L'Hospital Clínic encara pot empitjorar

Els nous estatuts de l'Hospital Clínic de Barcelona (HCB) no el privatitzen formalment. Però, ai las, fan tot el possible per a que el propi Clínic "es" privatitzi. La Generalitat i el poder clànic del Clínic, no actuen gens subtilment, però molts partits i sindicats no se'n assabenten o ho fan veure. Algunes associacions teòricament interessades en sanitat no en parlen. Com els hi passa a les oques amb les faves, l'embocament forçat de subvencions no les deixa dir res. Quant a la Generalitat, aquí, a Reus i de fet a tota Catalunya, n'és còmplice necessària i activa, a més d'obrar amb gust i ganes, en ser la mare d'uns ous ben podrits.

Respecte a la privatització del Clínic, uso la semànticament buida partícula passiva reflexa "es" amb intenció en realitat clarificadora, perquè es tiren pedres i s'amaguen les dos mans.

La Generalitat i el clan de poder del Clínic voldrien liquidar ara mateix a aquell hospital com a ens públic, malgrat que és com va néixer, per antonomàsia, i com va ser transferit a un ens públic, dit Generalitat de Catalunya.

Però avui aquesta institució s'ha entregat a si mateixa a poders privats, en particular al totpoderós "sector de negocis sanitaris de CDC". Els recents i poc difosos estatuts del Clínic no ho desmenteixen. Ans el contrari, ho confirmen. Ho fan de manera complicada però indiscutible. Caldrà parlar-ne força.

Consorci amb moltes funcions delegades

En la cúpula del futur consorci hi haurà una majoria de la Generalitat però moltes funcions cabdals són delegades a l'òrgan gestor, en mans de Piqué. Això pot passar quan un govern es vol menjar el poder legislatiu. Així, no queda gens clar que el Clínic no pugui subcontractar activitat assistencial privada, a pesar del que més endavant s'exposarà. De fet el poder suprem, amb una majoria teòrica de la Generalitat pot ser modificat, en la pràctica, des de la direcció corporativa.

A nivell mèdic els metges seguidors de Piqué i una infermeria també dominada per ell, són els poders dominants. Com és notori, al Clínic hi ha el que els francesos anomenen uns "sindicats de la casa" ("syndicats maison") totalment addictes a Piqué. Aquest, se'n pot considerar el pare. Molts metges van signar el seu contracte en els locals del gairebé obligat "syndicat maison", al mateix temps que ingressaven en aquell inefable sindicat. Hi ha un sindicalisme del també anomenat "a la búlgara". A canvi d'aquesta domesticació sindical, els sindicats de metges i els d'infermeres diguem-ne "amics" són els que, segons els singulars estatuts exposats, seran els que escolliran el director mèdic i la directora (normalment és del gènere femení) d'infermeria.

Informe encara sense presentar

Veurem què en diu de tot això l'informe que ja hauria d'haver presentat al Parlament la Conselleria de Salut. Fonts d'aquesta em diuen que al Clínic hi hauria avui uns dos-cents llits tancats. A més, em precisen que és fals que BarnaClínic atengui majoritàriament a pacients estrangers rics. En realitat, la majoria de persones ateses en aquest hospital privat, del que tant poden cobrar metges essencialment fidels a Piqué, procedeixen de la pròpia Catalunya. Són de l'ordre d'un 60 per cent.

Els procedents de l'estranger representen només un 20 per cent, mentre un altre 20 per cent prové de la resta d'Espanya. Vaja, que l'àrea mèdicament desvalguda és Catalunya. De qui és la culpa, diria un babau?

BarnaClínic, afavorida per les retallades

El que més afavoreix a BarnaClínic és el mal funcionament de la sanitat pública, a causa de les retallades de la Generalitat, contra les quals Piqué no n'ha dit mai res i que acrediten els 200 llits tancats del propi Clínic. És un exemple elemental del que en Teoria Econòmica rep el nom de bens suplementaris, antitètic al concepte de bens complementaris. És com si la Coca-Cola pogués fer anar malament a la Pepsi-Cola, per així beneficiar-se'n la citada en primer lloc. Tot plegat és una bogeria insolent.

Ara bé, respecte a tot plegat també hi ha matisos més aviat tranquil·litzadors en el curt termini, com els que revela una revista mèdica, respecte a l'aplaçament de l'entrada en vigor de l'activitat mèdica privada en centres públics catalans. Tanmateix, no val a badar. Les presumptes victòries tàctiques poden tapar desfetes estratègiques. Avui més que ahir, no crec que la Generalitat cedeixi en res de substantiu, en particular respecte al Clínic. Si CDC imposés els estatuts que exposo, i a més alguna elecció important -com la de l'Ajuntament de Barcelona- la seva ofensiva estratègica seria de nassos. Aquí ja ens coneixem tots.

Un singular Hospital Clínic

A totes o gairebé totes les Comunitats Autònomes, hi havia un hospital d'idèntic origen (públic), d'igual nom i amb unes mateixes funcions. Tots ells, menys el d'aquí, van ser integrats en les corresponents xarxes hospitalàries públiques autonòmiques. Aquí no es va fer. El llavors conseller de Sanitat, Xavier Trias, avui alcalde en funcions de Barcelona, n'ha de saber un grapat de coses. En no poder-ho fer ara, situen al Clínic en una posició en que sigui possible efectuar-ho tan aviat com "es" (nou ús de la buida partícula) pugui. Jo podria ser més babau però no més clar.

En els estatuts que la Generalitat ha sotmès a informació pública, totes les pors respecte a l'anada vers la privatització, queden, per un costat, reforçades, i, per un altre costat emmascarades. El poder clànic i corporatiu intern, creat pel director del Clínic, Josep Maria Piqué, queda reforçadíssim. És curiós que, sent molt de dreta, Piqué hagi imposat un llenguatge comparable al del socialisme autogestionari iugoslau. Va fallir molt abans que el seu model territorial. Vaig ser convidat oficial, per raons que no eren gens polítiques, a la Iugoslàvia comunista i ni els seus "minders" (traductors governamentals, de fet membres dels serveis d'intel·ligència i menjadors de coco) gosaven defensar l'autogestió.

Corporativisme no autogestionari

Aquí el corporativisme no és comunista sinó una pura entelèquia artificiosa i sovint ridícula creada pel gran ego de Piqué. No és res de seriós ni utilitari, excepte pel clan dominant que, en ser-ho, compensa la submissió acrítica a Piqué amb sobresous fabulosos a la entitat privada interna BarnaClínic. Això ara no es canvia sinó que s'enllustra. Queda reforçat amb uns preocupants estatuts dels quals no se sap si la versió difosa per la Generalitat n'és la definitiva.

En efecte, la Generalitat, junt amb el seu fidel i singular aliat, Josep Maria Piqué, cent per cent identificat amb CDC, no han cessat ni cessaran mai, en el seu retrògrad intent de privatitzar-lo, per no dir convertir-lo en una seva finca. Ara no han gosat. Però estan creant una aparent confusió jurídica amb la intenció preeminent de convertir-lo en privat, és a dir al seu servei, com un mas està al servei del seu amo.

Una masia, amb amo rural i tot

No uso la comparació frívolament. Fa molts anys que vaig definir la mentalitat de Pujol com la d'amo rural. No sé veure de manera diferent a Josep Maria Piqué, ben acreditat amb el seu conegut i ridícul abús de l'anglès. Els seus comunicats oficials van destinats a "everybody" no pas a tothom, mentre creu que s'ha de tractar a les persones "one by one", no pas un a un, i paro, perquè les seves pallassades podrien omplir pàgines i pàgines. Això, contrastaria amb la seva autarquia gerencial i amb el seu paternalisme instituït. Amb tanta falsa modernitat podem arribar al feudalisme, amb la seva noblesa rural (després cortesana) i els seus serfs de gleva, mai considerats ciutadans. La inclusió comparativa en un o altre estament pot dependre de la identificació amb Piqué, el qual a la vegada, necessita el recolzament d'un quadre de CDC molt més llest i preocupant, Jaume Aubia, etern cap de fet del Col·legi de Metges de Barcelona.

En tot plegat, hi trobem una escandalosa voluntat de poder i de control social, així com desig d'enriquiment. Està amanit de l'ús de mitjans de comunicació social (La Vanguardia més que cap altre) amb finalitat de propaganda permanent i a dojo.

Manar, més que voler curar

És un món força retorçat i molt perseverant. Té més a veure amb la necessitat de gaudir de poder que no pas amb la molt més noble funció de curar, millorant qualitats de vida i sobretot allargant aquesta.

Per part dels polítics que són de la corda de Piqué, és a dir la de CDC, hi ha hagut el pecat de mala baba. Els polítics contraris a CDC no es podien imaginar que hi pogués haver tanta perseverança en el desig de més i més control social partidista (per part de la Generalitat), a l'estil que ja van assolir amb Innova. Palesament forta a les Terres de l'Ebre ben farcides de cacics. Allí el poder polític i el mèdic estan superposats, com en una pasta de les dites milfulles. CDC va somniar en que fos així arreu de Catalunya. Per això, amb Prat i el molt car ajut de la multinacional PricewaterhouseCoopers, es va voler convertir al model Innova (abans lloat fins al ridícul) en el prototip a imposar a tota Catalunya.

L'aparició del conseller Mena i Artur Mas

Em pregunto si la Generalitat no va estar a punt de fer-ho, mentre que, en canvi, no tinc cap dubte respecte a que encara ho està intentant. El primer obstacle fou un meu article, publicat el 25 d'octubre del 2011. Altrament, ¿quants centenars de milers de catalans podrien estar ara portant una pròtesi de genoll defectuosa o caducada des que un model usat en un hospital del holding Innova va ser comprat, després de que, com afirma, negra sobre blanc, un brillant aute judicial, l'avui imputat fabricant o gran venedor fos rebut per, afirma el magistrat competent, el "conseller Mena i el President de la Generalitat, Artur Mas"?.

En el marc d'aquestes realitats, cada dia més aflorades, ¿què no es pot témer que passi en l'estratègic Clínic? Va néixer cent per cent gràcies als diners de tots els ciutadans i ara pot passar a ser -sense pagar ni un duro, sinó que guanyant-ne molts i molts- un singular mas de Josep Maria Piqué, al servei del nefast caos sanitari imposat deliberadament per Artur Mas i el seu "sector sanitari de CDC". La broma és una mica massa pesada.