Ramon Canela va inaugurar el seu primer gimnàs el 1979, amb la idea de crear “instal·lacions dignes a l'abast de qualsevol persona”. D'aquella visió va néixer el Grup DiR. Avui, més de 40 anys després, la marca és un referent del fitness català. Amb més de 80 centres a Espanya, presumeix de la varietat dels seus locals, dels seus equipaments d'última generació i d'una comunitat de més de 70.000 socis.
Però de què serveix construir un imperi si les seves portes no s'obren per a tots els que han pagat per entrar?
El cas de Juan Cajal, un soci al qual se li va negar l'entrada per no tenir un mòbil modern, evidencia que l'accés a DiR ja no és universal. Després d'abonar gairebé 300 euros i rebre una polsera d'accés, va descobrir als torns que aquesta polsera era un mètode obsolet. L'empresa havia migrat l'accés a una aplicació Wallet que requereix tecnologia NFC, un detall que van obviar en formalitzar la inscripció.
No obstant això, el mòbil de Cajal, un Samsung Galaxy A3, no era compatible amb l'aplicació. L'empresa li va fer sentir que el problema era seu per no tenir un mòbil modern.
La modernització no pot ser una excusa per la desatenció. Aquella idea que va tenir Canela de crear “instal·lacions dignes a l'abast de qualsevol persona” s'ha esborronat.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial
