Xavier Lleonart, portaveu de Metges de Catalunya: “Ens unim a la lluita nacional, però volem gestos a Catalunya”
El sindicat de metges continua apel·lant a la negociació a les administracions per aconseguir un estatut propi
Notícia relacionada: Metges de Catalunya s'uneix als sindicats nacionals per lluitar per un estatut propi
Metges de Catalunya (MC) va pilotar el moviment per un conveni mèdic, i ara ha decidit fer un pas més en el seu pols amb les administracions públiques i portar la seva reivindicació més enllà de l'àmbit autonòmic. El sindicat s'ha sumat a un front comú d'organitzacions mèdiques estatals per exigir millores urgents en les condicions laborals dels facultatius, sense renunciar per això a les seves pressions a la conselleria.
En una roda de premsa, MC ha anunciat que s'uneix a un conjunt de sindicats mèdics estatals per lluitar per la millora de les condicions laborals del col·lectiu facultatiu recollides en l'Avantprojecte de Llei de l'Estatut Marc impulsat pel Ministeri de Sanitat. L'objectiu és reforçar la pressió per aconseguir un marc propi i específic.
Tot i aquest pas cap a una acció coordinada a nivell estatal, el sindicat català subratlla que no abandona el front autonòmic. En conversa amb aquest mitjà, el portaveu de MC, Xavier Lleonart, insisteix que la Generalitat continua sent la principal responsable de les condicions laborals dels metges catalans i l'interlocutor clau del conflicte.
Vaga
En aquest context, Metges de Catalunya ha convocat dues noves jornades de vaga mèdica els propers 14 i 15 de gener al sistema públic i concertat català. Aquestes mobilitzacions se sumen a les accions impulsades al llarg de l'últim any per forçar el Departament de Salut a asseure's a negociar millores assistencials, organitzatives i laborals.
“En cap cas substituïm una lluita per una altra”, afirma Lleonart. “Encara que ens hàgim unit a la resta de sindicats per millorar l'estatut nacional, serem allà on es defensin les condicions laborals i assistencials dels metges, especialment a nivell autonòmic, perquè és qui té les competències transferides”, subratlla.
Metges protesten durant una manifestació davant la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, el 10 de desembre de 2025, a Barcelona, Catalunya EuropaPress
Estatut Marc
Sis sindicats mèdics estatals han acordat actuar de manera conjunta contra la reforma de l'Estatut Marc, una norma que, segons Lleonart, estableix uns mínims clarament perjudicials per al col·lectiu mèdic. “És una norma base, una norma de mínims. Si aconseguim que aquests mínims siguin millors, les autonomies no podran aplicar per sota d'aquests”, explica.
Els col·lectius de metges que s'han unit a aquesta missió són l'Associació de Metges i Titulats Superiors de Madrid (AMYTS), la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM), el Sindicat Mèdic d'Euskadi (SME), el Sindicat Mèdic Andalús (SMA) i el Sindicat de Facultatius de Galícia Independents (OMEGA). De moment, les organitzacions no han concretat quins seran els propers passos, tot i que preveuen definir properament una fulla de ruta comuna.
No obstant això, el portaveu de MC remarca que la capacitat reguladora final continua recaient en les comunitats autònomes. “Hem de batallar a nivell estatal perquè aquesta norma sigui millor, però també a nivell autonòmic, perquè les administracions no tinguin tant marge de maniobra per continuar precaritzant els metges”, afegeix.
Estatut propi
Un dels principals punts de conflicte és el tracte diferenciat que rep el col·lectiu mèdic dins de l'Estatut Marc. “Es diu que tothom ha de fer 35 hores setmanals, però els metges en faran 48. O que ningú ha de fer jornada complementària, excepte els metges, que poden fer 24 hores seguides”, denuncia Lleonart.
Al seu parer, aquestes distincions reforcen la necessitat d'un marc propi. “Si som prou especials com perquè se'ns distingeixi d'aquesta manera, potser és que necessitem un estatut propi o un conveni mèdic”, afirma, en referència al model que defensa MC.
Metge en un hospital
Reivindicacions
El sindicat considera inacceptable que els metges puguin ser obligats a fer guàrdies de 24 hores consecutives. “No té cap sentit que un metge estigui 24 hores seguides treballant i posant en risc la salut de la població a qui atén”, sosté Lleonart, alertant de l'impacte directe sobre la seguretat del pacient.
També critica que els facultatius siguin l'únic col·lectiu al qual se li pot imposar una jornada setmanal de fins a 48 hores. “Som especials només per maltractar-nos”, resumeix, denunciant una situació estructural que afecta el conjunt del sistema sanitari.
Crítiques a la consellera
Lleonart rebutja el missatge de la Conselleria de Salut que minimitza l'abast de les vagues i adverteix que el conflicte va en augment. “Dic alt i clar que les vagues no van a menys, van a més”, afirma, i recorda que cap responsable polític acceptaria ser atès per un metge a l'hora 23 d'una guàrdia.
“No té cap dret la població a ser atesa per professionals exhausts, per molt excel·lents que siguin”, assenyala. Per això, Metges de Catalunya exigeix a la consellera que assumeixi les seves competències i deixi de eludir responsabilitats. “Quan li convé, defensa les seves competències amb contundència; doncs li exigim que les exerceixi per revertir aquesta situació”, conclou.
La consellera de Salut de la Generalitat, Olga Pané, intervé durant una sessió de control al Govern, en imatge d'arxiu Barcelona
