La sala de festes de la Diagonal que va canviar el nom de l'entrepà mixt per sempre

Pa de motlle, pernil cuit o york, formatge i mantega. No, això no és la llista de la compra, ni de bon tros. Són quatre aliments que, per si sols, són bons, però molt millor si es combinen. Formen una combinació guanyadora.

Es posen el pernil i el formatge sobre una llesca de pa i se'n superposa una altra. S'unta mantega a les tapes i es torra uns segons en una planxa o torradora. Simple, però un plat deliciós. Així es fa un entrepà mixt, encara que a Catalunya estaríem descrivint un bikini. 

Oci pioner

Aquesta anomalia lingüística té un culpable amb nom i cognoms. Es tracta d'un establiment que va revolucionar la nit barcelonina a mitjans del segle XX i que va deixar una empremta inesborrable.

La Sala Bikini, a la ubicació que va ocupar entre 1953 i 1990 Cedida

Per entendre el fenomen cal viatjar a 1953. L'Avinguda Diagonal de Barcelona començava a destacar com a eix de la burgesia i allà va obrir les portes la mítica Sala Bikini.

El gimnàs favorit dels famosos a Barcelona: 16.000 metres quadrats de pur luxe

Aire internacional

El local no era una simple discoteca convencional. Els propietaris volien importar l'estil de vida americà i europeu a una ciutat que encara es despertava de la grisa postguerra.

Imatge d'un concert a l'històrica Sala Bikini de Barcelona Cedida

Oferien terrassa a l'aire lliure, música moderna i el primer minigolf de la ciutat. Tot aquell recinte respirava una modernitat inaudita per a l'època i atreia l'elit local.

Censura franquista

L'oferta gastronòmica també pretenia ser cosmopolita. Els amos van decidir servir el famós croque-monsieur francès, un entrepà calent de pernil i formatge gratinat, molt popular als bistrós de París.

Croque-monsieur Wikipedia

Tanmateix, van topar amb la realitat política del moment. El règim franquista veia amb mals ulls els estrangerismes a les cartes dels restaurants i fomentava l'ús del castellà.

Solució enginyosa

Fer servir noms francesos o anglesos podia comportar problemes legals o multes. Davant la impossibilitat de retolar-lo amb el seu nom original, es va optar per una drecera pragmàtica.

El personal i la clientela van començar a demanar l'entrepà de la casa. En estar a la Sala Bikini, la comanda va derivar ràpidament en "l'entrepà de Bikini" o, simplement, "un bikini".

No ho sabies: aquesta és la paraula catalana que s'utilitza per dir que una persona és ximple

Efecte contagi

La qualitat del producte va fer la resta. Aquell entrepà calent, torrat a la planxa i amb el formatge fos, es va convertir en el mos preferit de l'alta societat que freqüentava la sala de ball.

La Sala Bikini era l'epicentre de la modernitat i tot el que hi passava era imitat. Els clients van començar a demanar "un bikini" a altres bars de barri per pura inèrcia.

Marca vulgaritzada

Els hostalers de tot Barcelona, ràpids de reflexos, van captar la tendència. Per semblar tan moderns com el local de la Diagonal, van començar a escriure "Bikini" a les seves pròpies pissarres.

Va passar un fenomen de vulgarització de marca, igual que amb el Kleenex o el Danone. El nom comercial de l'establiment va acabar devorant el producte genèric a tota la regió.

Llegat viu

Amb el pas de les dècades, la paraula es va assentar en el vocabulari català. Avui és un terme acceptat i estandarditzat, desvinculat totalment del local nocturn per a les noves generacions.

Un concert a la icònica Sala Bikini de Barcelona Cedida

La Sala Bikini ha sobreviscut i segueix al número 547 de la Diagonal. Pocs saben que, en berenar, reten un homenatge inconscient a aquella pista de ball inaugurada el 1953.