Espanya. Del Arco, catedràtic a la Universitat de Granada, constata com el règim de Franco va utilitzar la fam com a eina política.

Miguel Ángel del Arco: "El franquisme va fer servir la fam per deixar clar qui era el vencedor i el vençut"

No va ser la “pertinaz sequía”, sinó l'aposta per un model criminal, l'autarquia econòmica, que va portar a la mort, per les malalties associades a la deficient alimentació, a més de 200.000 persones just en els anys posteriors a la Guerra Civil. Amb abundant documentació i amb una narració àgil i atractiva, l'historiador porta de la mà el lector per molts pobles, la majoria del sud d'Espanya, abandonats i castigats per no ser addictes al règim. És un dels llibres importants d'aquest 2025 que finalitza, i que quedarà com a referent per a les properes dècades.

Personatge secundari

Portada del llibre d'Enrique Murillo

Quan el lector s'acosta al final del llibre, la idea que sorgeix és que Enrique Murillo va passar per tantes editorials, va impulsar tants projectes literaris, precisament per poder escriure Personatge secundari, a l'editorial Trama. Tot apunta a una mena de pla molt ben organitzat per escriure un dels millors llibres de 2025. Forma part de la llista de Letra Global sobre les grans obres de l'any, però també s'inclou aquí, a la categoria d'assaig, perquè és excepcional que un llibre destinat, formalment, al sector editorial pugui tenir un enorme interès per a un lector mitjà d'assajos. La raó és clara: Murillo traça un mapa per entendre què i com s'ha editat a Espanya des dels anys vuitanta. Quin tipus d'escriptors, com s'ha consolidat una nova narrativa d'autors espanyols, com es pot apostar per Javier Marías i per Ray Loriga, per exemple. I com han treballat les grans editorials, i les petites i mitjanes. També hi ha espai per a qüestions que diuen molt del país, encara que puguin semblar anecdòtiques, com la novel·la d'Ana Rosa Quintana, que va resultar una còpia de diferents escriptores de novel·la romàntica, amb paràgrafs exactes inclosos. La mateixa Ana Rosa Quintana no sabia ni de què anava la novel·la signada amb el seu nom, l'autoria de la qual era del seu cunyat, que no va dubtar a prendre frases d'aquí i d'allà. Lluny d'acovardir-se, Quintana va obtenir el suport del públic, tot i que l'editorial Planeta va retirar el llibre de les llibreries.

Enrique Murillo: "Vivim temps de puritanisme, a dreta i esquerra: la víctima és la literatura de veritat"

El lector podrà gaudir sobre disquisicions literàries, sobre la feina del traductor, i podrà discutir sobre els egos dels grans escriptors i les manies i les gelosies de molts altres. Murillo sempre era allà, preparat per ultimar els últims capítols d'un llibre sobre la reina Sofia, o sobre l'última entrega de Terenci Moix. Serà el llibre de referència del món editorial durant anys.

El rugit del nostre temps

Portada del llibre de Carlos Granés

L'antropòleg i assagista Carlos Granés (Bogotà, 1975) és valent i ha traçat un necessari assaig sobre el que passa a bona part d'Occident, editat a Taurus. Les dretes tenen més atractiu que mai. Els ciutadans s'inclinen davant opcions que es presenten com a rupturistes, i ho són, davant uns creadors culturals puritans, que tenen por, que actuen com a sacerdots que no volen violentar ningú. Una cultura gens transformadora, conservadora, que culpa a qui surti del quadrilàter que s'ha traçat prèviament, davant polítics que es mostren actius, bocamolls, que poden dir qualsevol barbaritat i que reclamen la màxima atenció. És un fenomen que es comprova a Espanya, a l'Argentina, als Estats Units.

Carlos Granés: “L'augment de Vox li convé moltíssim a Sánchez i el clima de polarització li convé a Vox

El llibre pren un major atractiu quan Granés s'ocupa de les relacions entre Espanya i el món llatinoamericà. Hi ha diversos projectes en marxa. Un d'ells consisteix a separar-se al màxim possible, com una tornada a l'origen, que culpa de tot al colonialisme, a la presència de l'espanyol. Però també hi ha projectes nacionalistes estranys, com el de Vox, un partit aliat amb Trump, que s'identifica amb el president nord-americà que va iniciar la guerra contra Espanya, el 1898, William McKinley. El que els uneix és la voluntat de defensar la sobirania de cada país, la tornada a la sobirania nacional.

El món després de Gaza

Portada del llibre de Pankaj Mishra

Un dels assaigs de l'any és El món després de Gaza, del novel·lista i pensador indi Pankaj Mishra. Ho és precisament pel que provoca. I és que per a molts la seva tesi és errònia, perquè la seva mirada és la d'un indi que desconfia d'Occident i carrega les tintes en excés. Però, un cop es comprova la realitat dels fets, aquesta visió sembla carregada de raó. Després d'apuntar el seu amor pel món jueu, la seva fascinació des de jove per un poble que havia sabut erigir un estat per preparar el seu propi destí,

Pankaj Mishra: "Sánchez té principis i la seva posició sobre el genocidi a Palestina és molt important per al món"

Mishra acaba detallant com aquest poble s'ha apuntalat a partir d'un argument que llançava contra tots els seus crítics: el fet d'haver patit la Shoah, el genocidi a mans dels nazis, invalidava qualsevol retret sobre el que ha passat a Palestina des de, fins i tot, abans del reconeixement d'Israel per part de Nacions Unides el 1948. El que passa a Palestina és, per a aquest intel·lectual indi, un cas clar de pràctica colonial. Israel ve a ser l'home blanc d'Occident en un territori bàrbar que no interessa a les grans nacions occidentals.

I si els retrets són massa molestos, aleshores Israel titllarà d'antisemita tot aquell que gosi torçar els plans expansionistes del sionisme. Pankaj Mishra cita els grans referents, a Hannah Arendt, a Jean Améry o a Primo Levi. Figures indiscutibles del món jueu que van discrepar del projecte sionista. Perquè, al seu parer, aquest va ser el gran error: el sionisme, que, lluny de protegir els jueus, els ha deixat a la intempèrie a tot el món, com proven els recents assassinats a Austràlia. El món després de Gaza, editat per Galaxia Gutenberg, és un dels grans assaigs de l'any.