El radar de les 450 multes diàries: el malson dels conductors de Girona
En els primers 102 dies del seu funcionament, el cinemòmetre va registrar prop de 45.000 infraccions
Més notícies: No són les balises: aquesta és l'altra obligació exigida per la DGT aquest 2026
Notícies relacionades
Gairebé 450 multes al dia. Aquesta és la xifra que ha convertit un radar instal·lat a la N-II, a l'altura de La Jonquera (Girona), en un autèntic malson per a centenars de conductors.
Des de la seva posada en funcionament el passat 21 d'octubre de 2024, el dispositiu ha disparat una allau de sancions que ha desbordat totes les previsions municipals i ha provocat una onada d'indignació veïnal.
En els primers 102 dies del seu funcionament, el cinemòmetre va registrar prop de 45.000 infraccions, segons dades facilitades pel mateix ajuntament als afectats.
El volum és tan elevat que multiplica per quinze la recaptació estimada inicialment per a aquest període i ha deixat molts veïns amb sancions acumulades que, en alguns casos, superen els milers d'euros.
Previsions
Els plecs de la licitació reflectien un escenari molt diferent. El consistori, governat per l'alcaldessa Míriam Lanero (Junts), va calcular una mitjana de 30 sancions diàries i uns ingressos anuals de 315.000 euros, dels quals 252.000 quedarien a les arques municipals després de descomptar la part corresponent a XALOC, l'organisme encarregat de la gestió de cobraments.
Superant expectatives
La realitat ha superat àmpliament aquestes xifres. El radar es troba en un municipi de poc més de 3.300 habitants, però amb un trànsit constant procedent d'altres punts de l'Alt Empordà.
A més, els plecs reconeixen que els conductors estrangers —molt nombrosos en aquesta via— no estan obligats a pagar les sancions, la qual cosa concentra encara més l'impacte econòmic en els veïns i usuaris habituals.
Multes en cadena i sense avís
Un dels aspectes que més ha encès el malestar és la manera en què s'han notificat les sancions. Segons els afectats, molts conductors no van ser informats després de la primera infracció, cosa que els va impedir corregir el seu comportament.
El radar col·locat a la N-II a La Jonquera que posa 450 multes al dia
El resultat ha estat una acumulació de multes difícil d'assumir. Almenys 24 vehicles han estat sancionats més de 20 vegades, i hi ha casos com el de Salvador —veí del municipi— que va rebre 18 multes de cop, totes corresponents al mateix tram i sense haver tingut constància prèvia de cap d'elles.
Aquesta situació ha portat a la creació de la plataforma Stop Radar, que agrupa els afectats i canalitza les protestes contra el dispositiu.
Un radar qüestionat
L'argument de l'ajuntament per justificar la instal·lació del radar és la millora de la seguretat viària. No obstant això, les dades oficials del Servei Català de Trànsit (SCT) no donen suport a l'existència d'un punt negre especialment greu.
En els darrers sis anys, el tram on es troba el cinemòmetre ha registrat 19 accidents amb 29 ferits. Entre 2019 i 2024 es van comptabilitzar set ferits greus i 25 de lleus, però cap víctima mortal. Per als afectats, aquestes xifres no justifiquen una mesura tan contundent ni el volum sancionador que s'està produint.
Què diu l'Ajuntament
Malgrat les protestes i les més de 1.900 signatures recollides, l'alcaldessa va comunicar recentment que el consistori no retornarà ni anul·larà les multes, ni tampoc retirarà el radar.
La decisió es recolza en un informe dels serveis jurídics municipals, que conclou que “no es donen les causes taxades per la llei per suspendre els procediments sancionadors”.
![Cabañas del Verneda Camping Mountain Resort](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/01\/02\/vida\/1003742720438_15566491_320x180.jpg"])
L'informe recorda a més que la potestat sancionadora està delegada des de 2021 a XALOC.
No obstant això, des d'aquest organisme depenent de la Diputació de Girona asseguraven a aquest mitjà que el seu paper és merament executiu i que la decisió final correspon al govern municipal.
Els escletxes legals
Els afectats s'aferren a precedents recents. Un d'ells és el cas de L’Estartit, on l'ajuntament va anunciar al desembre l'anul·lació de les multes imposades per un radar instal·lat a la carretera de Torroella des de l'agost, després de reconèixer irregularitats en el procés.
Per forçar la retirada del dispositiu, la plataforma va citar la Llei de Contractes del Sector Públic. L'article 211 contempla la possibilitat de resoldre un contracte “per mutu acord entre l'Administració i el contractista”, mentre que l'article 294 va més enllà i preveu la supressió del servei “per raons d'interès públic”.
Síndic de greuges
Les reclamacions van arribar al Síndic de greuges --el defensor del poble català–, però no va poder fer gaire, A l'abril va donar per concloses les seves actuacions i va descartar cap irregularitat en el radar, que avui segueix multant. Encara que menys.
Per a molts conductors, no és cap consol. Com tampoc ho és que la majoria de multats siguin estrangers. Creuar la frontera és un esport de risc, sobretot, per als amants de prémer el pedal.
