Fran, maquinista del tren de Gelida accidentat: "No sé com vaig sobreviure"
El professional ferroviari assegura que el mur de contenció no va caure al seu pas, ja que estava sobre la via abans del xoc, i considera que "si la seguretat es perd, un tren no hauria de circular"
Contingut relacionat: El tren de Gelida només va tenir 5 segons per frenar abans de xocar contra el mur caigut
Fran G. va ser un dels quatre maquinistes que estaven al comandament del tren de Rodalies que, dimarts passat a la nit, va xocar contra un mur de contenció caigut sobre les vies a les proximitats de Gelida (Barcelona). Un accident en el qual va morir un dels seus companys en pràctiques i van resultar ferides altres 37 persones.
Ell mateix va ser una d'aquestes víctimes, en patir una luxació al colze esquerre, un tall a la barbeta on li van aplicar sis punts de sutura, i hematomes i "esgarrapades no greus".
Tres dies després del succés, aquest professional ferroviari assegura estar millor de les seves lesions. I en un document al qual ha tingut accés Crónica Global, relata com va viure el tràgic sinistre. "No sé com vaig sobreviure", reconeix.
"El mur ja estava sobre la via"
En el seu escrit, Fran explica que el tren va impactar contra el mur que, segons assegura, ja s'havia desplomat "sobre la via": "No és que caigués just quan passàvem, perquè si no, m'hauria aixafat a mi primer, en estar al costat més proper".
La seqüència dels fets, segons la seva narració, va ser així: "Quan els quatre maquinistes vam veure el mur (de nit, amb molt poca visibilitat), F.H.J. va frenar. Ell estava de maquinista en formació (becari a Renfe, però amb experiència com a maquinista en una empresa privada de mercaderies). Va ser tot molt ràpid".
Tot seguit, Fran G, creu "recordar" haver vist, per ordre: "El mur a la via a uns ¿100 metres? I, tot seguit, l'actuació del fre" per part del maquinista mort, "veure el velocímetre" i els seus altres dos companys, "i quedar-nos tots petrificats quan vèiem que l'impacte seria en dos segons".
"No hi havia res més a fer, llevat que el cervell t'obliga a tancar els ulls just en el pitjor moment", afegeix.
Defensa del maquinista mort
Aquest maquinista de mitja distància explica a continuació com va quedar atrapat entre les restes del vagó; l'angoixa viscuda durant tot el temps que va esperar fins ser rescatat, i el pesar que li ha produït la mort de F.H.J., de qui diu que "en els seus últims moments, va fer tot el que estava a la seva mà".
També mostra el seu agraïment als bombers pels treballs de rescat: "Us dec la vida".
Fran G. continua el seu relat explicant el seu trasllat a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, on va ser tractat de les seves ferides i, l'endemà, donat d'alta, abans de tornar a València a la tarda.
"Si la seguretat es perd, un tren no hauria de circular"
Finalment, el maquinista exposa una "aclariment" per a "la gent que no és del sector ferroviari". En la mateixa, explica que del "manteniment de la via, reparació, auscultació, gestió de circulació de trens, etc, s'encarrega Adif". I que les operadores, com Renfe, "s'encarreguen de transportar viatgers o mercaderies, principalment".
Per tot això, al seu judici, si cau "un mur de contenció, un arbre o pedra" i es produeix un accident, no és la seva responsabilitat, "ja que no és qui administra la infraestructura".
"Seria absurd, per exemple, culpar el conductor d'un cotxe que en una corba a 120 es troba una pedra gran i mor", afegeix.
I conclou afirmant que "un dels tres pilars del Reglament de Circulació Ferroviària és la seguretat; si aquesta es perd, el tren no hauria de circular fins que ho torni a ser, pel bé de tothom".
