colegio

Els autors de l'estudi, que porta per nom “Aproximació al risc sobirà d’un Estat català”, han desenvolupat una avaluació del “rating” creditici d’una hipotètica Catalunya independent. El treball dels economistes, Joan Elias i Joan Maria Mateu, es presentarà aquesta tarda en el marc dels actes que desenvolupa la Comissió d'Economia Catalana del Col·legi d'Economistes de Catalunya.

Per realitzar l'estudi, s’han basat en la metodologia aplicada per les principals agències de “rating”. El risc sobirà d'un estat independent s'emmarca dins d'un concepte més global, com és el de risc de país o country risk, i és el que assumeixen els creditors internacionals en prestar diners a un estat independent o a una entitat avalada per un estat independent. Segons les qualificacions d’S&P els “ratings” van d’AAA a CC, amb molts nivells intermedis. Per sota de BBB- es considera que el risc és excessiu: és el que s’anomena bo “porqueria”.

En l’actualitat els valors emesos pel Govern de Catalunya són BB, és a dir, bons porqueria. Això implica que Catalunya no té accés al finançament exterior. Segons els autors de l’estudi “si Catalunya tingués un tracte fiscal similar al del País Basc o Navarra, no tan sols no tindria actualment problemes de finançament de cap mena, sinó que, a ben segur, gaudiria d'una qualificació de, com a mínim, la d'aquestes comunitats autònomes”. Ara, Catalunya depèn financerament de les normes que en matèria de finançament autonòmic dicti el Govern espanyol i de les transferències discrecionals de fons rebudes des del Govern espanyol a través de mecanismes con el FLA (Fondo de Liquidez Autonómico) o del PPP (Plan de Pago a Proveedores). El marge de maniobra de la Generalitat de Catalunya en matèria de finançament és pràcticament nul.

Elias i Mateu estimen que una Catalunya sobirana tindria una qualificació d’A , set nivells per sobre de l’actual. Parteixen de la hipòtesi que el procés serà ordenat i negociat amb l’Estat espanyol. A partir d’aquí, i utilitzant les fonts estadístiques disponibles, elaboren una anàlisi anàloga al que una agència de “rating” desenvoluparia per a avaluar la qualitat creditícia de l’emissor institucional. S’examinen cinc àrees d’avaluació:

1. ESTRUCTURES D’ESTAT

Catalunya estaria suficientment preparada per a assolir la sobirania amb plenes garanties i complint els mínims requisits per gaudir d'una qualificació satisfactòria. Compta ja ara mateix amb una eficient, tot i que incompleta, base d'estructures d'estat. Necessitarà completar aquestes estructures per a gestionar els assumptes de responsabilitat pública amb eficiència. D’altra banda, disposa d’un parlament elegit democràticament i d’un Govern que gestiona les funcions públiques. L'Administració de la Generalitat de Catalunya està plenament consolidada i organitzada.

2. ESTRUCTURA ECONÒMICA

El potencial econòmic del país està fora de dubtes. La renda per càpita catalana se situa en la banda alta europea i els beneficis de la sobirania fiscal la reforçarien. L’economia catalana està suficientment diversificada i presenta una evolució tendencial estable i creixent, més enllà de la crisi global dels darrers anys.

3. SECTOR EXTERIOR

La capacitat de compra i pagament internacional del país es preveu que millori en una Catalunya independent. Les limitacions estadístiques (manca de balança de pagaments i de dades de la posició exterior catalanes) dificulten força l’anàlisi d’aquesta variable. Tot i així, els autors consideren que la demostrada capacitat exportadora catalana i l’avantatge que suposaria no tenir que transferir a la resta de l’Estat l’actual volum de recursos suposarien una millora respecte al nivell actual.

4. FINANCES PÚBLIQUES

Una Catalunya independent tindria un saldo positiu en el sector públic i un deute públic per sota de la mitjana europea. El guany fiscal anual per la independència s’estima en almenys un 5 % del PIB, gràcies a la desaparició del dèficit fiscal amb l’Estat espanyol. D’altra banda, sumant el deute públic català (autonòmic i local) i el corresponent a la part assumida de l’Administració central espanyola, el resultat seria d’un deute públic al voltant del 74 % del PIB.

5. POLÍTICA MONETÀRIA

La continuïtat de Catalunya dins de l’euro asseguraria una alta nota en l’apartat que avalua l’adequació i la flexibilitat de la política monetària. Els autors parteixen de la base que, si més no passat un període transitori, Catalunya formaria part de la zona euro. Tot i que hi hauria altres opcions, aquesta es considera la més probable.

..

No cal dir que si Catalunya tingués un tracte fiscal similar al del País Basc o Navarra, no

tan sols no tindria actualment problemes de finançament de cap mena, sinó que, a ben
segur, gaudiria d'una qualificació de, com a mínim, la d'aquestes comunitats
autònomes. La qualificació creditícia d'una Catalunya independent, consolidada com
un estat nou d'Europa, membre de la Unió Europea, seria per lògica encara millor,
doncs l'economia de Catalunya és significativament més potent i diversificada que la
d'aquestes comunitats autònomes especials.