Eduard Fernández: «Sense el Partit Comunista no hi hauria hagut una democràcia a Espanya»

Carrillo i Joan Carles I, junts en una taula i a les portes del 50è aniversari de la mort de Franco. Això va passar fa unes setmanes a Casa Seat, una de les seus del festival Serielizados.

Allà hi eren els responsables d’una de les sèries de la temporada, Anatomia d’un instant. Una ficció que narra una realitat documentada al llibre homònim de Javier Cercas i que no parla del 20N sinó del 23F, el dia que Espanya va patir el seu darrer cop d’Estat.

Encara que fallit, la situació va marcar tota una generació que temia que, un cop reinstaurada la democràcia, els militars tornessin a prendre el poder. Per sort, no va succeir. Suárez, Carrillo i el rei emèrit van ser alguns dels principals protagonistes d’aquell dia. Al marge de Tejero i Milans del Bosch.

La sèrie, que s’estrena aquest 20 de novembre a Movistar+, rememora aquells dies i, sobretot, com s’hi va arribar. Ho fa seguint el llibre de Cercas i amb dos altres catalans com a protagonistes. Eduard Fernández dóna vida a Santiago Carrillo, líder del partit comunista, Miki Esparbé posa cos i veu al rei Joan Carles.

Eduard Fernández i Miki Esparbé SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

Vostès ja estan avesats a posar-se a la pell de personatges reals, però com és donar vida a aquests líders polítics tan estimats i odiats a parts iguals?

E: Bé, el més difícil en aquests casos és trobar la barreja perfecta. A més, en aquests personatges, si vas massa a la imitació, pots caure en la paròdia. La nostra feina és fer carn el personatge, encarnar-lo.

I és fàcil posar-se a la carn de Carrillo?

E: Bé, a mi m’interessava molt veure la intimitat de Carrillo, veure com es va prendre la mort de Franco i aquestes coses, més enllà dels seus discursos. I a mi em venia de gust fer carn i explicar aquesta història.

D’altra banda, a tothom li sona aquesta història, i aquí està molt explicada i ningú millor que l’Alberto Rodríguez per explicar una història així.

L’actor català Eduard Fernández SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

En el seu cas, Miki, imagino que la dificultat, com deia l’Eduard, és no caure en la paròdia, oi? Perquè el rei ha estat i és molt imitat.

M: Sí, era el risc. Amb l’equip de càsting comentàvem la importància d’escapar de la paròdia, de la caricatura, perquè segurament és el personatge més imitat de la història d’Espanya. Però com deia l’Edu, és un repte que vaig agafar, en part, perquè hi havia l’Alberto al darrere. Soc molt fan del seu cinema, de com explica les històries, de com és de polit, sofisticat i rigorós. Per això sabia que estava en bones mans.

El risc d’un personatge així és o passar-te de més o fer de menys. I l’Alberto és algú amb qui et pots llençar a la piscina, perquè és ell qui va reconduint el barem que li proposes.

L’actor Miki Esparbé SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

A més d’aquest rigor històric, l’Alberto li dona també aquest toc de thriller que tan bé se li dona, oi?

E:Sí, a mi m’ha agradat molt la reacció que ha tingut en els passis en festivals. I sobretot, m’ha agradat veure com reacciona la gent jove, perquè tenen referències vagues del 23F, però amb la sèrie s’hi enganxen, perquè està explicada d’una manera molt activa, amb moments una mica frenètics. Aleshores, a la gent jove l’enganxa, veu que s’ha perdut coses i potser vol tornar-la a veure i informar-se una mica més. I està bé que la gent sàpiga d’on venim.

M: A més, la gent jove té referències foranes d’aquest tipus de sèries, rotllo House of Cards. Aleshores, veure una sèrie de molta qualitat, feta aquí, que a més apel·la a un període històric que potser ells no han viscut, però els seus pares sí, és molt valuós i enriquidor.

Entrevista amb Eduard Fernández i Miki Esparbé SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

Bé, això qui coneix els personatges, perquè n’hi ha que no saben qui va ser Carrillo.

M: Bé, el llibre de Cercas comença parlant d’una enquesta que es va fer al Regne Unit el 2008 i els joves pensaven que Winston Churchill era un personatge de ficció. O sigui, si aquesta sèrie té un objectiu, potser una mica encobert, és intentar refrescar la història més recent d’Espanya. Perquè això va passar fa 45 anys.

E: I jo m’alegro molt de fer de Santiago Carrillo i de recuperar una mica aquest personatge, perquè és una de les persones que va fer molt, de les que més va fer, per la democràcia d’Espanya, i que ha estat menys reconegut. Va passar per davant un vendaval anomenat Felipe González, que va començar com va començar, i està com està. Però Santiago Carrillo, que va ser qui menys va renunciar als seus principis i va haver de treballar molt, està molt perdut a la història i és bo recuperar-lo.

Eduard Fernández i Miki Esparbé SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

És clar, però amb la manca d’interès per algunes qüestions polítiques i el desencant que hi ha, quin interès creuen que pot tenir aquesta sèrie per a un jove? Què els pot atreure d’‘Anatomia d’un instant’?

E: Bé, jo penso que avui dia, que hi ha tants joves que, com que és moda, corren cap a l’extrema dreta, pot fer-los veure què és una dictadura, què és la democràcia, com costa i què significa. Perquè tots estem molt acostumats a la democràcia i sembla que és normal, però compte! Va costar molt. Hi ha molta gent que va patir molt.

Per tant, està bé saber una mica d’on venim. Perquè, si s’aconsegueix el que vol l’extrema dreta, que sembla que molts ho desitgen, s’adonarien del que és. I potser diran, “hosti, jo no sabia que això era així”. Doncs, informa’t. I aquesta és una bona manera d’informar-se.

M: No s’hauria arribat mai a una democràcia sense tota la gent que es va quedar pel camí en plena dictadura.

Eduard Fernández i Miki Esparbé SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

I en totes dues hi va ser el rei. Quin paper dirien que juga aquí Joan Carles I, en aquell moment de la història que retrata la sèrie?

M: Bé, sempre s’ha dit això que el Rei és el salvador de la democràcia i el que és evident és que el rei és el salvador de la corona. I Cercas ho explica molt al llibre, el rei, en el seu moment, va pensar en la democràcia perquè segurament era el que millor li venia per arrelar la corona. Que és un personatge que serà un estrateg, que mirarà pels seus propis interessos? Crec que és una cosa evident. I sobre la valoració del paper del rei en el 23F, necessitaríem tota la informació i tota la informació no existeix, perquè hi ha arxius i documents que han desaparegut.

E: S’han perdut! (Somriu).

M: De la nit al dia, que curiós. I l’endemà, el 24F, hi va haver una Junta de Defensa en què s’havien d’escoltar unes cintes i ja no hi eren totes.

Per tant, a partir d’aquí, és evident que nosaltres el que hem fet és l’adaptació de la novel·la de Cercas sobre com va funcionar el cop d’Estat i com activament hi van participar tots els personatges. De la mateixa manera, crec que és molt evident que el posicionament del rei és molt ambigu, segons la informació que hi ha. Ara, ell va tenir una sèrie de suports als quals es va agafar molt fort perquè, fins i tot, es prenguessin algunes decisions una mica empeses per ell.

E: I sobre el que sembla suggerir la pregunta que vostè ha fet respecte al rei, l’Alberto Rodríguez és molt específic: la sèrie està basada en el llibre de Cercas. D’altra banda, les teories que pot haver-hi al voltant del rei, està explicat amb un rigor històric molt seriós.

El que no treu que la gent que vulgui sospitar altres coses, fins i tot després d’haver vist la sèrie, pot continuar sospitant el que vulgui.

Eduard Fernández SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

I dirien que personatges com Carrillo o Suárez, que s’amollen al que hi ha, segueixen presents a la política espanyola?

E: No sé si s’amolla. No ho diria així. En tot cas, es prenen decisions molt solitàries i hi ha tres renúncies molt bèsties, pel que els seus se’ls anaven a tirar a sobre. Però ell ja ho sabia.

D’alguna manera, Santiago Carrillo, volent o sense voler, es va immolar amb aquestes tres decisions, però va fer possible la democràcia a Espanya. Però, en aquella època, sense el Partit Comunista no hi hauria hagut una democràcia, hauria estat una democràcia falsa. Per tant, tant ell com Suárez van aconseguir fer això.

Després va passar un home per sobre, anomenat Felipe González, que va passar a buscar els beneficis, que eren tots.