Eduardo Casanova: "Relacionar la sida amb l'homosexualitat ha fet que els gais haguem cardat amb por"

Eduardo Casanova va revolucionar la televisió des del primer moment en què va aparèixer. Semblava que tindria un paper modest, un secundari. Amb els anys s'ha convertit en un dels directors més trencadors del panorama cinematogràfic espanyol.

Ja ho va demostrar amb un dels seus primers curtmetratges, Eat My Shit, per al qual va comptar amb Itziar Castro i la seva companya a Aída i amiga personal, Ana Polvorosa. Ella és la seva actriu fetitxe.

L'actriu va ser la protagonista absoluta de Pieles, el seu primer llargmetratge i la seva reivindicació com a cineasta, que és el que realment és. I no li va anar malament.

Va ser seleccionat pel Festival de Cinema de Berlín i va guanyar el Premi del Jurat Jove a la millor pel·lícula del Festival de Màlaga. Des de llavors, el seu èxit no ha cessat i ha anat més lluny en les seves propostes.

'Silenci' a Sitges

Amb La Pietat es va alçar amb el Premi Especial del Jurat del Festival de Karlovy Vary, a la secció Proxima, i va entrar al Festival de Sitges, on ja és una presència habitual. Aquest 2025 ha presentat la seva primera sèrie, Silenci, i va omplir la Sala Tramuntana del Melià.

Aquesta primera incursió a la televisió manté el segell Casanova. No només hi apareixen Ana Polvorosa, Macarena Gómez, Leticia Dolera i Mariola Fuentes, sinó que aborda un tema tan dur com la sida des del fantàstic i l'humor.

Eduardo Casanova GALA ESPÍN Barcelona

Per què vampiresses per parlar de la sida?

Perquè està molt lligat per la relació que tenen amb la sang, els fluids, la invisibilitat. I, sobretot, amb haver de viure en silenci, a les fosques. Això donava peu a una metàfora amb la realitat que viuen les persones amb VIH a dia d'avui. I, sobretot, permetia fer-ho d'una manera més còmica i des del punt de vista del fantàstic.

Difícil posar-hi humor, oi?

A mi no em venia de gust tractar un tema tan dens i dur des del drama, que, d'altra banda, és com ho faig sempre. Em venia de gust fer comèdia perquè crec que des de la comèdia s'arriba a més gent, i això és quelcom que em ve de gust en aquest moment.

Eduardo Casanova GALA ESPÍN Barcelona

Però la primera escena del primer capítol ja xoca. Com penses que el públic ho rebrà? Perquè la sida ha matat molta gent, encara que ara no deixa de ser una malaltia crònica…

Sí, el tema és que la gent no ho sap. Per començar, desconeix que la sida i el VIH són dues coses completament diferents. I tampoc sap què passa avui amb el VIH, tot l'avenç mèdic que hi ha i la impossibilitat de transmetre el virus si ets indetectable, que és la situació en què es troba el noranta i escaig per cent de les persones a Espanya.

La gent tampoc sap que actualment, gràcies a la medicina, es pot revertir un estadi de sida o que el VIH és un virus que afecta tothom, més enllà de la seva condició sexual, identitat, gènere o sexe.

I, com en totes les coses importants de la vida, les dones amb VIH han estat les més silenciades dins la pandèmia.

El problema de l'actualitat respecte a aquest tema, precisament, és el silenci. És l'únic efecte secundari: l'estigma i el silenci que pateixen les persones amb VIH avui.

Que tampoc és que la malaltia sigui un problema petit, perquè comporta quelcom molt problemàtic: la pèrdua de la salut mental.

Eduardo Casanova GALA ESPÍN Barcelona

'Silenci' mostra això.

Sí, en aquest cas es mediquen pel silenci del vampirisme. Però, en la realitat, hi ha un percentatge altíssim de persones amb VIH que viuen en silenci amb problemes de salut mental i que han de recórrer a medicació antidepressiva o ansiolítica. I és curiós: quan deixen d'estar a l'armari —que ho fa pràcticament ningú—, l'ansietat o la salut mental millora.

La pregunta és: per què, havent-hi tants avenços, segueix regnant el silenci? A més, amb la medicació cada cop és menys transmissible la malaltia.

És absolutament intransmissible des que van aparèixer els primers antiretrovirals. Però, tanmateix, les transmissions augmenten pel silenci. I, a més, augmenten en persones en les quals abans no passava, com, per exemple, senyores grans: els seus marits se'n van amb dones prostituïdes i, després, en una relació que pensaven que era monògama, de sobte una senyora amb 50 o 60 anys té VIH. O en relacions heterosexuals amb noies adolescents.

Eduardo Casanova GALA ESPÍN Barcelona

Per què?

Jo crec que passa perquè no hi ha referents. No hi ha persones que hagin sortit de l'armari del VIH. I les que coneixem ho van fer fa molt de temps i han mort.

I després també falta moltíssima informació. Hi ha un sistema molt potent que no ha permès que això avanci. La institució de l'Església —no les persones que fan voluntariat o reparteixen condons en països deprimits on hi ha més casos de sida— manava i mana el món i, quan es va conèixer la malaltia, va dir que era una benedicció divina per acabar amb l'homosexualitat.

Però només l'Església?

Bé, crec que d'alguna manera també al sistema farmacèutic li interessa tenir les persones silenciades. Perquè, si deixa d'estar silenciada, el debat seria trobar una medicació perquè la gent no hagués de medicar-se. Llavors, les farmacèutiques, que són un sistema molt poderós, perdrien molts diners. Tot és desinformació i qüestions econòmiques, crec.

Eduardo Casanova GALA ESPÍN Barcelona

Bé, sempre sembla que l'economia i la farmàcia són factors molt poderosos.

Però, compte!, gràcies a les farmacèutiques les persones estan vives. I això és important que es digui també. Però és difícil. Quan va començar la pandèmia, la gent no podia guardar silenci: havia de cridar perquè es moria. I gràcies a això va sortir la medicació. Però també gràcies a la medicació han aconseguit que la gent no es mori, però es viu en silenci.

Davant d'això, què es fa? Com es viu millor?

És clar que es viu millor viu. Però viure en silenci és molt fotut.

Veient la sèrie, sembla que la pesta no sigui el vampirisme o la sida, sinó el silenci.

De fet, es parlava que la pesta negra era cosa de vampirs i, als 80, a la pandèmia de la sida se la deia la pesta rosa. Hi ha una frase molt clara del personatge d'Ana Polvorosa a la sèrie: “En mil anys es canvia molt”, i Lucía Díez, que fa de la seva filla, respon: “Hi ha coses que ni en mil anys canvien”. I és veritat! S'ha avançat molt a nivell mèdic, però a nivell social, no.

Eduardo Casanova GALA ESPÍN Barcelona

Curiós, oi?

El tema és que aquesta malaltia està relacionada amb el sexe i l'homosexualitat. Al principi era lògic, perquè el major nombre de transmissions eren entre homes homosexuals, però ara no.

Però és clar, no és el mateix tenir una malaltia que t'ha vingut de sobte —o que et converteix en heroi o heroïna si la superes, una cosa completament absurda— que tenir una malaltia perquè has cardat. Això et converteix en culpable, i és una cosa tremendament horrible.

Això ha fet que les persones homosexuals haguem cardat amb por. I jo el que reivindico és cardar sense por. Cardar sense por perquè, passi el que passi, té solució.

Eduardo Casanova GALA ESPÍN Barcelona

Però més enllà de les persones homosexuals, Silenci parla de les dones amb sida i vostè ha dit que han estat invisibilitzades. Per què creu que no es coneix tant en aquests casos?

Per la misogínia. La misogínia travessa absolutament tots els conflictes del món. Des de la bretxa salarial fins al VIH. El VIH en els seus inicis va afectar els homosexuals perquè ells havien de viatjar a llocs més deprimits i fer un turisme sexual que ara seria horrible. Va començar a Haití, de fet. Des de San Francisco s'anava a Haití i d'Haití va arribar la malaltia a tot el món i es va propagar.

Però és que eliminar les dones del VIH és eliminar que les dones poden tenir una vida sexual i que carden. Tot és culpa, per descomptat, del patriarcat.

Eduardo Casanova GALA ESPÍN Barcelona

Per què llavors anomena la sèrie simplement 'Silenci', que sembla molt ambigu?

La vida i la mort de moltes persones amb sida, sobretot als anys 90, han estat silenciades pel simple fet d'haver viscut i mort de sida. I, d'alguna manera, aquesta herència s'ha transmès a les noves generacions. Com es viu amb les vampiresses a la sèrie.

Quan aquella família de vampiresses demana al personatge d'Ana Polvorosa que no expliqui que és vampiressa, en realitat estem parlant del VIH. I ho fan per por, per vergonya, perquè s'han sentit perseguides i perquè saben que fan por.

Això és el trist: és el que passa amb les vampiresses i el que va passar amb les persones que van viure i morir amb sida. Al final tot és hereditari. Fins i tot l'estigma s'hereta, diguem.

Sembla que el silenci és l'estigma i que l'estigma s'hereta.

Aquesta frase és preciosa, i és tal qual.

Eduardo Casanova GALA ESPÍN Barcelona

Per què va apostar pel format sèrie amb 'Silenci'?

Jo treballo per al públic i estic força atent al que el públic vol i necessita, i després també funciono com a espectador. La gent vol sèries ara mateix. Aquesta és la realitat. La concentració de tothom s'ha reduït moltíssim. I jo, com a espectador, necessito sèries curtes, que puguis veure en un o pocs dies i que siguin lleugeres. Per això sempre va ser concebuda com una sèrie.

I després, com deia Marisa Paredes a La flor de mi secreto, suposo que estic viu i evoluciono.

I aquest salt a l'humor? Per què?

Ha estat força orgànic i, a més, ho necessitava. En totes les meves pel·lícules hi ha humor; el que passa és que sempre les sobrevola el drama. Jo sempre intento fer terror o comèdia i em surt drama. Però estic en un moment de la meva vida molt més feliç, molt més relaxat.

Amb Al marge, sento que vaig tancar una etapa; ara em sento més lliure i menys silenciat per riure'm, perquè em considero una persona graciosa. Almenys la gent riu —o de mi o amb mi—, però riu. I també crec en fer riure i en entretenir.

A mi m'encanta entretenir; és un dels motius, a part de l'econòmic, pels quals faig també televisió. No hi ha res més bonic que tenir la capacitat d'entretenir la gent.

Eduardo Casanova GALA ESPÍN Barcelona

Però tornant a l'estigma, l'entreteniment també està estigmatitzat.

Però és que jo lluito contra els estigmes. No em pararé a pensar que està estigmatitzat l'entreteniment. I més quan jo he entretingut la gent fent programes de televisió.

Parlant d'això, vostè va començar a 'Aída', que ara torna al cinema. El va encasellar?

No. Primer, perquè jo no sóc actor i mai he tingut por a l'encasellament. I, si fos actor, el que a mi m'agradaria és interpretar sempre personatges de maricons.

Perquè és molt curt això de: “No tens por d'interpretar un homosexual i encasellar-te?”. Per què no pregunten als actors heterosexuals que sempre han interpretat heterosexuals? És com si tots els maricons es comportessin igual. Però bé, a mi em salva que no sóc actor ni tinc cap interès. Però no, de cap manera.

De fet, quan passa el temps i vas creixent, veus com la vida et col·loca on t'havia de col·locar. I si algú havia de fer del primer nen maricó de la televisió espanyola, era jo.