De Limak als PSL passant per l'Ajuntament: les causes del retard de 351 dies en les obres del Camp Nou

La història interminable. El retorn al Camp Nou és digne de pel·lícula. De fet, més que de pel·lícula, és de documental de terror. Les obres del nou temple culé s'han convertit en el major quebraCap de cap de Joan Laporta durant l'últim any i la procrastinació amb la tornada a Les Corts no ha fet sinó dinamitar qualsevol pla en l'esquema institucional i econòmic de la junta directiva. El problema s'ha escampat per totes les branques de l'arbre blaugrana com la ivy en un tronc, però, ¿quins han estat els principals motius del retard? Existeixen tres causes principals: Limak, l'Ajuntament i els PSL. En aquest ordre.

351 dies de retard

351 dies han hagut de passar des de la primera data establerta pel FC Barcelona perquè el Spotify Camp Nou rebi la tan ansiada Llicència de Primer Ocupació (LPO). La primera data prevista per aconseguir aquest permís es va fixar el 1 de novembre de 2024. Joan Laporta es va comprometre a tenir llesta la Fase 1A de les obres, ja que Limak, constructora encarregada de la construcció, així ho va transmetre. No obstant això, el retorn no es va poder materialitzar en aquesta data i el comptador va començar a funcionar i no es va aturar fins al passat 17 d'octubre.

La proposta de remodelació del Camp Nou, per IDOM IDOM

Aquell dia, el FC Barcelona va fer oficial que havia rebut la LPO de la Fase 1A de les obres del fetge culé i que, per tant, sí volien, podien tornar al Camp Nou. A més a més, la junta directiva va decidir esperar, però això és una altra història. ¿Per què van haver de passar 351 dies des de la primera planificació? El primer culpable és Limak.

El primer gran culpable

El contracte signat entre el FC Barcelona i la constructora incloïa una clàusula de penalització per cada dia de retard en la finalització de les obres del Camp Nou. La sanció ascendia fins al milió d'euros diari i com que la data de retorn havia de ser el 1 de novembre, a partir d'aquell moment es va començar a acumular una deute multimilionària en els comptes de Limak.

El logo de Limak brilla en plenas obras del Camp Nou Víctor Malo CULEMANIA

No obstant això, tan sols un mes després, al desembre, el Barça va sortir a donar la cara per la constructora turca i va argumentar que els motius pel retard de la construcció eren "externs" i no per un mal treball per la seva part. Laporta es va mostrar satisfet amb el que Limak havia aportat i va assegurar que imposar tensions en la relació podia posar en risc els interessos a llarg termini del projecte. És per això que el FC Barcelona va acabar perdonant la deute multimilionària que segons contracte havia de pagar la constructora.

Una deute multimilionària

Van continuar passant els dies, que es van fer setmanes i al seu torn es van fer mesos, però el Camp Nou seguia sense rebre la primera LPO per a viabilitzar la seva posada en actiu. Davant la situació, el FC Barcelona va seguir mostrant-se agraït pel treball de Limak i fent èmfasi en què els veritables motius ataquen a factors externs com la meteorologia.

Joan Laporta, juntament al president de Limak Construction / REDES

D'aquesta manera, van continuar avançant les obres fins que Joan Laporta va anunciar aquest juny una nova data de retorn: el Trofeu Joan Gamper del 10 d'agost. El president culé, amb la seva carisma i oratòria que tant el caracteritzen, va presentar la idea amb un vídeo promocional del més emotiu, però el pla de la directiva va caure derribat com un castell de cartes després de tan sols 23 dies. ¿Quins motius va donar el Barça? El incompliment dels requisits exigits per l'Ajuntament de Barcelona. És aquí quan entra el segon factor important del retard de 351 dies.

Els tràmits administratius

"A causa de l'abast de les obres realitzades, no ha estat possible complir totes les condicions exigides per la normativa que regula aquesta llicència". Aquestes van ser les paraules que va decidir usar el FC Barcelona en el seu comunicat que anunciava la anul·lació de la disputa del Trofeu Joan Gamper al Spotify Camp Nou. És a dir, molt més simple: l'Ajuntament va considerar que les obres del fetge azulgrana no complien tots els requisits de seguretat, evacuació i senyalització necessaris per atorgar la LPO de la Fase 1A.

Aquesta fase és la més senzilla. La primera. La més ordinària. De fet, tan sols contemplava l'obertura de l'estadi amb un aforament de 27.000 aficionats i la Tribuna i part del Gol Sud en funcionament. No obstant això, al juliol, el Barça no va poder aconseguir aquest permís i a partir d'aquell moment, el dilema es va convertir en el conte de Pere i el llop.

Pere i el llop

Tant Joan Laporta com Elena Fort, vicepresidenta institucional del Barça, van començar a llençar a l'aire diverses noves dates de retorn al Camp Nou. Primer va ser el Barça-València del 14 de setembre, després el Barça-Reial Societat del 28 del mateix mes i finalment, el Barça-Girona del 18 d'octubre. Totes les opcions van acabar esfondrant-se i per ara, el gespa del Spotify Camp Nou segueix sense estar estrenat.

Joan Laporta en el Camp Nou FCB

A més a més, solucionades ja les limitacions tècniques de seguretat i amb la LPO de la Fase 1A a la butxaca, el FC Barcelona segueix prorrogant el retorn al temple culé, però en aquesta ocasió el culpable no és ni l'Ajuntament ni Limak: són els PSL.

De necessitat a estorbo

Un dels grans problemes als quals s'enfrontava Joan Laporta en iniciar el curs era convèncer a Crowe Global, nou auditor del FC Barcelona, perquè validés la compra de 100 milions d'euros per 475 seients VIP del Spotify Camp Nou. La complicació residia en què, en principi, sense el fetge azulgrana obert al públic era impossible determinar que aquests actius eren explotables i, per tant, Crowe no podia computar tal ingrés que era tan important per a les comptes culés.

Els seients Vip del nou Camp Nou a la denominada 'Players Zone' Víctor Malo CULEMANIA

És per això que Joan Laporta va moure cel i terra per poder tornar al Camp Nou, ja que significava un tant doble. Primer, s'apuntava el punt de tornar al camp barceloní i segon desencallava la validació de la venda dels PSL.

Salta la sorpresa

A més a més, després del tancament de comptes 2024-25, va saltar la sorpresa. El Barça va comunicar que ja té permís de l'auditor, Crowe Global, per comptabilitzar, com a mínim, una part dels 100 milions d'euros dels PSL. D'aquesta manera, aquest ingrés que semblava estar congelat, es va desfer, i l'argument principal que el FC Barcelona podia tenir per accelerar les gestions del retorn al Camp Nou, es va esvair.

Joan Laporta i el logo de Crowe Global en un muntatge Culemanía

A més a més, Laporta ja s'havia assegurat un pla 'B'. A finals d'agost, el Barça va arribar a un acord amb l'Ajuntament de Barcelona per prorrogar la seva estada a Montjuïc fins a febrer, la qual cosa permetia als blaugranes començar la campanya sense haver de trepitjar el Johan Cruyff per més de dos partits.

De l'urgència a la calma

Amb el Lluís Companys al sac i els PSL comptabilitzats, la tornada al Camp Nou no urgeix tant, i a més, podria significar un forat molt gran per a les comptes culés. Segons va poder saber Culemanía, la junta del FC Barcelona no vol veure's obligada a compaginar estadis i això succeiria obligatòriament si el Camp Nou obrís amb tan sols la Fase 1A de les obres acabada.