El Reial Madrid, una trituradora de llegendes: Xabi Alonso, l'últim en sortir per la porta del darrere del Bernabéu

El Reial Madrid és un club únic. Al Santiago Bernabéu n'hi ha prou amb les victòries. El madridisme deixa el joc en un segon pla amb tal que arribin els trofeus. Igualment, l'exigència és màxima, i els cicles guanyadors prevalen per davant de les estrelles. Ningú és imprescindible. El president del club blanc, Florentino Pérez, no consent econòmicament les estrelles com Josep Maria Bartomeu feia abans al Barça. Per això nombroses llegendes madridistes han marxat per la porta del darrere. El club sempre ha estat per sobre de qualsevol jugador, i ni tan sols Cristiano Ronaldo es va lliurar d'aplicar aquell manament al peu de la lletra.

Xabi Alonso, cridat a ser el nou Pep Guardiola després de fer història al Bayer Leverkusen, s'ha desvinculat de l'entitat de "mutu acord" després de 34 partits. La trituradora de mites ha devorat un altre dels campions de la desena Lliga de Campions aixecada a Lisboa el 2014. Aquell any, el geni de Santpedor es va endur el pivot de Tolosa al Bayern de Munic, i des de llavors, van teixir una amistat que ha perdurat fins avui.

El mateix balanç que Flick

L'afició merengue demanava a crits el retorn de l'estrateg tolosà, avalat pel doblet de Bundesliga i Copa Alemanya aixecat el 2024 amb el Leverkusen i una innovadora defensa de tres amb carrilers. No obstant això, Xabi no va convèncer Florentino. I tampoc el vestidor. El corral madridista, ple de galls, va desbordar el nou inquilí de la banqueta. L'estrateg basc no va disposar de la mateixa llibertat per implantar les seves idees a Chamartín, i va cedir terreny progressivament davant una plantilla anàrquica.

Sobre el paper, Xabi Alonso ha guanyat el 70% dels partits amb 24 victòries, quatre empats i sis derrotes. El mateix balanç que Hansi Flick en els seus primers 34 partits a Can Barça. No obstant això, una Supercopa traïdora a mitja temporada quan ja planaven els dubtes sobre el seu futur va esgotar el crèdit que li quedava.

El Barça partia com a favorit, i l'equip blanc havia doblegat l'Atlètic amb patiment, però sense Kylian Mbappé. El quadre català també va patir en els últims instants de la final amb dues aturades de Joan Garcia per evitar la tanda de penals. Amb això, va resultar insuficient per a una plana major que ja es plantejava un cop de timó en els últims partits de 2025. Malgrat el seu estatus de llegenda, la direcció només li ha concedit sis mesos de vida fins a posar sobre la taula el divorci.

El pols de Ramos

Com Xabi, d'altres. Karim Benzema va marxar cap a l'Aràbia Saudita el 2023 contra la pròpia voluntat del president, i es va acomiadar en un acte d'homenatge íntim, amb la presència de Florentino, del tècnic Carlo Ancelotti i de companys del vestidor. Així, l'afició no va poder ser present a l'esdeveniment a porta tancada. Luka Modric va tenir un emotiu partit de comiat el maig de 2025, amb parlaments i l'ovació d'un Bernabéu ple a vessar. Tres excepcions, comptant Toni Kroos el 2024, que es van desmarcar de les amargues sortides de les llegendes de Concha Espina

En canvi, Sergio Ramos sí que va marxar per la porta del darrere, després d'acceptar l'oferta de renovació fora de termini. El 2021, el central camero va posar punt final a una trajectòria de 16 anys al Bernabéu. Florentino va retirar l'oferta de renovació per una temporada i una rebaixa del 10% de sou el març del mateix any, davant les constants negatives del defensor.

Quan es va penedir i es disposava a acceptar, la proposta ja havia caducat. El capità va perdre el pols i encara no ha superat aquella ruptura. Fins i tot, el 2025 va estrenar una cançó titulada Cibeles, plena d'indirectes: "Hi ha coses que no t'he dit, que encara em fan mal. Jo mai vaig voler marxar, tu em vas demanar que voli".

Les exigències de Cristiano

Després d'aixecar la seva tercera Lliga de Campions al Santiago Bernabéu el 2017, Cristiano Ronaldo va demanar un augment de sou a l'alçada de Leo Messi, perquè li correspongués l'estatus de millor jugador del món. No obstant això, l'entitat tampoc va cedir a les seves exigències. Amb 32 anys, la direcció considerava que ja havia passat el seu millor futbol, i aquell xoc d'egos per les seves demandes salarials va precipitar una ruptura irreconciliable.

Finalment, la Juventus va posar 117 milions d'euros sobre la taula i es va endur el mite portuguès després d'aixecar la tercera Orejona consecutiva. Mentre el Madrid va tornar a assolir la glòria europea el 2022, el millor jugador de la seva història es va haver de conformar amb els millors records vestit de blanc, sense acte per formalitzar l'adéu. Res va tornar a ser igual.

La solitud de Casillas

Iker Casillas, un dels majors icones de la història del club, va patir el comiat més funest. Sol, envaït per les llàgrimes de tristesa i emoció, i en una freda roda de premsa. De res va servir la seva condició de capità. A la temporada 2012-13, va començar a perdre importància a les ordres de José Mourinho, i el fitxatge de Keylor Navas el 2014 va significar la seva sentència. La directiva només li oferia a San Iker una renovació amb un paper testimonial. El 2006, quan ja encadenava el seu setè curs al primer equip, el president Florentino va fer una crítica monumental contra el porter que es va filtrar el 2021, en ple inici del projecte de la Superlliga. Les relacions entre el porter de Móstoles i la direcció mai van arribar a quallar.

"Casillas no és porter per al Reial Madrid, no ho ha estat mai. Ha estat el gran error que hem tingut, el que passa és que tens els que l'adoren, l'estimen, parlen amb ell i el defensen tant. És una de les grans estafes (...) No té dos dits de front. Jo el conec perfectament. És un tio molt curt. Quan es porta millor o pitjor amb la seva nòvia se li nota, està absent. És com un nen petit. És un gosset falder, com un titella, una cosa infantil", va declarar el màxim dirigent del club en una conversa privada que va transcendir 15 anys més tard.

La sortida de Raúl

En aquell mateix diàleg controvertit, Florentino tampoc es va mossegar la llengua amb Raúl González Blanco, el màxim golejador de la història merengue fins a l'arribada de Cristiano: "Raúl és dolent, que es pensa que el Madrid és seu i utilitza tot el que ha desenvolupat per al seu propi benefici, ell i el seu representant. El culpable que el Madrid vagi malament... Mira, jo me n'he anat entre altres coses per ell. Perquè ell, com que ja es considera acabat diu 'abans acabaré jo amb el Madrid'. És un tio negatiu, està destrossant el Madrid, la moral dels jugadors, perquè diguin 'és que és el Madrid el que va malament, no Raúl'. És terrible com de dolent és el noi i jo no puc amb aquest problema

Com a jugador, l'etern capità blanc va debutar el 1994 i va romandre a Valdebebas fins al 2010. En els seus últims anys, l'icònic 7 va perdre protagonisme, sobretot, després dels fitxatges de renom de Cristiano Ronaldo, Kaká i Karim Benzema. José Mourinho va encapçalar aquest canvi de rumb en l'any d'arribada, però Raúl no estava disposat a assumir un rol residual.

Es va desvincular de l'entitat amb una indemnització de 12 milions i un comiat simbòlic, irrisori en comparació amb el seu llegat. Posteriorment, va tornar com a tècnic de la Fàbrica i va progressar en les categories inferiors fins a dirigir el Castilla entre 2019 i 2025, sense tenir l'oportunitat de demostrar la seva vàlua a la banqueta del primer equip. En contrast, el seu substitut al filial, Álvaro Arbeloa, ha fet el salt a Primera Divisió després de només sis mesos en el càrrec.

Hierro, Redondo i Guti

Com aquests, d'altres. Fernando Hierro va posar fi a 14 anys al Bernabéu després de tenir un desacord amb Florentino. La plantilla estava disgustada per la no renovació de Vicente del Bosque com a entrenador, tot i haver guanyat la Lliga 2002-03. La baralla del defensor amb el director esportiu Jorge Valdano li va costar la sortida, rumb a l'Al-Rayyan de Qatar. Fernando Redondo, un altre icona dels anys 90, va marxar traspassat el 2000, pocs dies després de la victòria de Florentino a les eleccions. Públicament, havia donat suport a Lorenzo Sanz als comicis.

José María Guti, un altre canterà que va lluir el braçalet, va marxar el 2010, després de 16 anys al primer equip. El comiat es va gestar en una roda de premsa tèbia, en absència de Florentino. "El meu comiat el recordo superfred. Si no arriba a ser pels pocs aficionats que hi havia al darrere, del Fons Sud, on vaig poder tornar a sortir a regalar la meva samarreta... Doncs bé, va ser com si marxa un tio que porta sis mesos al Reial Madrid. Al meu comiat tampoc hi va ser el president, això també fa mal", va confessar el 2015