Els ulls que observen des del màstil: l'enigma de la bandera d'un poble de Catalunya amb 310 habitants

Catalunya és una regió única. Les seves tradicions, gastronomia i geografia la fan un territori especial. Té un caràcter propi i una identitat molt forta. Dins d'ella, s'hi poden trobar paratges de tota mena. Certs paisatges conviden a pensar que es tracta d'un altre país, però no, tot es troba dins de les mateixes fronteres. 

Dins de l'especialitat que distingeix Catalunya de la resta de llocs, hi ha una curiositat ben cridanera. Es tracta d'una bandera i un escut. Tots dos oficials, pertanyents a un petit poble de la província de Lleida. De fet, s'ha fet viral recentment a la xarxa social X, antigament Twitter, pel seu disseny particular.

El refugi exclusiu de Flick a la zona alta: així és la seva vida al barri amb la renda més disparada

Ulls que vigilen

El municipi representat per aquests símbols és Sunyer. Es tracta d'un poble de poc més de 12,5 quilòmetres quadrats, situat a la comarca del Segrià. Es troba a poc menys de 20 minuts en cotxe de la frontera amb l'Aragó. Les darreres dades de l'Idescat assenyalen que té un total de 310 habitants i està a 210 metres d'altitud sobre el nivell del mar.

Els dissenys, tant de la bandera com de l'escut, són molt simples. En el cas de la primera, es tracta d'un fons verd fosc amb uns ulls que imiten els d'un humà. D'altra banda, el blasó és un rombe d'un to similar, amb els mateixos ulls i una corona daurada a sobre. S'han fet virals a X gràcies a un usuari que ha compartit dues imatges.

Vàlid i oficial

Malgrat el rebombori generat a internet, aquests símbols no són una excentricitat moderna, sinó que gaudeixen de plena oficialitat i rigor històric. La Generalitat de Catalunya va donar llum verda al blasó el 14 d'abril de 2005 i, quatre anys més tard, va validar definitivament la bandera, consolidant una identitat visual que, tot i que xoca amb els cànons estètics actuals, compleix escrupolosament amb les normes de la vexil·lologia institucional.

Escut de l'Ajuntament de Sunyer Ajuntament de Sunyer

Des d'un punt de vista tècnic, la descripció de la bandera és tan precisa com inquietant. Es defineix heràldicament com un drap de color verd fosc —anomenat sinople—, que representa el caràcter agrícola del terme, amb un ull blanc —plata— d'iris verd i pupil·la negra situat al centre, una composició gràfica que trasllada al teixit la càrrega simbòlica de l'escut municipal sense perdre ni un àpex de la seva força visual.

Herència sagrada

La raó de ser d'aquests òrgans a l'emblema no té res a veure amb teories de conspiració ni vigilància veïnal, sinó amb la devoció religiosa. Els ulls són l'atribut iconogràfic clàssic de Santa Llúcia, la patrona de la localitat, a qui la tradició cristiana invoca històricament com a protectora de la vista i el martiri de la qual es representa mitjançant una safata amb dos ulls.

Aquesta elecció entronca directament amb la vella tradició de les "armes parlants", un recurs medieval molt freqüent en l'heràldica europea. Davant la manca d'alfabetització de l'època, els municipis utilitzaven símbols que permetien a la població identificar ràpidament el sant protector del territori o el llinatge governant, convertint la imatge en un llenguatge universal que ha sobreviscut fins avui.

Els agricultors catalans tallen l'AP-7 i la N-II en protesta per l'acord UE-Mercosur

Raresa visual

El contrast amb els municipis veïns de la província és notable, ja que la immensa majoria opta per elements arquitectònics com castells, les clàssiques barres catalanes o referències geogràfiques. Sunyer, en canvi, ha aconseguit situar-se al mapa global gràcies a una estètica que frega el surrealisme artístic, però que paradoxalment enfonsa les seves arrels en la història sacra més ortodoxa.

Així, els poc més de tres-cents veïns del poble conviuen diàriament amb una de les banderes més singulars del planeta. Una ensenya que, més enllà de la viralitat efímera, els likes i els comentaris jocosos a les xarxes socials, manté viva la memòria de la seva patrona observant fixament, i sense parpellejar, l'horitzó de la plana de Lleida.