Un informàtic, sobre els diners que guanya a Barcelona: «Amb 3 anys d'experiència, m'he plantejat marxar a treballar fora»

A Espanya, cada cop hi ha més joves i no tan joves que es plantegen buscar oportunitats fora del país, al final la precarietat laboral i els salaris estancats fa que molts decideixin cercar noves oportunitats per agafar experiència i fins i tot fer-se un coixí.

L'intensa pressió que pateixen els professionals del sector tecnològic en comparar les seves condicions salarials nacionals amb les ofertes en altres punts del continent europeu.

José Elías (49), milionari espanyol, sobre Hisenda: “Tinc empreses a 8 països i només a Espanya he de demostrar la meva innocència”

Talent Match recull el testimoni d'un informàtic, amb una trajectòria inicial ja establerta, i que ha valorat en repetides ocasions la possibilitat d'emigrar, impulsat per la recerca de millors oportunitats econòmiques i laborals.

La situació d'aquest informàtic és precisa i quantificable: «Soc informàtic, guanyo 20.000 euros i tinc 3 anys d'experiència», afirma.

Una dona critica el servei de Taxi a Barcelona: "35 minuts des que vaig trucar i no va aparèixer ningú, vaig haver de trucar a un cabify"

La conjunció de tres anys d'experiència i un salari brut anual de 20.000 euros ha estat el factor desencadenant de la seva profunda reflexió sobre el futur de la seva carrera a Espanya.

Tot i tenir una experiència considerable, el salari percebut el col·loca en una posició de desavantatge percebuda davant dels seus col·legues europeus.

Iván, autònom i propietari d'un negoci de neteges: “Vaig començar amb 300 euros al compte i el primer any vaig facturar 90.000”

L'entorn laboral en què es mou aquest professional intensifica encara més la problemàtica. El seu camp d'especialització es troba en l'àmbit de la informàtica, un sector caracteritzat per la seva naturalesa intrínsecament internacional.

A causa d'aquesta globalitat, l'informàtic subratlla que la comparació amb altres mercats europeus és inevitable. Aquesta inevitabilitat no és només una curiositat, sinó un motor de canvi, ja que li mostra constantment el potencial econòmic al qual podria aspirar a l'estranger.

Marc Urgell, assessor fiscal, sobre el seu negoci: “A Espanya un sou de 3.000 euros costa 6.000 a l'empresari; a Andorra no”

El desig de buscar fortuna fora d'Espanya no és una idea aïllada o recent, sinó una consideració que ha germinat en nombroses ocasions.

L'informàtic confessa que són dos factors principals els que han motivat recurrentment el seu desig de marxar: el nivell d'oportunitats disponibles i, de manera crucial, el nivell de salari.

Eric Ponce, empresari català, sobre el seu negoci: “Vaig passar l'oficina a casa amb la qual cosa m'he estalviat 800 euros de lloguer

Ell mateix ho resumeix categòricament: «A nivell d'oportunitats i a nivell de salari és el que m'ha fet plantejar-me moltes vegades el canvi i marxar a treballar fora». La disparitat en aquests dos eixos és tan marcada que l'ha portat a considerar seriosament abandonar el seu lloc actual i buscar feina en altres països.

La seriositat de la consideració de marxar a treballar fora és innegable, però el camí cap a l'emigració no està exempt d'obstacles personals. El professional admet que hi ha forts lligams que dificulten la presa d'aquesta decisió impulsada per la lògica econòmica. Aquests llaços són principalment familiars i afectius.

El poble més ric de Girona: només té 265 habitants i 79.103 euros a l'any d'ingressos per persona

L'informàtic reconeix la complexitat del dilema, assenyalant que «al final, si tens aquí la família i demés, que t'hi lliguen una mica, és més complicat». Els llaços familiars actuen com un "fre" emocional que complica el canvi, tot i que les xifres de salari i oportunitat apuntin de manera decidida cap a altres destins europeus.

El dilema d'aquest informàtic, amb tres anys d'experiència i 20.000 euros anuals, és un clar exemple de la fuga de talent potencial. La temptació de millors salaris i més oportunitats professionals, que es presenten com una opció viable per a un informàtic, xoca frontalment amb el pes dels compromisos personals i llaços que "l'hi lliguen una mica" al seu lloc d'origen.