La xurreria familiar de Lleida amb sabor andalús: xocolata amb ració de quatre porres per menys de sis euros

Des de 1955, la Xurreria Moreno s'ha consolidat com un referent imprescindible de l'esmorzar tradicional a Lleida. Situada al carrer Pallars, 11, aquest establiment familiar combina l'artesania centenària de la tradicional xurreria espanyola amb una carta ajustada a les preferències contemporànies dels clients locals i visitants.

La proposta gastronòmica gira al voltant dels clàssics que han alimentat generacions: xurros perfectament fregits, xocolata calenta espessa i cafè, acompanyats d'opcions complementàries per a aquells que busquen esmorzars o refrigeris més variats. La carta inclou begudes calentes i xocolates en diverses versions, des dels tradicionals fins a opcions adaptades com xocolata sense lactosa o sense sucre, així com diferents mides per a consum al local o per emportar. Una xocolata amb ració de quatre porres per només 5,20 euros.

Confirmat pel Meteocat: Catalunya es prepara per a una nova onada de fred extrem i fortes pluges de quatre dies

No només xurros

Encara que l'oferta principal està centrada en l'esmorzar típic, també ofereix entrepans freds i calents, pensats per a aquells que busquen un dinar lleuger o un segon refrigeri durant el matí. Les referències de clients reflecteixen una valoració alta de la qualitat dels productes i del servei, destacant la rapidesa i professionalitat del personal.

A més, ha ampliat els seus serveis per adaptar-se a les necessitats actuals dels consumidors. Entre ells s'inclouen comandes a domicili, gestionades via WhatsApp --amb condicions clares sobre horaris i temps de lliurament--, i opcions de càtering per a esdeveniments especials --com esmorzars d'empresa o celebracions familiars, amb sales disponibles i condicions competitives--.

És molt turístic, per això la gent es desvia per menjar en aquest poble de Girona: "El plat típic era el que buscàvem, molt ric i contundent"

Una mica d'història

En plena postguerra, dos joves del sud d'Espanya van emprendre camins diferents amb un mateix destí: Catalunya. Ell, natural de Guadix, a Granada, va decidir deixar enrere el seu poble als anys quaranta a la recerca de noves oportunitats. Ella, una noia de Jaén, va viatjar juntament amb les seves germanes amb l'anhel de treballar i forjar-se un futur millor. Va ser a Lleida on les seves trajectòries es van creuar i on va néixer una història d'amor i esforç compartit.

Pepe procedia d'una família amb llarga tradició xurrera a Guadix, encara que en arribar a Lleida els seus primers anys els va dedicar a treballar com a pintor. Antonia, per la seva banda, va començar treballant com a netejadora. Després de casar-se i després de formar una família, ambdós van prendre la decisió d'unir també les seves vides laborals i emprendre junts.

Amb poc més de vint anys, armats de determinació i molta humilitat, van aixecar una petita barraca al cor més nostàlgic de la ciutat, als peus de l'imponent Seu Vella. La van construir amb xapes prestades i materials recollits, fruit d'un esforç incansable i d'unes ganes immenses de sortir endavant.

No van trigar a fer-se amb paelles i xurreres, i van començar a vendre xurros i patates fregides, inicialment per emportar. Els qui van viure aquells anys cinquanta encara recorden les llargues cues que es formaven davant la barraca, especialment durant els freds hiverns lleidatans i en els mesos de maig, plens de batejos, comunions i celebracions. Durant gairebé una dècada, la plaça del Dipòsit va custodiar aquella petita construcció, present en innombrables fotografies de l'època i en la memòria col·lectiva de la ciutat.

Horari del local

L'horari tradicional del local reforça el seu paper com a punt de trobada matinal: de dimarts a divendres obre a partir de les 7:00 hores, mentre que els caps de setmana i festius inicia el servei des de les 06:30 hores fins a les 13:30 hores. Els dilluns roman tancat per descans setmanal.

Amb més de sis dècades de presència contínua en la gastronomia local. No només manté viva una tradició culinària profundament arrelada a la cultura espanyola de l'esmorzar; sinó que també adapta la seva oferta al ritme i exigències del públic modern, equilibrant classicisme i funcionalitat.