Catalunya trenca la barrera de la mitjana nacional en les rebaixes de gener: superats els 100 euros per habitant

Les rebaixes de gener són de les més esperades de l'any. En general, comencen el dia 7. Molta gent espera amb ànsia la seva arribada per poder renovar el seu armari o pertinences diverses a un preu menor. De fet, és tanta la quantitat de persones que s'acumulen a les botigues que els empleats no arriben a tot. Nombroses empreses opten per contractar nous treballadors amb l'objectiu de complir amb les necessitats dels potencials clients.

Malgrat l'anomenada 'costera de gener', la despesa per habitant a les comunitats autònomes és notable. Tanmateix, a cada regió és diferent. La tendència nacional és a l'alça. La patronal del tèxtil i complements Acotex preveu que les vendes al sector augmentin entre un 4% i un 5% en comparació amb la mateixa temporada de 2025.

Més de 100 euros

L'estudi realitzat pel comparador financer Banqmi confirma que aquest 2026 serà un any de rècords històrics. El pressupost mitjà nacional escala fins als 104,65 euros per persona, superant els registres de l'exercici anterior. Aquesta dada suposa un increment significatiu respecte a 2025, quan la despesa es va situar lleugerament per sobre dels 100 euros, i consolida la recuperació del consum després dels anys d'incertesa inflacionària.

Calculadora, diners i rellotge

En aquest escenari de reactivació, Catalunya demostra una notable fortalesa comercial en superar la mitjana estatal. Els catalans tenen previst destinar 105,14 euros a les seves compres d'hivern, trencant la barrera dels cent euros. Amb aquesta xifra, la comunitat s'alinea tècnicament amb la despesa de regions veïnes com Aragó i Navarra, situant-se a la zona mitjana-alta de la taula de previsions i confirmant la bona salut de la demanda interna catalana.

Xifres històriques

Tot i que la dada catalana reflecteix un consum robust, es queda a les portes dels líders nacionals. La classificació l'encapçala La Rioja, on cada habitant gastarà 118,13 euros, seguida pel País Basc i la Comunitat de Madrid, que completa el podi. També destaca l'empenta del nord, amb Astúries registrant una previsió de 108,24 euros, una de les xifres més elevades del país.

A l'extrem oposat de la balança es troben territoris amb pressupostos més continguts. Comunitats com Andalusia, Balears o Extremadura no arriben al llindar dels cent euros. Tanquen la llista Canàries i Galícia, on la previsió amb prou feines supera els 90 euros, evidenciant una disparitat territorial de gairebé 30 euros entre la regió que més gasta i la que menys.

Estratègies comercials

Per captar aquest pressupost rècord, les marques han optat per una agressivitat comercial des del primer dia. La patronal adverteix que la campanya es caracteritzarà per descomptes d'inici molt potents, que rondaran el 50 % a la majoria d'aparadors. L'objectiu és clar: liquidar l'inventari d'hivern i donar pas a la nova temporada, arribant a rebaixes del 70 % en les segones fases per netejar l'estoc acumulat.

Fotografia d'arxiu de l'aparador d'una botiga de roba a Barcelona EP- Cambra de Barcelona

Tanmateix, el perfil del comprador ha mutat cap a la prudència. Tot i que la despesa total augmenta, el consumidor es mostra escèptic davant el "preu ratllat" i és més selectiu. La tendència apunta a un client que compara preus exhaustivament, diversificant les seves opcions entre la botiga física tradicional i la recerca d'ofertes a internet abans d'obrir la cartera.

Recuperació sectorial

Aquest canvi d'hàbits coincideix amb un moment clau per a la indústria. Després d'un 2025 en què les vendes de gener van patir un descens del 2,2%, el repunt actual es percep com una bombolla d'oxigen. El sector busca recuperar el ritme de creixement i deixar enrere definitivament les alteracions sofertes en els exercicis posteriors a la pandèmia.

Per al comerç de Catalunya, aquesta campanya suposa quelcom més que facturació: és la prova de foc per fidelitzar un client local exigent. La combinació de venda presencial i en línia es perfila com l'única via per sostenir els marges en un mes decisiu per al compte de resultats anual de les pimes.