José Elías (49), milionari espanyol, sobre Hisenda: “Tinc empreses a 8 països i només a Espanya he de demostrar la meva innocència”

L'empresari català, José Elías, és un dels empresaris multimilionaris del panorama espanyol. Tot i això, aquest any el català manté la seva aparició a la famosa llista de Forbes dels ‘100 espanyols més rics de 2025’, tot i que aquest any el seu patrimoni ha descendit als 650 milions d'euros, cosa que suposa que ha guanyat 300 milions d'euros menys que el 2024.

No obstant això, continua sent una de les figures més rellevants dins del món empresarial espanyol. D'aquesta manera, Elías continua actiu a les xarxes socials, exposant tots els entrebancs i obstacles als quals han d’afrontar-se els empresaris i autònoms a Espanya.

Una dona critica el servei de Taxi a Barcelona: "35 minuts des que vaig trucar i no va aparèixer ningú, vaig haver de trucar a un cabify"

En aquesta línia, l'empresari milionari ha qüestionat el funcionament d’Hisenda, que carrega contra els inspectors a causa dels bonus que reben per obrir un expedient a qualsevol empresari, tenint en compte el risc que corren els empresaris per crear ocupació.

A més, el català defensa que “a Espanya es parteix de la base que l'empresari és un explotador”. En aquest context, argumenta que ell té empreses a 8 països i “només a Espanya he de demostrar la innocència”.

Ivan, autònom i propietari d'un negoci de neteges: “Vaig començar amb 300 euros al compte i el primer any vaig facturar 90.000”

“Tinc empreses a moltes parts d'Europa. La meva companyia elèctrica és a 8 països, però a l'únic lloc on he de demostrar la meva innocència com a empresari és aquí”, assegura.

Així mateix, José Elías ha manifestat el seu ferm suport al pagament d'impostos, subratllant la seva creença en la importància de contribuir i sostenir el sistema. No obstant això, aquesta postura a favor de la fiscalitat ve acompanyada d'una forta exigència: la necessitat que algú justifiqui en què es gasta els diners. Elías expressa el seu cansament per dues qüestions principals: la primera és donar els seus diners perquè siguin "fulminats".

Marc Urgell, assessor fiscal, sobre el seu negoci: “A Espanya un sou de 3.000 euros costa 6.000 a l'empresari; a Andorra no”

"Hisenda està polititzada"

D'altra banda, l'empresari reflexiona sobre el tracte que rep per part de les autoritats fiscals, ja que critica que, a Espanya, des del primer moment, les persones són tractades "com a un criminal per defecte" o com si fossin un "cas policial".

Segons Elías, la “Hisenda està polititzada”, i el missatge transmès és que si algú té patrimoni o genera ocupació, ha d'anar amb compte, ja que se li exigeix demostrar que no és culpable. Ell rebutja aquesta premissa i la necessitat d'haver de demanar perdó per complir i emprendre.

Eric Ponce, empresari català, sobre el seu negoci: “Vaig passar l'oficina a casa amb la qual cosa m'he estalviat 800 euros de lloguer

D'aquesta manera, també s'oposa a les generalitzacions i estereotips aplicats als actors econòmics. Indica que ni els empresaris són explotadors en general, ni els sindicalistes són ganduls en general, insistint en la necessitat d'analitzar cada situació "cas per cas".

A més, destaca un aspecte que considera "surrealista" i que, segons la seva opinió, només passa a Espanya: la possibilitat que un inspector pugui cobrar un bonus simplement per obrir una inspecció, encara que posteriorment no es trobi cap irregularitat.

El poble més ric de Girona: només té 265 habitants i 79.103 euros a l'any d'ingressos per persona

Aquesta atmosfera de sospita constant i l'exigència de provar la pròpia innocència tenen un efecte dissuasiu en l'activitat econòmica.

En definitiva, lamenta que les persones que paguen, compleixen amb les seves obligacions i creen ocupació continuïn sentint que han de disculpar-se per fer-ho. Conclou que aquest ambient no fomenta ni anima ningú a emprendre nous negocis ni, conseqüentment, a quedar-se al país.