El procés constituent - inf 10
Aquest informe té per objecte analitzar el procés que caldria obrir a Catalunya en cas de constituir-se en estat propi i independent, per a la seva plena institucionalització d‘acord amb estàndards democràtics altament exigents
La pràctica totalitat de les experiències comparades que poden servir de referència en aquesta matèria coincideixen que aquest procés s‘ha de desenvolupar segons determinades condicions (essencialment, garanties democràtiques, llibertats, participació i pluralisme) i ha d‘incloure certs elements procedimentals que són imprescindibles per assegurar que la nova Constitució expressa adequadament la voluntat popular (bàsicament, eleccions constituents, aprovació parlamentària de la nova Constitució i ratificació en referèndum), malgrat que després cada procés en contingui d‘altres i es desenvolupi de manera diferent, atenent el context i les circumstàncies de cada cas.
2. La fase prèvia al procés constituent: la creació del nou Estat
2.1. La creació d‘un nou Estat en un escenari de col·laboració
tant la Generalitat com l‘Estat espanyol accepten negociar lleialment per fer efectiva la voluntat expressada democràticament per la ciutadania de Catalunya, en el seu cas, de constituir un estat propi i independent.... Aquest és l‘escenari que es correspon amb un context de plena normalitat democràtica
Aquesta situació, malgrat que parteix del fet que l‘Estat no ha autoritzat o consentit la celebració de la consulta popular, no es pot descartar completament, encara que sembli paradoxal. En efecte, la voluntat expressada a través d‘unes eleccions –especialment si les
forces polítiques a favor de la creació d‘un nou Estat independent obtinguessin una àmplia majoria– podria fer reconsiderar la posició de l‘Estat, especialment perquè el posaria davant d‘una situació de fet, que s‘hauria produït sense la seva aprovació ni consentiment, a la qual s‘hauria, però, de trobar una solució democràtica i respectuosa amb la voluntat expressada per la ciutadania, que és l‘enfocament adequat en un estat democràtic per resoldre els conflictes polítics. La pressió a favor d‘una solució democràtica, una vegada produïda
aquesta situació, podria venir també de la Unió Europea, per mitjans diversos, ja que la Unió estaria interessada molt probablement en una resolució ràpida i satisfactòria de la situació, tant per motius polítics com, sobretot, econòmics.
declaració solemne a favor de la creació d‘un nou Estat independent a la qual s‘ha fet referència, realitzada en el seu cas pel Parlament (o pel Govern amb el suport del Parlament) després d‘unes eleccions que haguessin adquirit caràcter plebiscitari i on haguessin obtingut majoria les forces favorables a aquesta opció
incloent-hi si escau una apel·lació a la mediació internacional i a la Unió Europea
El final d‘aquest procés seria la proclamació de la independència, acordada amb l‘Estat i acceptada per la comunitat internacional.
A partir de la proclamació de la independència s‘obriria el procés pròpiament constituent, que conduiria a l‘aprovació d‘una Constitució per Catalunya
2.1.2. La fase prèvia: de la decisió política a favor de la creació del nou Estat fins a la proclamació d‘independència
En segon lloc, s‘ha de notar que en aquesta fase resultarà decisiva la mobilització ciutadana i la participació activa de la societat civil, en diverses direccions, tant per obrir el procés com per pronunciar-se sobre els diversos aspectes que s‘hi presentaran. Serà important en aquest sentit que es mantingui la màxima sintonia possible entre els moviments ciutadans a favor del procés d‘independència –que no seran homogenis i poden expressar posicions i interessos diferents– i les institucions que condueixin el procés, que potser hauran de negociar i transaccionar qüestions en algun sentit que no resulti del tot coincident amb el sostingut pels moviments populars. En tot cas, serà decisiu que no es produeixi cap divergència entre la societat civil activa i mobilitzada i les institucions, cosa que, si es produís, a més d‘introduir dificultats afegides a un procés per si mateix prou complex, podria comportar problemes de legitimació política. D‘altra banda, és molt important també assegurar el respecte de les minories discrepants, que expressin posicions de sectors polítics i socials diferents de les majoritàries, contràries al procés d‘independència. Aquests sectors –que tampoc seran homogenis i que poden representar interessos i posicions també diversos– han de gaudir plenament del dret d‘expressar-se i de participar en el procés, sense exclusions ni limitacions. En cas contrari, a banda de constituir una vulneració inacceptable dels drets fonamentals i del caràcter plenament democràtic que ha de tenir el procés en tot moment, s‘alimentarien els arguments contraris al procés d‘independència, tant
a l‘interior de Catalunya com a Espanya i a l‘escena internacional, i es produirien problemes de legitimació política que podrien perjudicar-lo greument.
En aquesta fase prèvia caldria preparar les decisions bàsiques sobre la regulació del procés constituent, d‘una banda, i d‘una altra, sobre el dret aplicable transitòriament en aquest període, fins que la futura Constitució catalana prengués les determinacions que considerés oportunes.
una llei aprovada pel Parlament de Catalunya que hauria d‘aprovar-se com a llei constitucional provisional, hauria de regular també l‘adaptació del sistema institucional català a la nova situació i hauria de contenir les previsions bàsiques sobre el règim provisional aplicable fins al moment en què s‘aprovi la nova Constitució
2.2. La creació d‘un nou Estat en un escenari de no-col·laboració
Aquesta situació es pot produir si després de la consulta, amb un resultat favorable a la independència, l‘Estat no s‘avé a negociar per implementar aquest resultat; o bé si, després d‘unes eleccions celebrades en clau plebiscitària, es produeix una declaració solemne del
Parlament a favor de la creació d‘un estat independent i l‘Estat no accepta l‘oferiment de negociacions realitzat per la Generalitat.