Nou pla de la Generalitat de destrucció sanitària

Fracassat el primer pla de liquidació de l'Institut Català de la Salut (ICS) mitjançant la creació de quatre consorcis provincials, la Generalitat ha decidit tornar a intentar-ho a través de la legalització formal i definitiva del Barnaclínic (BC), ens privat dins de l'Hospital Clínic de Barcelona (HCB).

Tot seguit, la Generalitat intentarà generalitzar aquest avui confús model a tots els hospitals públics i a tots els hospitals de pagament públic, en el grau que sigui (l'antiga XHUP, avui ampliada i rebatejada SISCAT) segons he sabut en fonts molt properes al conseller Boi Ruiz.

Fracassada la via 'provincial'

Els intents de crear un primer consorci a Lleida van ser molt intensos. S'hi van trencar les banyes. La Generalitat va prometre el que ni tenia. Decidiren un atac província a província malgrat, el tradicional rebuig per part l'independentisme d'aquest terme i d'aquesta divisió administrativa, que, en canvi, és ben viva en el nacionalisme basc.

En fracassar, ha optat per un pla B que molts sospitàvem que existia. Mas. Mas-Colell i Ruiz no tenen ni una mínima idea ni un minúscul interès per la organització sanitària ni per la salut dels ciudatans. Volen destruir l'Estat del benestar, tan com puguin i més. Això és paral·lelament al seu gran interès per millorar el finançament del seu partit.

Amb seu fracàs en la via destructora que havia de començar per Lleida, la Generalitat ha perdut aquell 'round' però, com molts ens temíem, n'ha iniciat un altre.

Obstinació interessada de Mas

En cap tema la Generalitat ha estat tan obstinada, tan opaca, tan mentidera, ni ha causat tan mal. Ha tingut un conseller insolent que ha usat vilment el repugnant aparell de propaganda mediàtica de la Generalitat. En podria escriure no pas un llibre sinó una enciclopèdia.

Ara bé, d'entrada és culpa de la Generalitat que l'Hospital Clínic de Barcelona (HCB) -i no parlem de la seva ben privada Barnaclínic- estigui jurídicament en uns llims jurídics. També hi ha jugat la voluntat privatitzadora de l'inefable director de HCB, del tot identificat amb CDC. Res no ve d'ahir. N'hi ha prou amb una precisió: el HCB és l'únic hospital clínic de tota Espanya, que no va ser transferit primer a l'INSALUD i després a les Comunitats Autònomes. El passat gener la Universitat de Barcelona, ens també amb la seva part de culpa, va exposar com el HCB es veu a si mateix.

Confusió jurídica respecte el Clínic

Avui, la Generalitat es vol aprofitar la confusió jurídica que ella mateixa ha creat, deliberadament. Nascut com a intrínsicament públic, el HCB va ser transferit a la Generalitat, mentre l' Ajuntament es retirava en el 1986, signant un acord definitiu de separació en el 1998. La primera Universitat de Barcelona (UB) hi continua, fent el paper de trista figura, malgrat ser propietària del terrenys i que el HCB sigui el seu hospital universitari.

L'Ajuntament de Barcelona, permet que cada any l'HCB posi en el seu balanç, crec que amb finalitats maquilladores, un deute de l'Ajuntament envers l'HCP de 121 milions d'euros. No crec que aquest deute existeix, com tampoc existiria un altre de 40 milions que s'atribueix a un deute per part de Comunitats Autònomes i que no tindria suports comptables. Un informe de la Sindicatura de Comptes ho va posar de relleu. Aquest i molts temes haurien de merèixer una aclaridora consideració en la campanya municipal que està al caure. Realment hi ha moltes opacitats de gran interès ciutadà.

La universitat i la privatització

Potser seria hora que la UB reaccionés contra la privatització sanitària, com feliçment ho va fer la Universitat de Lleida, amb una nota dient que no aniria contra el Parlament de Catalunya. Aquest es pronunciar contra aquell consorci i també contra el fet que BC continués la seva activitat mentre no es fes un informe sobre la seva activitat. Aquest informe encara no s'ha lliurat al Parlament.

Si la UB seguís el camí de la Universitat de Lleida, es pararia la maldat de la Generalitat i, a més, resultaria que el consorci privatitzador de l'HCB seria impensable, des del seu inici. En efecte, en el punt 6, apartat 2 de la proposta d'estatuts del temible futur consorci privatitzador de l'HCB hi apareix que en l'òrgan rector d'aquest hi haurà deu representats de la Generalitat, quatre de la UB i tres de l'Associació de Coneixement Clínic, un clan de poder, sense cap base ni funció institucional ni tan sols pública, com la tenen els sindicats, muntat pel director de l'HCB, l'inefable Piqué. Per a formar un consorci calen un mínim de dos ens públics, cosa que òbviament no és aquella associació de Piqué. Si la UB sortís del projecte de consorci amb l'HCB el problema quedaria resolt.

Autocràcia i bons sous

BC és la base del poder autocràtic de Piqué a l'HCB i dels bons sous d'uns quants, precisament perquè són triats per a treballar en el centre privat BC, beneficiari de mil diguem-ne privilegis per part de l'HCB. Una anàlisi detallada del balanç d'aquest pot resultar sensacional. Segons el darrer informe de la Sindicatura de Comptes (2009). BC ha tingut molts anys de pèrdues i aquell en que tingué més beneficis foren de només 400.000 euros. La rendibilitat per HCB és mínima. Pels metges escollits per Piqué la cosa pot ser ben diferent.

En canvi, en el 2012, BC pagà a altres empreses una mica més de set milions d' euros. Això mostra com els beneficiaris poden ser, més que ningú altre, els metges que, lògicament, són la guàrdia pretoriana del poder omnímode de Josep M. Piqué. Hi ha un creuament d'activitat entre l'HCB i la ben seva BC que fa caure d'esquenes.

Una bona auditoria, que entrés en el funcionament de l'HCB i de BC resultaria insuportable. Així, em diuen que una gerent de BC guanyava tant com el de l'HCB. En tot caldria una fiscalització de veritat i constatar si els preus són de mercat o no. Era difícil saber-ho perquè durant anys a la privada BC ha imperat el dret mercantil, certament, com ara el sector de negocis de CDC voldria que passés a ser en tota la sanitat fins ara pública.

Queixes de la sanitat privada pura

Tot plegat és tan inefable que l'Associació Catalana d'Entitats de Salut (ACES), l'entitat empresarial de la sanitat privada pura, ben diferent de les dues patronals que han florit a l'ombra de la Generalitat (com la que va presidir Boi Ruiz) va presentar una denuncia contra BC. Va argumentar que les privades pures eren víctimes de competència deslleial.

Si el rector de la UB estès d'acord amb la barbaritat que encarna BC, ho hauria de dir, i si no hi estès hauria d'obrar de manera diferent. A més, cal recordar que la UB està a punt d'elegir un nou rector. L'actual no es presenta a la reelecció. El nou rector potser potser no seria tan agosarat ni tan poc transparent, ni tan poc respectuós, com sembla ser-ho l'actual en relació a qui, dintre de ben poc, el substituirà. Sembla que el rector que està al caure seria millor que l'actual. Caldrà parlar-ne més, esperant que els òrgans rectors actuals, puguin saber on s'estan ficant. A Lleida, la universitat va reaccionar molt bé.

Josep M. Piqué i Jaume Aubia

Les fonts em diuen que si l'HCB porta a terme el que volen Mas, Mas-Colell i Boi Ruiz amb el recolzament entusiasta del director del Clínic, Josep M. Piqué, i del totpoderós Jaume Aubia, etern home fort del Col·legi de Metges de Barcelona, aviat assoliran la privatització de molts hospitals. Aubia acaba de ser, ai las, distingit amb el premi Josep Trueta, il·lustre metge que vaig tenir l'honor de conèixer bé. Realment Aubia no és un altre Trueta, medicament ni sobretot humanament.

Si la nova operació destructora triomfés, en tots els hospitals públics i en els concertats (concepte ara acabat d'ampliar) hi hauria dues portes d'ingrés, una pagant i l'altra no. L'equitat, objectiu bàsic de la sanitat pública arreu, quedaria morta i enterrada. Si Ruiz o CDC continuessin manant, el que ara era una sanitat pública universal de qualitat s'anirà deteriorant, per passar a semblar-se el que havia estat la beneficència. Els que puguin pagar-se un dels molts Barnaclínic, o bé demanar un crèdit per a pagar-lo, ho faran. Els altres poden arribar abans a cementiri. No tindrem equitat ni tan sols respecte la pèrdua de qualitat de vida i de la mort, sinó un 'apartheid' sanitari, entre els molt rics i els altres.

Respecte a aquest nou camí privatitzador, Jaume Aubia, aliat de sempre de Piqué i molt més llest que aquest darrer, espera atraure capital de fora, en particular dels Emirats del Golf. No hem d'oblidar que en la privatització del sistema i en tota la regressiva política sanitària de la Generalitat només hi han destacat, per la seva duresa, per la seva ambició i per la seva capacitat estratègica i pràctica, l'avui pluriimputat Josep Prat i Jaume Aubia. Són els més temibles. Ningú se'ls pot prendre en broma.

El cas d'hospitals de París

L'entrada a la sanitat de capital dels Emirats ja ha passat, amb efectes pèssims, en hospitals de París. En el punt de mira immediat de tot plegat, fet que no és gens menor, hi ha el Sant Pau i l'Hospital del Mar, ambdós de Barcelona. Quant a la possible taca d'oli que poden representar l'HCB i BC, cal recordar que l'Hospital de Sant Pau és una fundació, amb l'Ajuntament i l'Arquebisbat de Barcelona, així com la Generalitat. També cal esmentar el Parc Sanitari Hospital del Mar que té com centre universitari la Universitat Pompeu Fabra.

Ja hi ha consorcis en els hospitals de Vic, Terrassa, entre altres. Amb modificacions aparentment lleus dels seus estatuts, Boi Ruiz podria dir que la privatització sanitària ja estaria encarrilada. El sector dels negocis sanitaris de CDC ho celebraria, no pas amb cava, sinó segurament amb xampany 'Veuve Clicquot'. Aquest sector té com objectiu desterrar el dret administratiu del control dels molts milions d'euros de la sanitat fins ara pública. L'abandó del dret administratiu implicaria una major facilitat per a negocis opacs, com tothom sap. Passen per la Conselleria de Salut el 40 per cent del pressupost català i per l'ICS uns 2.700 milions d'euros.

Desesperació de Mas i del sector de CDC

Tot plegat sembla de bojos. Però, en el curt termini, va de desesperació. N'hi ha de dos tipus. La del econòmicament potentíssim 'sector de negocis de sanitat de CDC' i la desesperació pròpia de Mas per a aconseguir més finançament, pel 27S, dia d'unes eleccions decisives. Les voldria guanyar, però que a dia d'avui està abocat a perdre-les.

La Generalitat està disposada a imposar, en els hospitals públics purs -els vuit transferits per l'Estat- i també en de l'antiga XHUP (esdevinguda SISCAT), que hi hagi dues portes d'entrada. La dels usuaris de la pública i la dels de pagament, com ja succeeix en l'HCB. Realment cal ser molt agosarat per anar per aquest camí. El seu mer enunciat m'ha causat vergonya aliena.

La Vanguardia callarà

Les possibilitats d'impedir-ho són raonablement bones. Una investigació judicial, o del tipus que fos, de l'HCB i de BC podria trobar-hi petroli. En un país normal n'hi hauria prou amb bones informacions periodístiques. Però d'evitar-ho ja se'n encarrega Mas, amb els mitjans mal anomenats públics i amb els subvencionats. A més, pel que fa a La Vanguardia cal destacar que Aubía i Josep Caminal, aquest amb la curiosa funció de 'director general de la Presidència' (del Grup Godó) estan tan units com les genives i les dents. Quant al silenciós Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Jaume Aubia, des de fa molts anys president de fet d'aquest col·legi ja li dirà que ha de fer, o no fer.

No varia la voluntat destructiva

Fa molts decennis que escric sobre política, cultura i en general la societat catalana, així d'infinitat de temes de política espanyola i particularment internacional. Ara bé, aquesta nova barbaritat ha aconseguit deixar-me bocabadat. Certament, tenen més nassos que vergonya.

En síntesi, de la voluntat de destrucció de la sanitat catalana, per part de Mas i del seu sector sanitari, es pot dir el que durant segles es va afirmar de l'energia: que no es creava ni es destruïa, sinó que només es transformava. Finalment, arribà Einstein i la seva teoria de la relativitat i tot va haver de ser matisat.

Després del 27S caldria que les reiterades potineries de la Generalitat se'n anessin a la galleda de les escombraries. També caldrà tenir present que la Universitat de Lleida hi haurà contribuït. Quant a la primera Universitat de Barcelona, usant una frase anglosaxona, podem dir que "el jurat està deliberant". El que passi respecte a tot el conjunt depèn del que ara faci la UB. La pilota està en el seu terrat. En menor grau també hi ha molt a fer amb una acció judicial, com va passar a Madrid, accions cíviques i que alguns mitjans de comunicació cerquin la veritat. Pel que fa al Parlament, veurem si es deixa trepitjar o no. És relativament fàcil trobar i exposar bunyols immensos respecte a l'Hospital Clínic i Barnaclínic. Ànims.