Els Antiquaris moderns d'Artur Ramon

Tenim al nostre país molts novel·listes i assagistes competents, i autobiògrafs, i personalitats que contracten un “negre” (potser és més suggeridor el terme anglès, ghost writer, escriptor fantasma, i més divertit el terme francès, prête-plume, prestaploma) perquè escriguin la seva vida.

Però no tenim gaires autors que, com ell, escriguin llibres a la cruïlla on s'uneixen el coneixement profund de la professió que practiquen i amb la qual es guanyen la vida, i la competència literària per analitzar-la, explicar-la, recrear-la en anècdotes i històries, i difondre-la. Autors així solen deparar lectures felices i instructives, i es donen amb certa freqüència en altres països, però aquí són rars.

Contenció o precisió

Ara recordo que, en aquest, diguem-ne, gènere, vaig traduir fa anys Jardins en temps de guerra, de Teodor Cerić: un poeta iugoslau que, desertant de les guerres balcàniques, va recórrer i descriu meravellosament, amb gran coneixement de botànica i paisatgisme, d'ambients i atmosferes, mitja dotzena de parcs i jardins europeus en què va treballar o als quals va peregrinar amb unció. (Després, per cert, va resultar que el tal Teodor era el pseudònim d'un escriptor francès, i la seva biografia turmentada, una invenció! Però la impostura estava molt ben aconseguida.)

Artur Ramon (Barcelona, 1967) és un d'aquests pocs professionals-escriptors. Caldria cuidar-lo com una planta rara, una aportació excepcional a la biodiversitat cultural. Parlem d'un antiquari de quarta o cinquena generació, que té negoci i galeria oberta a l'Eixample barceloní (carrer Bailèn), que freqüenta les fires i subhastes internacionals, i que per altra banda sap escriure i escriu amb contenció i precisió, procurant no passar-se mai de líric ni caure en sentimentalismes, del que sap i vol, allò que vertebra la seva pròpia vida: la seva professió d'antiquari, “una feina antiga i noble”.

Ara, també a Elba, s'acaba de publicar Antiquaris moderns, la versió corregida, augmentada i en llengua castellana del llibre que va publicar el 2020 en català, ed Comanegra, sota el títol Art trobat. Històries d’antiquaris.

Superflu

Aquí s'hi reuneixen dotze relats verídics i, a mode de coda, uns consells per a licitar a les subhastes sense quedar com un panoli ni perdre la camisa, i Deu aforismes sobre antiquaris, entre els quals, aquests que em semblen especialment divertits: “Vén, cobra i penedeix-te.” “Mai compris un quadre original la còpia del qual sigui en un museu.” “Quan mor l'antiquari deixa com a estoc els seus errors”.

Portada del llibre d'Artur Ramon

Sap Artur Ramon del rar encant de la seva professió, fins fa poc denostada: quan era jove –diu al pròleg o “Atrium”--, qui l'acabava de conèixer “veia en mi una mena d'estafador de velletes indefenses, o simplement m'oferien el camisó o la planxa de les seves àvies”.

Paràgrafs més endavant declara l'essència de la qüestió, la veritat que fa fascinants les seves històries: “Els antiquaris ens dediquem a quelcom intangible, més proper als somnis que a la realitat. Som comerciants d'alguna cosa superflua, si bé de naturalesa sumptuària, d'última necessitat, com poden ser els somnis”.

Valor estètic

Està molt ben dit. Una professió que té una relació igual d'intensa amb el valor estètic de les coses que maneja com amb el seu valor monetari. Un amor interessat, un interès amorós.

Un antiquari d'aquests olora la obra mestra desconeguda camuflada rere una capa de pols al terra del magatzem d'un brocanter, o al pis d'un ancià que acaba de morir i els hereus del qual volen desfer-se de les andròmines del difunt, mentre es barallen entre ells: amb una mà toca allò sublim, amb l'altra allò miserable.

Reuneix col·leccions de coses materials, impregnades de vida i potencialment, de bellesa, meravelles que ningú, o gairebé ningú, sap apreciar i valorar com ell, i es proposa treure-se-les de sobre, venent-les, com més aviat millor. En els seus somnis, un client adinerat entra a la seva botiga i ho compra tot, tot el que a ell li agrada… i és un somni beatífic.

Circula per la vida entre el transitori i l'etern, entre el preu i el valor. Aquests dotze contes i les seves addendes ho expliquen molt bé, amb casos concrets, amb retrats de personatges precisos i inoblidables en la seva grandesa o la seva abjecció, que deixen sempre amb ganes de saber-ne més.