Metges de Catalunya s'uneix als sindicats nacionals per lluitar per un estatut propi
Els representants dels facultatius exigeixen un marc laboral únic i exclusiu al marge de la resta dels sanitaris
Notícies relacionades: Els metges catalans posen en escac l'atenció primària i exigeixen a Salut un "espai propi de negociació"
Els sindicats han anunciat una acció “unitària, coordinada i sostinguda” per aconseguir un estatut propi per al personal facultatiu. A aquesta iniciativa s'hi suma el sindicat català Metges de Catalunya (MC), que reforça un front comú d'àmbit nacional davant la reforma del marc laboral sanitari.
En una roda de premsa conjunta, MC juntament amb l'Associació de Metges i Titulats Superiors de Madrid (AMYTS), la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM), el Sindicat Mèdic d'Euskadi (SME), el Sindicat Mèdic Andalús (SMA) i OMEGA van anunciar mobilitzacions contra l'Avantprojecte de Llei de l'Estatut Marc impulsat pel Ministeri de Sanitat.
De moment, Metges de Catalunya ha convocat noves jornades de vaga mèdica els propers 14 i 15 de gener al sistema públic i concertat català. El sindicat adverteix que les protestes continuaran fins que el Departament de Salut i els actors del sector s'asseguin a negociar millores laborals i assistencials.
Rebuig a l'avantprojecte
Les sis organitzacions, que concentren el major nombre de facultatius afiliats d'Espanya, van denunciar que el preacord assolit exclou el col·lectiu mèdic. Segons els portaveus sindicals, els facultatius estan “infrarepresentats i menyspreats” en una negociació que defineix les relacions laborals del Sistema Nacional de Salut.
Els sindicats van alertar que el nou text manté o fins i tot empitjora els greuges comparatius respecte a altres col·lectius sanitaris, especialment en matèria de jornada laboral, descansos, classificació professional i accés a la jubilació. Per això, van anunciar un calendari de mobilitzacions sostingudes fins aconseguir un espai propi de negociació.
Crítiques
El secretari general de MC, Xavier Lleonart, va assenyalar que les comunitats autònomes “no poden rentar-se les mans” i desentendre's del conflicte. Va recordar que tenen competències per regular les condicions del personal mèdic i va retreure a les administracions que es traspassin la responsabilitat per evitar negociar.
Lleonart va afirmar que aquesta dinàmica respon a un interès compartit per mantenir el col·lectiu mèdic en condicions de precarietat, amb jornades excessives, plantilles insuficients i una apel·lació constant a la vocació. Al seu parer, aquesta situació perpetua un model laboral injust i desequilibrat.
