El Reial Madrid ja té el seu Mourinho particular contra el nou Guardiola: favor electoral a Laporta

Joan Laporta ho va prometre en campanya electoral. En aquest cas ho va complir. L'actual president del Barça va utilitzar un reclam de màrqueting que no tenia error. Una pancarta davant del Bernabéu amb la cara del mateix Laporta i un missatge que es podia llegir molt clar: "Ganes de tornar-vos a veure". 

Va ser un èxit viral que va desarmar el seu principal rival electoral, Víctor Font, i va decantar clarament les eleccions a la presidència del FC Barcelona. L'aficionat culer, cansat per una sèrie de derrotes catastròfiques en l'ocàs de Bartomeu, necessitava una dosi d'il·lusió i Laporta, amb el seu optimisme i carisma natural units al record del passat, simbolitzava el que molts aficionats anhelaven. El seu gest graciós al Reial Madrid va ser l'espurna que va encendre la metxa del seu retorn a la poltrona presidencial. 

El missatge es va interpretar més com a màrqueting electoral que com una amenaça a l'etern rival, però la veritat és que amb el pas dels anys s'ha acabat fent realitat. Aquesta primavera hi haurà novament eleccions a can Barça i els blaugranes han aconseguit capgirar la truita i tenen totalment minada la moral del Reial Madrid. L'últim cop de timó l'ha protagonitzat Florentino Pérez en carregar-se, ipso facto, qui era l'entrenador ideal pel seu nou projecte esportiu, Xabi Alonso. 

'Barcelonitis aguda' 

L'acomiadament fulminant del tolosarra, l'endemà de la derrota a Jidda, menys de 24 hores després de perdre la final contra el Barça, és una mostra més de la barcelonitis aguda que tant denuncia Laporta. I és, alhora, el major favor que podia fer-li Florentino Pérez de cara a les pròximes eleccions presidencials. Que el Madrid es carregui el seu entrenador després de caure contra el Barça significa que el club blaugrana està fent les coses bé. Que Laporta ha ficat el dit a la nafra del madridisme. Que el ganes de tornar-vos a veure s'ha fet realitat, cosa que cou molt a la capital.

La frustració que suposa tenir molts més diners i menys deute, no estar sotmès a les constants penalitzacions econòmiques de la Lliga, ser capaç de fitxar el millor jugador del món, que suposadament és Kylian Mbappé, i, tot i això, perdre una vegada rere l'altra contra el Barça, és massa per al màxim mandatari madridista. Els blaugranes, amb 2.500 milions de deute, sense possibilitat d'abordar grans fitxatges i a base de nois en plena adolescència sortits de la pedrera, ha aconseguit guanyar cinc dels sis últims clàssics. I quatre d'ells han suposat títols directes pel Barça. 

El missatge enverinat de Pep 

Tota aquesta situació desemboca en sentiments molt primaris com la impotència, la ràbia o la por. I davant la manca d'arguments futbolístics, el Reial Madrid ha optat per reciclar un vell manual d'estil que, d'alguna manera, ja li va funcionar en el passat. Si estigués publicat tindria per títol alguna cosa com Si no pots guanyar per les bones, fes-ho per les dolentes. 

Xabi Alonso no ha trobat les idees futbolístiques per fer brillar el conjunt blanc. A més, li ha jugat en contra el consell públic de Pep Guardiola, enemic aferrissat del madridisme, que va llançar un missatge provocador en roda de premsa abans de l'últim Reial Madrid-Manchester City: "Que pixi amb la seva, li diria que pixi amb la seva". No va caure bé a la capital aquest gest de Guardiola a Xabi Alonso. No va agradar aquesta amistat entre tots dos i una incitació pública a desafiar Florentino Pérez. 

L'autoritat de Mbappé 

Probablement, Pep es va equivocar si pretenia donar un cop de mà al seu amic. Aquest consell, molt lícit, podria haver estat útil en privat. En fer-ho públic, va situar Xabi Alonso als peus dels cavalls. El Madrid va perdre contra el City, tot i que no va deixar tan mala imatge, i el tolosarra va salvar el coll pels pèls. La nova derrota contra el Barça, novament amb una bona imatge del Madrid a la segona meitat, semblava que tornaria a salvar el coll a Xabi. Però no ha estat així. 

El president blanc, molest després de la derrota, no ha somrigut aquest matí en veure que, a més de perdre, Xabi Alonso es deixava arrossegar per Kylian Mbappé quan li va dir que no calia fer el passadís al Barça, campió de la Supercopa. Els blaugranes sí que van fer un passadís als blancs abans de recollir la medalla de plata. El Reial Madrid no va fer el mateix. No va donar la mà sense enveges ni rancors, com canta el seu himne, després de perdre. Podria haver quedat en anècdota, però la realitat és que un dia després de la derrota i de l'episodi amb Mbappé, Alonso està al carrer. 

Seguint els passos de Lopetegui 

Xabi Alonso ha durat una mica més que Lopetegui, un altre tècnic que pretenia apostar pel bon futbol i havia begut de l'estil guardiolista, però al final ha seguit el mateix destí. Florentino no aspira que el seu equip jugui molt bé. El primer és que el Madrid guanyi. I si juga bé, millor, però això és un afegit. La prioritat és guanyar i si l'entrenador no guanya, se'n va. El Bernabéu no dóna temps a desenvolupar projectes. O funcionen d'entrada, com ho està fent Flick al Barça, o a una altra cosa papallona. 

És per aquest motiu que el Reial Madrid ha comunicat l'acomiadament de Xabi Alonso i ja té relleu: Álvaro Arbeloa. Home de la casa, madridista radical, fregant el hooliganisme, més famós per les seves disputes amb el seu conegut Gerard Piqué o Xavi Hernández que per les seves grans gestes al terreny de joc. Adoctrinat de José Mourinho com pocs simbolitza el que busca el Reial Madrid en aquests temps de dificultat. 

Arbeloa, un adoctrinat de Mou 

Zinedine Zidane o Carlo Ancelotti estan molt bé quan es guanya, però si no es pot guanyar amb bon futbol sobre la gespa cal recórrer al que tan bé va descriure Eduardo Inda en una portada del Marca de fa 15 anys: per allò civil o per allò criminal. I allò criminal és el mourinhisme. 

Florentino Pérez ja té el seu Mourinho particular per començar una nova persecució contra el Barça. La va patir durament Pep Guardiola durant la seva exitosa etapa al capdavant de la banqueta culer i el tècnic de Santpedor va acabar esgotat, fins al punt de regalar la seva Champions particular de les rodes de premsa a José Mourinho. Ara, compta amb Arbeloa, un fidel membre de la seva guàrdia pretoriana de madridistes anticulers, per intentar desestabilitzar el Barça guanyador de Hansi Flick. 

A per Flick, el nou Guardiola 

El president blanc ofereix a Arbeloa el que mai va donar a una llegenda merenga com Raúl González Blanco, la banqueta del primer equip. El motiu és fàcil, davant la manca d'arguments futbolístics busca la màxima lleialtat. Si hi ha una cosa que no vol Florentino Pérez és que pugui sorgir una nova dinastia blaugrana que s'estableixi i s'allargui en el temps, imposant-se al Reial Madrid. 

Avui dia hi ha massa paral·lelismes: Lamine Yamal, un geni de la pedrera com ho va ser Messi; Pedri, un mag creatiu al mig del camp com ho van ser Xavi i Iniesta; Raphinha, un líder carismàtic com ho va ser Carles Puyol; Hansi Flick, un entrenador guanyador que enamora amb el seu futbol com ho va fer Guardiola; i Joan Laporta, el mateix president que ho va començar tot. El missatge des de la capital és clar: si no triomfa el futbol blanc, caldrà imposar l'antifutbol. Si no es pot construir, caldrà destruir. Per allò civil, o per allò criminal.