Generalitat: pla B per la destrucció de la sanitat i contra el Parlament

El conseller de Salut, Boi Ruiz està radiant, després d'haver estat deprimit durant pocs dies. Creu que el seu pla B de destrucció sanitària funciona, després de fallir el Pla A. El nou pla implica la col·laboració política determinant (es calli el que es calli) de la Universitat de Barcelona (UB). Ruiz creu que això va vent en popa. A dia d'avui sembla que té raó. El Parlament català torna a fer un trist paper, marginal i incomparable al propi de totes les democràcies.

Tots els partits catalans, excepte CiU, van votar en contra de que poguessin prosperar aquells plans, tant l'A com el B. Ara sembla que els politics no estan gens angoixats, sinó que més aviat continuen badant i alguns patint. Creuen que pla de destrucció sanitària haurà de passar pel Parlament. Obliden que l'estratègia de CiU és evitar-ho, cosa que intenten fer i per a la qual tenen una inefable línia d'actuació.

Desinterès de polítics en sanitat

Ho aniré explicant amb detall. Però els propis polítics haurien de ficar-s'hi sols, desterrant un desinterès en sanitat que té mínimes excepcions i cap justificació, malgrat ser temes jurídicament i organitzativament complexes. Cal entrar en la seva lògica interna, no pas introduir-hi consideracions, prejudicis i cabòries de base politica.

El Parlament va demanar en concret que la pròpia Generalitat efectués un informe de la clínica privada BarnaClínic, creada i dirigida des de l'Hospital Clínic de Barcelona, on està situada. Precisà que, mentre s'efectuava l'informe, BarnaClínic parés la seva activitat. Aquell informe ja està acabat, sense que, quan s'ha efectuat, es parés cap activitat al BarnaClínic ni s'hagi donat a conèixer el resultat. Sospito que les anomalies que hi puguin haver trobat seran degudament envernissades. És el que sempre ha passat. Ja va succeir amb un magnífic informe de la Sindicatura de Comptes, respecte de l'Hospital Clínic.

No serà una empresa pública

Ara he sabut que CiU evitarà crear una nova empresa pública respecte de l'Hospital Clínic perquè hauria de ser aprovada pel Parlament i precisament CiU vol tot el contrari. Vol privatitzar-lo, lliurant tota seva gestió a la seva actual direcció i sobretot eliminar-hi els controls propis del Dret Administratiu.

Mas vol tirar pel dret, com si es tractessin de mers acords entre la UB i l'Hospital Clínic, ficant-hi una associació, bàsicament de metges, interna al Clínic, que no té res de pública. La dominen els metges privatistes, que són un poder de fet, sense ni un mil·límetre quadrat de base jurídica. Però necessiten un segon ens públic. Serà la Universitat de Barcelona, titular dels terrenys del Clínic i de la Facultat de Medicina de la UB, ubicada en el mateix edifici. Sense la UB no es podria constituir un consorci. Les raons per les quals la UB ho accepta ja se sabran.

La Universitat de Barcelona no és la de Lleida

El pla A fou liquidat per la voluntat de la digna Universitat de Lleida de no voler crear un consorci sanitari a les Terres de Ponent. Hagués implicat suprimir el Dret Administratiu en la gestió del diner públic sanitari, afavorint, per tant, l'arbitrarietat (germana de la corrupció) així com fent imparable la molt desitjada, per Mas, degradació i marginació de la sanitat pública, esdevinguda una beneficència.

Amatent als desitjos del 'sector de negocis sanitaris' de la pròpia CDC, tot plegat és el suprem objectiu de l'actual Generalitat, que vol finalitzar la destrucció final de la sanitat pública catalana, amb caràcter general i com sigui, en aquests temps de necessitats preelectorals de CDC.

El cas fallit de Lleida converteix al Clínic en el model pioner per introduir, per fer dominant la sanitat privada, a tots els nivells, començant per tota l'assistència hospitalària. L'ús de consorcis de manera tan peculiar, incomparable a la concebuda en el seu moment pel legislador, permet recordar la figura jurídica del frau de llei. No hi ha cap dubte de que hi ha base per accions legals mentre que una investigació fiscal del singularíssim BarnaClínic podria resultar ben justificada.

Grans necessitats econòmiques de Mas

Mas vol beneficiar a la concertada i a tota la sanitat privada ja vinculada, per poc que sigui, a la Generalitat. Aquests canvis, o accentuacions de canvis, estan sent imposats en un moment de grans necessitats econòmiques pre electorals per part d'Artur Mas, que acaba de vendre la faraònica seu central de CDC a Barcelona. L'amenaça de Mas de no convocar eleccions el 27-S només s'entén tenint-ho en compte. Qui no ho vegi té un problema de cognició.

Ruiz ha tingut una trobada amb dirigents territorials de la Conselleria on ha expressat el seu radical optimisme respecte al pla B. Ara els seus dos aliats tàctics suprems i imprescindibles, són el director de l'Hospital Clínic de Barcelona, Josep M. Piqué, militant o molt pròxim de CDC, des de sempre, i el rector de citada universitat, Dídac Ramírez, que incomprensiblement és militant de la UGT i potser també del PSC. La UGT assumeix l'actitud de tan singular militant? Si és així, cal començar dient: ai, caram. I el PSC ? L'agosarament de Ramírez pot tenir repercussions respecte a UGT.

Posició del comitè d'empresa

Així, ja en el juny del 2013, el Comitè d'Empresa del Clínic requeria que "la nova forma jurídica que adopti l'hospital ha de garantir la titularitat pública en els àmbits orgànic, administratiu i de gestió". Ho sap Dídac Ramírez? Se li en fot? Si fos així, per què?

Tot aquest enrenou ve del lluny. En efecte, tots els hospitals clínics, de tots els llocs d'Espanya o n'hi havia, van ser transferits fa un grapat d'anys per l'Estat a les Comunitats Autònomes. Aquestes els integraren a les xarxes públiques (com aquí els vuit de l'ICS) a les quals ara pertanyen, com tots els altres transferits. A Barcelona es va obrar de forma diferent. En comptes incorporar el Clínic a aquella xarxa, la Generalitat va assumir, en el 2008, uns estatuts interns provisionals que el deixaven en uns llims jurídics.

Prendre els ciutadans per oligofrènics

Ara l'inefable director del Clínic, Josep M Piqué, diu que "no es pot parlar de privatització quan es reserva la titularitat pública del patrimoni, es manté l'accés públic al ciutadà d'acord amb el contracte amb CatSalut i es planteja que la millora de resultats reverteixi en la pròpia institució". Uns resultats econòmics que, vistos els guanys d'uns pocs privilegiats a BarnaClínic i el desori organitzatiu d'aquest, amb activitats creuades amb el seu pare, el Clínic, sempre han tingui poc o res a revertir. Ja se sap: els guanys són privats i les pèrdues públiques.

El que afirma Piqué equival a prendre als ciutadans per oligofrènics, cosa immanent en Piqué i en Ruiz. Pretenen, amb la insòlita complicitat del rector Ramírez, convertir l'Hospital Clínic de Barcelona en la punta de llança de la destrucció de la sanitat pública. El també Clínic seria en un regal a metges que no pagaran ni un euro. Però que s'han estat enriquint amb cobraments estratosfèrics en el privadíssim BarnaClínic.

El rector Ramírez

Tot plegat ha arribat massa lluny. Ho han fet en el món de la salut, on la tranquil·litat i la ponderació són elements bàsics del bon treball i de l'èxit final. La demagògia grotesca de Piqué i de Ruiz, l'utilitarisme politiquer de Mas (per dir-ho angelicalment), el secretisme probablement interessat del rector Ramírez, especialista en gestió autocràtica, no poden triomfar. Serà molt fàcil si els polítics intenten entendre una mica els temes de gestió sanitària i la seva lògica transcendència en termes socials generals.

S'han d'ocupar, amb seriós afany reformador, per no dir refundador, de quelcom de determinant respecte a tots els ciutadans i a tota la gestió de la Generalitat. Posant tanta maldat i tantes necessitats polítiques opaques en la sanitat, Mas va cometre un gran error. Equivocar-se ha estat i és un vici molt lesiu. És el pitjor president de la Generalitat.

Sanitat i la corrupció generalitzada

He escrit que el pervers escàndol Pujol no va ser només un tema familiar. Solament es pot entendre descrivint-lo com un mal que es generalitzà a Catalunya sota el pujolisme i pel pujolisme. Hi ha la forta possibilitat de que l'existència real i efectiva d'aquell sistema -amb una vessant familiar, però solament una vessant- acabi acreditant-se, mitjançant el tipus de gestió generalitzada de la sanitat catalana. No ho escric de passada.

Persones implicades ho admeten en privat. Els professionals sanitaris honestos -que són majoria- haurien de ser els primers en no voler ser tacats, sinó poder dur a terme la seva feina sense estar rodejats dels que ara els dominen, en uns llocs més que a altres i sempre des d'unes cúpules que no valen res.

El concepte de consorci criminal

Fa molts mesos que vaig esmentar el concepte, de dret positiu espanyol, de consorci criminal. També m'agradaria afegir-hi el concepte de redempció i de reinserció social, ben constitucionals. Però els personatges que avui dominen la sanitat fan difícil oblidar-los o perdonar-los.

En tot cas, tinc la certesa de que l'immens escàndol sanitari acabarà en un ball de bastons que afectarà a un sistema que no hi ha per on agafar-lo. Ja està danyant a un personal sanitari i a uns pacients que no hi tenen cap culpa, ans el contrari.