Òmnium Cultural persisteix en el seu afany d'imposar la seva agenda ultranacionalista a les institucions públiques de Catalunya. L'entitat, protagonista com a impulsora del procés d'un dels episodis més foscos de la història contemporània de la regió, exigeix ara a les autoritats i partits polítics locals que es rebel·lin davant les resolucions judicials que ratifiquin la il·legalitat de la immersió monolingüe obligatòria en català imposada per la Generalitat en el seu sistema educatiu públic.
Així ho ha fet el president d'Òmnium, Xavier Antich, en el seu primer missatge institucional de l'any, dedicat en part a expressar el seu rebuig a les sentències que insten a impartir almenys un 25% de les assignatures en castellà, llengua cooficial i materna d'una bona part de la ciutadania de Catalunya.
Antich no amaga el seu propòsit d'instrumentalitzar l'ensenyament amb fins polítics, en apuntar que "l'escola i la llengua són les columnes vertebrals de la nació" (sic). Una afirmació alarmant que evidencia la seva concepció de l'ensenyament com a mera eina de construcció identitària.
El discurs del dirigent d'aquesta entitat privada, així mateix, no està exempt dels habituals tòpics hispanòfobs del nacionalisme, en qualificar d'"anticatalà" qualsevol aliè a la seva ideologia. Així, per exemple, Antich profereix afirmacions com aquesta: "Avui, arreu del món, bufen vents que amenacen tot el que defensem. I també veiem com es rearma l'Espanya més anticatalana".
En definitiva, una mostra més que, després del fracàs del cop secessionista de 2017, els seus impulsors s'aferren ara a la llengua com a arma llancívola i nou eix de polarització, en centrar bona part dels seus esforços en intentar erradicar el castellà dels espais públics.
